El canvi d’hora, una curiositat

El 7 de març de l’any 1940, el govern del General Franco va publicar una ordre per la qual Espanya avançava l’hora en una hora a partir del dissabte, 16 de març, a les 23 hores s’avançaria l’hora en seixanta minuts, o sigui, serien les dotze. Mirau el BOE.

Aquest nou horari fou adoptat pel règim per adaptar-se als països del centre d’Europa que havien canviat l’hora per imposició de l’alemanya nazi.

La mateixa ordre preveia que en un moment determinat es tornaria a l’hora normal. Han passat 72 anys i encara anam avançats… d’horari.

Aquí teniu un magnífic article sobre el tema : vilaweb

3 comentaris a “El canvi d’hora, una curiositat

  1. En Franco s’ha concagat
    es faldàs de sa camia,
    ara s’ha passat per es cap
    que a les onze sigui migdia.
    Aquesta cançó la sentia cantar d’amunt s’era, amb sa tonada des batre, pels anys cincuanta, a ca els meus padrins

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Toni: Cercant un poc he trobat aquesta informació referida a Guillem Crespí i Coll, un glosador conegut com Es Panderer.

    “La gent sabia que la ideologia de l’amo en Guillem era esquerrana. De fet ho demostren la gran majoria de gloses que podríem anomenar “polítiques”. Un dia, quan feia poc que el Movimiento s’havia instaurat a Espanya, un jove feixista del poble, s’hi acostà i li digué que si li feia una glosa, li donaria una cigarret. Ell de seguida li contestà:

    Per un cigarro faria
    qualsevol barbaritat,
    si em donassin llibertat
    en aqueix govern que ha entrat
    a cops de puny el trauria.

    El fet és que aquell jove se’n va anar emprenyat i sense donar-li el cigarro.

    Trobam altres gloses referides a la fam o a les condicions de vida durant el Moviment. Un dia, l’amo en Simó Queixal li demanà:

    -I ses coses, com van?
    Es Panderer contestà:
    – Com van?

    És grave l’amo en Simó,
    noltros no ho consideram,
    s’és entregada sa fam,
    sense contemplació,
    mos donen per ració
    tres unces de pa amb segó,
    o esclatam o no esclatam.

    Si amb aquesta racció,
    hem de passar ara i sempre,
    hi haura rua an es ventre
    més grossa que un sarrió.

    En Franco és victoriós
    i sa victòria ha guanyada,
    sabeu a qui l’ha dada?
    A capellans i senyors
    i a n’es pobres conradors
    que les fa entregar s’anyada
    o a Can Mir, o penjau-vos.

    Molta talent i poc pa,
    molt de fred i poca roba,
    quina pena passa un pobre,
    amb sa raó que li sobra
    i encara no pot xerrar.

    Durant aquell temps del Moviment, es produïren alguns canvis, que per la seva desconeixença, no agradaven gens. La gent es queixava, i així ho deia l’amo en Simó Pic, que cada dia passava per la finca de Santa Eulàlia, queixant-se del canvi de moneda. La gent havia d’entregar les monedes de plata, i a canvi se’ls entregava l’import del valor de la mateixa, però en paper, i l’amo en Simó no se’n fiava. Deia: “Aqueix paper… aqueix paper… no m’agrada gens a mi”. Com que era vellet i feia un any que havia començat la guerra, i a més a més havien canviat l’hora, això venia molt de nou als pagesos. Parlant amb ell es Panderer li va dir:

    A l’instant ja farà un any,
    que això se va començar
    meam si se quedarà
    amb so paper de l’engany.

    En Franco té una camia
    i li han posat deu botons,
    ell s’ha passat pes collons
    que a les deu sigui migdia.

    A la vegada sorgien imposicions que desagradaven molt la gent. Hi havia un descontentament entre la pagesia. Una d’aquestes imposicions va ésser l’ordre d’entregar el gra perquè l’havien de repartir, o per altres excuses que posaven, però el fet era que l’havien d’entregar. Quan digueren al Panderer la quantitat que li corresponia, la va trobar exagerada, pensava que era massa, i ho va expressar d’aquesta manera:

    Mal morissin de malmorra,
    que és un mal americà,
    me’n volien fer entregar
    deu quilos més que a Sa Torre.
    Es Saig ha fet un pregó
    que li ha manat s’Alcaldia:
    qui faves i blat tenia,
    tocàs comparació.
    Jo som d’una opinió,
    que si en tengués n’hi duria
    però les demanaria
    de cada fava un velló,
    si em deien pernejador
    cada toc un n’ajauria,
    almanco així llevaria
    de dins Santa Margalida
    aqueixa lladració”.

    http://www.espanderer.com/glosat.html

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Tomàs Martínez Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada