Una reflexió: Vidres de colors

Malgrat poguéssim pensar el contrari -moltes vegades actuam com si ho pensàssim- la nostra manera de mirar les coses és condicionada pels motlles socials i culturals: els vides de colors que orienten la nostra mirada

6 comentaris a “Una reflexió: Vidres de colors

  1. De vidre tranparent guillem no n’hi ha cap. Tots tenim un color (basta ho comprovis al debat encetat a http://card.cat/2012/10/09/una-proposta-de-mocio-en-defensa-dels-mestres/ ) i no vol dir q sigui el correcte. Però jo personalment em conform q no estigui enturbiat i no et permeti veure q hi ha més enllà. Ara bé, d’un color és inevitable q ho sigui. Con tu sempre dius, tot és subjectiu…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. He llegit la taringa de comentaris. Molta d’energia per justificar que “el meu vidre és el transparent” en relació a un tema, de moment, ens defuig de les mans.
    La premsa d’avui (16/10) aporta noves informacions. Segons la UNESCO Espanya encapçala el fracas escolar a Europa (El Pais) no podem dir, idò, “anam be” i d’altra banda E. Hanushek a “La Contra” assenyala, entre altres coses, que la qualitat dels professors és el que determina la qualitat dels estudiants.
    I tot des de la perpectiva que amb el tema Educació Pública de Qualitat, dificilment es podria fer pitjor de com ho fa l’actual Govern que, òbviament, no te ni tendrà cap interès en defensar-la, puix els seus objectius -per definició- són, just els contraris

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • En aquest cas aportes un vidre amb un color molt aproximat al meu: no podem dir que tenguem una educació de qualitat (per la qaul cosa no ens podem permetre les retallades actuals). No obstant això, com tu dius, el nostre vidre no vol dir que sigui el correcte; senzillament és un color més. En Francesc Xavier, l’altre tertulià, aporta un altre color; en Serafí un altre; el professor frustrat un altre… Si no anam alerta farem un vidrial de colors com el de la Seu je je

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Cert és que les coses es miren des de colors diferents, ara bé, no tots els cristalls et permeten veure la mateixa amplitud d’horitzó. És a dir, per exemple, el punt de vista teu no és igual de respetable que el d’un del Ku-Klux-Klan. Tenir en compte els diversos punts de vista no significa que no hi hagi punts de vista més amplis que altres, i d’això es tracta, d’anar ampliant els punts de vista. Una tasca que no acaba mai, per això el color transparent no existeix.

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. La reflexió no s’orienta tant cap a fora com cap a dins. La proposta es pensar amb els colors -en sentit figurat- que, tal vegada sense haver-los triats, portam davant la nostra mirada a l’hora d’opinar i d’actuar.
    Indagar sense valorar. Reflexionar i acceptar les creences qüestionables.
    (L’exemple del Ku-Klux-Klan és il·lustratiu: el seu vidre es ben diferent al nostre però és el que ells porten i consideren acceptable)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Això és molt interessant, Guillem. És una eina per a la reflexió i l’autocrítica. Mirar-se a un mateix és una gran tasca de creixement personal.

      Sí que som un caleidoscopi de molts cristalls diferents, i el repte, en moltes circumstàncies rau en trencar cristalls per donar lloc als que empenyen per emergir. Si no ens volem conformar amb una vida gris, és precís emprendre la tasca de rompre cristalls interiors. Això es pot fer essent-ne conscients o per la via del patiment, quan la vida ens dius que aquell determinat cristall ja no ens serveix en el desenvolupament que hem assolit.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada