La Conferència Episcopal i la independència de Catalunya (I)

Fa unes setmanes la Conferència Episcopal Espanyola feu pública la declaració sobre la crisi social i econòmica a Espanya i advertí del deure moral de preservar la unitat d’Espanya. Alguns sectors de l’església i de la societat catalana replicaren el posicionament de la conferència episcopal.Especialment interessant és la reflexió del pare Pere Codina i Mas, sacerdot claretià.

Intentaré fer un resum de la seva exposició i vos deixaré l’accés al document complet que el missioner claretià ha adreçat a monsenyor José Antonio Martínez Camino, secretari de la conferència episcopal espanyola (CEE)

Mossèn Pere Codina expressa la seva indignació al posicionament de la CEE i manifesta la seva primera intenció d’expressar la seva indignació i protesta, però s’acull a un paràgraf de la declaració en la qual la CEE per plantejar un diàleg “honest i generós”.

Sense voler entraren polèmica, Pere Codina aspira a plantejar el seu punt de vista (subjectiu), que creu comparteixen gran part de la societat i de l’església catalana.

Sense ànim d’allargar-se massa, mossèn Codina, només és refereix a tres conceptes del document de la CEE: 1. La Nació-els nacionalismes, 2. La Unitat, 3. La Solidaritat.

1.La Nació. El document de la CEE parla de la “llarga història de la unitat cultural i política d’aquesta antiga nació que és Espanya”. Pere Codina retreu a la CEE el fet d’entendre aquesta nació com a única, sense tenir present que n’hi ha d’altres de nacions, com la catalana, a la qual se li nega el pa i la sal. La CEE no admet una interpretació plural de la Constitució i opta per la concepció unitària d’Espanya.

Madrid, diu Codina, ha decidit que Catalunya no és una nació i es demana: Quan ha deixat de ser-ho?, si les Corts Catalanes són del 1214, cinquanta anys abans que el Parlament anglès i només la derrota del 1714 suposà que la part guanyadora negàs el reconeixement de nació a Catalunya i impulsàs una política de destrucció de les senyes d’identitat (llengua i cultura) catalanes.

1a. Nacionalisme o nacionalismes?

Si no hi ha acord a l’hora de definir el terme nació, difícilment n’hi haurà a l’hora de definir què és el nacionalisme. Si destriam entre estat i nació, i entenem aquesta com el conjunt de persones d’un mateix orígen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna, segons el diccionari de la RAE, mentre que la paraula estat la reservam per definit l’aparell polític, organitzatiu o governatiu, podem dir que el nacionalisme és l’intent que “estat” i “nació” siguin realitats  coextensives, o sigui que allà on arriba una, arribi l’altra.

Així podem dir que hi ha dos nacionalismes antagònics, el nacionalisme d’un estat, Espanya, i el nacionalisme d’una nació, Catalunya. mentre Espanya pretén la uniformitat de tots els ciutadans en una sola nació (la castellana), el nacionalisme català vol ser estat per protegir la seva nació dels intents d’assimilació. El pare Codina considera que el nacionalisme català és un aprenent de nacionalisme davant el nacionalisme de l’estat .

(continuarà …)

 

 

Un comentari a “La Conferència Episcopal i la independència de Catalunya (I)

  1. D’aquí la cita q fa un temps vaig posar :

    No entenc per què el nacionalista basc ha d’anar a l’infern i el nacionalista espanyol ha de merèixer la glòria (Jose María Setién, exobispe basc)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada