Una reflexió

ES MÉS FÀCIL QUE UN CAMELL PASSI PEL FORAT D’UNA AGULLA, QUE NO QUE UN RIC AMBICIÓS SIGUI JUST.”

En temps de Jesús, com a tots els temps, hi havia gent bona, que volia fer les coses ben fetes, però sense complicar-se massa la vida. I havien trobat la solució per sentir-se bons, sense embolicar-se massa amb els problemes i necessitats del altres. Procuraven sabre be els 10 manaments de la Llei de Déu, i miraven de viure’ls, almenys aparentment i seguint també les pràctiques estrictament religioses

Aposta, l’evangeli conta que un home molt ric, que vol ser bo, acudeix a Jesús amb la més bona intenció i li demana quins manaments, que ha après de petit, no ha d’oblidar mai per continuar dins el bon camí. I es troba que Jesús li dóna una contesta, que ell preferia més no escoltar. Jesús li diu que no es tracta tant d’anar amb els 10 manaments amb la mà, com d’anar per la vida fent més feliç a tothom, compartint amb els altres tot el que nosaltres som, i mirant de no caure amb l’egoisme i la injustícia d’enriquir-nos damunt l’esquena dels altres. Jesús li diu això, i el convida a seguir-lo per aquest camí. Però ell, gelós de la seva riquesa, com ens sol passar a tots, ho troba massa dur, i com un moix escaldat arrufa el nas i se’n va per allà on ha vingut.

Jesús aprofita aquest fet per explicar-los que la gran dificultat per entendre i acceptar a Jesús i el seu evangeli i ser persones justes són la fam de riquesa i del diners i l’ambició humana que mai està assaciada del tot. Jesús no pot ser més clar i gràfic, amb la comparança que utilitza: “és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no que un ric entri al Regne de Déu”. És que la mar com més té més brama, i l’ambició sense escrúpols ens fa capaços de “xuclar la sang dels dèbils”.

Es com si l’evangeli ens digués. La gran dificultat per entendre a Jesús i viure l’evangeli i esser justs, aportant la felicitat i la vida de Déu dins el món, no ve sobretot de la sexualitat humana, ni de la llei del divorci civil, ni de que molta gent no va a les esglésies, la dificultat per entendre i viure l’evangeli amb tota generositat, ve sobretot de l’egoisme que ens duu a donar més importància a les coses i a la riquesa, que no a les persones que tenim a prop i enfora. I d’aquesta manera, enganyem el dèbil i el potegem: manipulem herències al nostre favor sempre que està al nostre abast, no paguem un salari just, quèiem en la corrupció tot d’una que tenim oportunitat, no acollim el immigrants amb dignitat i justícia i generositat; No tenim cura dels nostres majors com necessiten ni els tractem amb la dignitat que es mereixen. O passem dels problemes socials del nostre poble i el nostre país.

L’Evangeli ens diu tot això, no per deprimir-nos, sinó per contar-nos la veritat i explicar-nos quina és l’arrel de la infelicitat de les persones i del món i que, essent més conscients, siguem més capaços de lluitar contra la injustícia dels forts que, sovint en trampes, engendra infelicitat i sofriments als més dèbils i humils de la societat.

Jeroni LLambias Vidal

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada