Dites i reflexions

Quan se voldran donar compte, el Sr. Rajoy i la Sra. Merkel, es retais hauran acabat per estrengular s’economia.

No es lo mateix tenir un càrrec públic, que ser una càrrega pública.

Un home que té collons fins per damunt es cap, es molt perillós. O no?, Sr. Delgado?

Un petit macolí, basta per no deixar tancar una gran porta.

DITES:

No hem de consentir viure així com volen que visquem els demés.

Qui molt diu, de molt se desdiu.

A mi, no m’empleis sa llengua de fusta.

2 pensaments a “Dites i reflexions

  1. Si en Dalmau m’ho permet, m’agradaria agefir una anècdota extreta i traduïda de la revista ‘Historia y vida’ num 537, pag 22, que d’alguna forma es pot relacionar amb les dites que tanquen aquest article si, enlloc de llegir-les en clau pública i política, les llegim en clau privada:

    ‘En una ocasió, un conegut es va apropar a Sócrates (470-399 a.c.)  per xerrar-li malament d’un tercer. “M’han dit que….”, va començar a dir-li a l’orella el xafarder. Però el filòsof grec el va interrompre: “antes de què continuis, et faré tres preguntes:
    Estàs segur de què el que em contaràs és vera?
    El que em contaràs, és bò?
    Serà profitós per algú?”
    A la tercera negació, Sócrates apartà al seu interlocutor.’

    La meva admiració a qui, almenys, es planteja a ell mateix aquestes tres premises abans de començar a xafardejar dels demés.

  2. Interessant aportació libèl·luliana!. Certament si empràssim les tres preguntes adesiara (en ordre invers puix les aportacions de la neurociència evidencien que cada un te la seva veritat) aquest, nostre, mon tendria un altre color.
    Us imaginau una aplicació política del criteri, substituint “algú” per “majoria” ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.