Un dia que dos dels deixebles de Jesús li demanaren ocupar els dos primers llocs, i en sentir-ho els altres deu s’indignaren perquè també volien els llocs preferents, Jesús aprofita per explicar-los com s’ha d’entendre l’autoritat i ho fa amb paraules com aquestes: “ja sabeu que en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres davall el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important , ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots”. Així explica Jesús l’exercici de l’autoritat.
Jesús ens ve a dir: un pare o una mare de família no hauria de pensar i dir “com que jo som el cap de família, ho farem així perquè vull. He dit així, perquè sí, i calleu! No tinc perquè donar explicacions a ningú.”
I un polític no hauria d’actuar d’aquesta manera: “ com que posseeixo els vots ho faré com convé als meus i als nostres resultats a les properes eleccions, independentment de les opinions i manifestacions del poble !
I un capellà, un bisbe, o un papa no hauria d’entendre l’autoritat així: “com que l’autoritat som jo, en aquests i altres temes no tindrem en compte l’experiència de la comunitat ni el pensament d’uns o altres teòlegs.
Jesús diu: “entre vosaltres no ha de ser així; qui vulgui ser gran que miri de servir”. Mireu el Fill de l’Home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la vida, sense desentendre’s dels problemes dels altres ni del sofriment de ningú”. L’Evangeli ho ha resumit molt be: ”Qui vulgui ser el primer ha de ser el criat de tothom”.
No podem oblidar que aquesta manera d’exercir l’autoritat no sempre ens surt de natural, fàcilment ens em decantem: a tots ens surt el dictador i l’autoritari que portem dintre. Aquesta manera evangèlica d’exercir l’autoritat només s’aconsegueix des de una opció decidida que renovem cada matí, que repassem cada migdia, que examinem cada nit; I que mirem de mantenir amb un gran esforç i molta capacitat de sacrifici.
I una cosa més, per exercir l’autoritat com un servei, a la manera que Jesús explica a l’evangeli, no és suficient amb la bona actitud dels qui exerceixen un o altre càrrec dins el camp polític i eclesial, sinó que també farien falta moltes reformes estructurals i organitzatives molt més participatives i democràtiques, que facilitessin i obliguessin als dirigents a viure l’autoritat com un autèntic servei a la gent i a les comunitats. En aquest moment pot servir d’exemple del que no s’hauria de fer: el secretisme a l’hora d’anomenar bisbe d’un o altre lloc o prevere d’una o altra comunitat. O també l’actuació de molts de polítics i partits que perquè han resultat elegits a unes eleccions és creuen amb el dret de fer el que volen, fins i tot prendre decisions que res tenen que veure amb el programa en que es presentaren a les eleccions i pel qual foren elegits. Exercir l’autoritat com a servei suposa tenir en compte les correccions contínues que el poble expressa de moltes maneres I també seria necessari un canvi profund en l’actitud de tots aquells que actuen sempre des del servilisme i l’adulació, cercant el favor del qui pot ser l’ascendeixi si es manté en un evident estat d’afalagament continuat. Jesús diu: res de tot això.