La cançó de la setmana

Després de la por de la setmana passada, anem-nos a una cosa molt més agradable: l’amor. Un cantant es tanca a la cabanya d’un bosc durant tres mesos per cantar a la seva dona i retrobar-se a si mateix, després que ella l’hagi deixat. Sona realment cursi, però així va construir el seu primer disc Bon Iver i demostra que, a pesar de tot, et pot quedar un àlbum atractiu.

El seu nom autèntic és Justin Vernon, però es va posar el pseudònim de Bon Iver (pel francès “bon hiver”), després de deixar el grup en què estava per emprendre un camí en solitari. I la veritat és que temps després podem dir que va ser una decisió ben encertada ja que va passar de l’anonimat al prestigi musical (ja ha guanyat diversos premis Grammy) en pocs anys.

Per ara ha tret dos discos al mercat: For Emma, Forever Ago (2007) i Bon Iver, Bon Iver (2011). Jo principalment us recoman el primer treball, el dedicat a la tal Emma, la dona que li va rompre el cor i que va propiciar que el bo de Bon Iver es refugiàs durant un temps a una cabanya de muntanya per cantar a l’amor (o en aquest cas… al desamor). Així ens trobam amb unes cançons melancòliques, nues i d’estructura senzilla: guitarra i veu. Com és el cas de la cançó que us deix: Skinny love. Esper que us agradi!!!

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada