Diari espiritual d’en Gandhi

Tu pots aportar una estrofa.

No deixis mai de somniar, perquè en somni és lliure l’home.

No caiguis en el pitjor dels erros: el silenci.

La majoria viuen un silenci espantós.

No et resignis.

Fuig.

Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món, diu el poeta.

Valora sa bellesa de les coses simples.

Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem remar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern.

Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant, viu-la intensament, sense mediocricitat.

Pensa que en tu està el futur i emprèn la tasca amb orgull i sense por.

Aprèn dels qui poden ensenyar-te.

Les experiències dels qui ens van precedir, els nostres ” Poetes morts ” t’ajudaran a caminar per la vida.

La societat d’avui som nosaltres. Els “Poetes vius “.

No permetis que la vida et passi a tu sense viure-la…..

Dit tot això, acabem amb la famosa melodia que ens parla de com en la nit més fosca neix la llum més intensa, més perfecta, més esplendorosa. Que tot el que ha estat dit, us ajudi a mantenir-vos en el Nadal Etern.

Avui els nostres germans d’arreu del món posant sa seva música, a la melodia més agreciada per ells i nosaltres.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada