Tota fruita a son temps… olives

El verd de l’olivera no és viu ni alegre, més bé convida a la introspecció i contemplació profunda i solitària, tot reparant els reguinyols, bonys i forats d’algunes velles mil·lenàries, que ens poden contar de viva veu la vida d’un temps. L’olivera et parlarà més quant més callis la teva veu interior. Allà, en aquell gran silenci, la vella et mostra que el passat, el present i el futur són simples circumstàncies del Ser intemporal que no va néixer mai ni mai no morirà.

Allà, en aquell atronador silenci, roman la vella olivera contemplant sos brots, recollir sos fruits, cremar la seva llenya, i neixer d’una nova llavor, que brotarà, que donarà fruit, que cremarà… i que neixerà… brotarà…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada