Quimeres

Sembla que va ser ahir, com vulgarment acostumem ha dir, i ja han passat dos anys des d’aquell dia en què em va ocórrer el fet que us vaig a explicar.

Us asseguro que no és gens agradable, és més aviat molt preocupant, és una sensació desagradable i d’impotència, és una d’aquestes situacions en què sense voler-ho fer, penses i et dius i et repeteixes una vegada i una altra: QUè CONY FAIG JO AQUÍ?

Sí amics meus, aquesta és la sensació, aquests són els pensaments que et vénen al cap, quan al quart dia de caminar veus amb sorpresa que les teves cames ja no poden seguir-te i es queden darrere del teu esperit aventurer pletòric d’energies i amb ganes de córrer més i més. I el pitjor és que encara queden 23 dies més per caminar, abans de poder abraçar al Sant Apòstol Santiago.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada