És la independència la resposta adequada?

Les dretes sempre provoquen l’efecte contrari al que desitjarien i accentuen les ganes de separar-se d’Espanya dels qui no es senten espanyols.

Tal volta la independència no sigui la passa correcta (o sí). Per ventura bastaria que ens deixassin ser el que som, així de simple. Per exemple, un Estat federal plurinacional, on les diferents Autonomies vagin adquirint progressivament més capacitats de decisió i autogestió, amb un mínim de coordinació i solidaritat distributiva central (als DNI s’hi podria contemplar si un és basc o català, etc.).

En una societat i sistema econòmic de cada cop més complexes, els problemes en una regió (ja sia dins el propi Estat o en un país estranger) es poden convertir ben prest en problemes nostres. O els problemes a Àfrica no es converteixen un problema aquí amb la immigració massiva?!

Alliberar-se del que no volem no és el mateix que aconseguir el que volem!! I el que tots volem és prosperitat, pau, benestar comú… Veig molt clar que una possible independència catalana (balear) i basca duria greus problemes, a molts nivells diferents: econòmics, socials, esportius… i ningú desitja problemes.

Ja ho he dit, i ho repeteixo: bastaria que ens deixassin ser plenament el que som! La multiculturalitat i la globalització no es poden aturar. Aquí sempre hi haurá castellans, alemanys, xinesos, africans… i ells tampoc han d’oblidar les seves arrels, perquè ells també són el que són.

En una Espanya federal plurinacional, l’etiqueta d’espanyol seria més tolerable, i tal volta, si les coses es fessin bé, a molts ens podria acabar agradant dur aquesta etiqueta petita aferrada a la dreta de la nostra gran etiqueta de la bandera del nostre país de duim a la part esquerra del pit, damunt el cor. Perquè no hem d’oblidar, que al cap i a la fi, i en última instància, que per sobre les etiquetes, tots som éssers humans que vivim en un únic poble que és el planeta Terra.

Cal vèncer les dretes incendiàries, cal acabar amb la idea de “Una España, Grande i Libre”, i cal fer-ho entre tots. La passivitat és suïcida, i el moment d’actuar ja no pot esperar ni un dia més.

15 pensaments a “És la independència la resposta adequada?

  1. A n’aquest article l’hauries d’envià a qualque diari de Madrit. Tens molta de raó, i ets independentistes crearien un desastre que faria molt de mal. Seria com fer passes enrrere en ves d’anà cap envant.

  2. No crec que a Madrid caigués gaire bé aquest article, jejejje. Per facebook ja he vist fotos de restaurants de la península que en la seva carta ofereixen “cava no catalán”. Conflictes d’aquest estil podrien sorgir. Per altra banda, crec que amb un estat de països federals units, guanyaríem tot el que volem guanyar amb la independència, i no veig massa inconvenients. Si algú en veu que els exposi.

  3. Males relacions amb Espanya podrien provocar problemes molt greus: econòmics, xenofòbia… El barça, en quina lliga jugaria, amb el terrassa i amb el girona? El barça faria ui! I les institucions que s’haurien de crear i mantenir per a fer un estat nou? seria començar de bell nou. I els començos mai no son fàcils.

    A més, catalunya i balears són de dretes!!! Quines economies creieu que aplicarien? Governaria Convergència i Unió! En Mas. que és un neolliberalista extrem!

    Si el que volem ho podem acondeguir amb un Estat federal, perquè volem la independència?

    Així ho veig. Puc estar equivocat… i si algú em convenç, de que estic equivocat, jo ho admetria.

  4. Ciu mai havia estat independentista, ni tan sols Esquerra era independentista, ambdos eren federalistes.
    Si s’ha arribat a aquest punt és perquè Castella (diguem-ho clar, per ells Castella és Espanya i la resta són colònies) està atacant d’una forma brutal a tot el que no sigui com ells. Ja no accepten ni que estudiem en català. De sempre hem pagat moltíssim i hem rebut misèria. Mentre aquí rebem 70 € per habitant a Castella i Lleó en reben més de 600 i aquest percentatge no és d’enguany, ja ve d’enrera.
    A Castella no li cap a dins el cap altra forma de sistema que no sigui el centralista, sempre han viscut damunt les rendes de les seves colònies i no ho saben fer d’altre manera. Per això pens el que va dir en Xabier Arzalluz i que de cada vegada es fa més clar: “Espanya acceptara abans que una part del seu territori s’independitzi, que no un sistema federal”.
    Podeu estar segurs que quan Catalunya aconsegueixi la independència serà més per els errors dels partits espanyols majoritaris (actualment el PP és una màquina de fabricar independentistes) que no gràcies als partits catalans (i molt manco per part de Convergència i Unió).

    • Totalment d’acord amb el què dius Serafí!, és el nacionalisme centralista espanyol el que provoca la reacció dels nacionalismes català i basc. Mes, si tu mateix reconeixes que la idea federalista pot esser el camí a emprendre, és molt necessari que no us baixeu del carro i prendre una direcció equivocada.

      Castella, o millor dit, els castellans no tenen una sola mentalitat, no són el dimoni. Tenc alguns amics a Madrid que comprenen millor del que et pots pensar la qüestió del nostre nacionalisme. A més, tu saps que els govern espanyol oscil·la en períodes de dretes i després d’esquerres, i que molt possiblement l’actual govern ho tengui molt difícil per esgotar els quatre anys de legislatura, i s’hagin de convocar eleccions anticipades. És el moment de pitjar fort!

      Pasejant per Madrid (i per qualsevol ciutat espanyola) es pot notar la tensió. Els joves estan que rebenten, i els vells igual. Vaig poder assistir en una assamblea de la plaça del Sol, estava ple de policies, encara que et puc garantitzar que si tota aquella gent rebenta, sen duran els policies per davant, com una torrentada quan arrassa per allà on passa.

      Ens hem de llevar la idea del cap de que els castellans ens odíen (encara que uns pocs ho facin). No són el dimoni, hi molts són prou intel·ligent per a comprendrer-nos. Meam si serem nosaltres els xenòfobs.

      Mira, si un veu que hi ha una direcció adequada, per molt costa amunt que sigui el camí, val la pena posar-se a caminar, en cas contrari no es pot estar mai satisfet del tot.

      You may say I’m a dreamer, But I’m not the only one…

  5. Joan.. la teva opció federalista no em desagrada. Ara bé, no sé fins a quin punt l’estat espanyol està preparat per una cosa així. Record q en Zapatero a començaments de la seva legislatura va insinuar (només insinuar, res seriós) això del federalisme i tots se li varen tirar al damunt (no només del PP, sinó q del propi PSOE) i ben aviat ho va haver de deixar córrer.
    Me pareix bé la teva proposta. Però està preparat l’estat per acceptar el federalisme com un dia ho va fer Alemanya? Malauradament crec q no…

    • T’entenc perfectament Pau, hi hauria molta gent que no concep la pluralitat de països del territori espanyol que s’alçaria en còlera.

      Mira, t’explic: aquesta setmana passada he estat 4 dies a Madrid fent un curs sobre Dinàmica Espiral. SDI és un model de coneixement que serveix per comprendre per què les persones canvien la seva forma de pensar i com es forgen els valors, la cultura i les relacions dins dels grups socials i les organitzacions. Aplicant SDI s’aconsegueix un diagnòstic de la realitat tal i com la viu en un moment determinat un individu o grup social, i anticipar la seva evolució natural considerant el context.

      El creador d’aquesta teoria, Don E. Beck, és professor del MIT, que en el ranquing de Universitats està en el lloc nº1. Ha estat assessor de Nelson Mandela quan varen fer la trancisió pacífica en què es superà l'”apart heit”, ha estat assessor de Bill Clinton… Si has vist la película Invictus, aquest home fou el psicòleg i organitzador que va dur la selecció de Sudàfrica a guanya el campionat del món de rugbi…

      Perquè et cont tot això? Idò perquè en opinió seva i de molts altres, ara ha arribat l’hora de fer un canvi, i al territori español s’hi reuneixen les mínimes condicions per que els bot es pugui donar. El canvi en l’estructura social que proposa no l’explicaré en aquest comentari, ja que no és una cosa sencilla de fer. Tampoc ens diu que la seva teoria doni totes les solucions. Espanya no és Irak ni Sudàfrica, i ja hem arribat a la massa crítica en nivell cultural i de valors en què es pot donar la passa a una nova organització social sense precedents. Diu que si feim el canvi, ens començarien a copiar, i un nou ordre mundial emergiria.

      Cal tenir en compte aquesta premissa: “Mai es pot canviar les coses lluitant contra la realitat existent. Per canviar alguna cosa, construeix un nou model que converteixi el model existent en obsolet”.

      Els tirs van cap al federalisme que he mencionat, ja que les velles ferides no resoltes com la memòria històrica dels crims franquistes (i algun crim republicà), les cultures oprimides com la basca o la catalana, etc., comencen a fer olor a podrit, i hi ha alt risc real de gangrena i amputació.

      No hi ha gaire alternativa. Jo meteix ho he reconegut i he rectificat la meva opció política, no per adherència a una nova ideologia, sinó perquè una separació no amistosa (i inclús amistosa) de Castella (com diu en Serafí) pot dur unes conseqüències que ningú no desitja (en podem parlar de quines podrien ser), i sobretot, que hi ha al manco una manera d’aconseguir TOT el que desitgen els independentistes.

      Pau, no podem saber si Espanya està preparada o no amb total certesa… el que és segur és que si no ho intentam no es farà tot sol. Estim la meva cultura i país com el que més, encara que veig molt clar que l’independentisme molt probablement dugui unes conseqüències bastant greus i molt difícils de subsanar a curt termini. I jo no vull haver d’emigrar a l’Argentina, com varen fer els nostres padrins. L’assumpte és més seriós del que sembla.

      • Joan: Si es planteja la proposta federalista, tal com fa el PSC, el resultat final serà el mateix que ja hem vist amb l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Tu creus que les comunitats autònomes com Extremadura, Andalusia, Castella … estaran d’acord amb aquest plantejament. Si ni tan sols hi va estar d’acord el PSOE. Crec que ha arribat el moment de plantejar un camí nou perquè els camins vells, després de més de trenta anys no han duit enlloc. Del Barça no me’n preocuparia massa, aquí tens l’exemple del Mònaco. Un estat independent dins el marc de la Unió Europea pot ser factible, una altra cosa és que els polítics que hagin de fer el trànsit hi estiguin disposats. No he sentit en cap moment la paraula independència en boca del Sr. Mas, sempre ha parlat d’estructures d’estat… probablement això volo dir una estructura federal.

        • Veus Tomàs? Si el federalisme pot esser mal d’acceptar per a molts, ves que ha de provocar l’independentisme: XENOFÒBIA (mal assumpte). Per ara veig tres camins: 1) España Una Grande y Libre; 2) Federalisme; 3) Independentisme.

          Si algú veu una alternativa a aquests camins, que ho digui.

          I per a mi, el millor és el número dos. I el fet de que altres no ho vulguin no crec que sigui motiu per afluixar i agafar una alternativa que no veig que dugui bones conseqüències, tot al contrari, em motiva a usar la força de la paraula per a intentar convèncer al nombre necessari que faci possible una societat millor, més pacífica i més pròspera.

  6. Al·lots, per fer un canvi de sistema de l’actual al federal, s’hauria de canviar la constitució de dalt abaix o fer-se nova. A més després hauria de ser aprovada per 2/3 de la cambra parlamentaria si no vaig errat.
    Tenint en compte que el Partido Popular amb 8 milions de vots, que són els que sol tenir fixes ja representa aquesta quantitat, la fita esdevé impossible.
    A més just ha estat el PSC que ha proposat l’estat federal, i ho ha fet per no perdre més vots dels que ja perdrà (per cert l’òstia electoral del PSC a les pròximes eleccions sembla que serà de les que fan època).
    Per tant, tenim un PP que segur que votaria en bloc que no i com a mínim més de la meitat del PSOE que faria el mateix.
    Ni tan sols en el cas d’Izquierda Unida veig clara la seva aposta per un estat federal al 100%.
    Amb aquest panorama, crec que és molt més fàcil aconseguir l’independència que seguir xocant amb un mur ideològic com s’ha fet durant dècades.
    Bé si, queda una solució, sabeu com ho feren els francesos? Idò així.

    • I tu creus que els Mallorquins ens unirem a Catalunya amb lo peperos que som?

      I si el País Basc i Catalunya s’independitzen, ¿no te pareix que l’Estat Central ens exprimirà encara molt més? Mal assumpte.

      Trob que la opció federalista, encara que molt complicada, és l’única que ens pot fer bé.

      També el que pot passar és que els castellans, en veure que lo de la independència va en sèrio, es comencin a replantejar postures o a cedir terreny i acceptin la via d’enmig del federalisme.

  7. Crec que a la larga això acabarà en un estat federal, perquè a Europa és l’únic sistema que entenen, a part del centralisme i tard o d’hora hauran de canviar la Constitució. És ver que avui per avui el PP i el PSOE no en semblen gaire disposats, però la pressió de la gent i de Brusseles els obligarà a fer-ho… Però no serà enguany.

    • La pressió de quina gent? És divertidíssim veure com els militants del PSOE es fan un fart de criticar als seus dirigents i de dir que no els votaran i tanmateix, en època d’eleccions tornen a demanar el vot per a ells.
      Per cert, que em podrieu dir qualque col·lectiu potent o mitja de comunicació que aposti clarament per un estat federal?
      Crec que és perdre el temps “pedirle peras al olmo” a Castella, amb això de federalisme.

Respon a Serafí Lliteres Maçanet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.