Els pastors avui

Els dies de Nadal,  el món  culturalment  cristià fa festa entorn d’un Déu que l’evangeli l’explica com un infant despullat, tremolós, indefens, que neix sense un ca seva perquè no troba posada a on vulguin acollir-lo; i un Déu fet infant, que també haurà d’emigrar fora del seu país perquè el poder de torn, representat pel rei Herodes, el té mal a ple.

En  aquest infant, proper i misteriós a la vegada, descobrim un Déu tendre, gratuït, generós, disposat a tot per tal d’alliberar i salvar els homes i dones del món, que tant estima. El missatge dels àngels és aclaridor:” No tingueu por. Vos anunciï una bona noticia. Ompliu-vos d’alegria. Vos ha nascut el Salvador, el Senyor”.

Però l’Evangeli no només ens mostra un nin que manifesta l’amor i tendresa de Déu, i un àngels que escampem per tot arreu la bona noticia que salva i allibera .

L’Evangeli ens fa veure, també, que el poder, la comoditat, el benestar i la riquesa difícilment deixen lloc a Jesús, que és amor compartit i gratuït sense esperar res a canvi. L’Evangeli ho diu amb claredat: “ Nasqué en trànsit, pobre entre els pobres dins una menjadora perquè no trobaren lloc on la gent posava. I només els marginats, social i religiosament, que eren els pastors, són capaços de veure’l amb els seus propis ulls i fer córrer la veu, i donar gràcies per lo que han vist i han sentit. Només els pastors, que són mal considerats, que viuen dependents del seu amo, lluny de la gent i defora de la ciutat amb els seus ramats d’ovelles i cabres, només ells són capaços de veure, d’entendre i correspondre, alçant la veu i creant una dinàmica de solidaritat i d’esperança en una major justícia, a on els pobres també siguin tinguts en compte i considerats en la seva dignitat de persones, exactament amb el mateix pes i valor que qualsevol altra.

Perquè l’evangeli conta les coses d’aquesta manera, és  obligat demanar-nos qui són  avui els pastors: i no consta gens ni mica entendre que els “pastors d’avui”, on Déu es fa present i reclama que hi fixem la mirada i actuem com una força de salvació,-són les víctimes dels desnonaments, que es queden sense casa, sigui quina sigui la seva situació, edat avançada, malalts, amb fills que atendre, etc.. – són també els immigrants sense papers que no tenen la seguretat de ser adequadament atesos sanitàriament perquè al dret a la salut depèn d’uns papers,- són les persones majors que amb un subsidi de subsistència, de cop i volta han d’abonar el poc que tenen en medicines, desplaçament d’ambulàncies, pròtesis, etc..- són els pacients que es queden com “aparcats” a les creixents i llargues llistes dels hospitals,- són els qui es queden sense feina i ja sense subsidis i dependents dels qui els vulguin i puguin atendre, etc… “Els nous pastors” de cada dia són més i més pobres i més desatesos- són els nins i nines i joves que els hi retallem les possibilitats d’educació- són els qui s’han trobat que la banca havia fet mal be els seus estalvis. I  el discurs dels forts i poderosos s’esforça una i altre vegada en reforçar les seves justificacions:” hem fet el que havíem de fer” ; “no es poden oferir els serveis que no es poden pagar” . Però resulta que la gent senzilla i de poc diners no havia pagat tant mai en impostos i en copagaments de serveis.

Jesús pobre entre els pobres, marginat entre els marginats, desplaçat amb els desplaçats, amor i tendresa que reclama més tendresa, bondat i justícia, “juntament amb els nous pastors d’avui”, mort de gana, de set i misèria, sense res i tremolant, segueix reclamant que cadascú és igualment persona, i que el Déu que ens salva i allibera el trobarem enmig dels més malmenats, fent camí amb ells.

 

La misèria del món i la dignitat humana malmenada i ferida, que toca a la nostra porta, ens anuncia als quatre vents el mateix missatge dels àngels de l’Evangeli de Sant Lluc, que no envien la gent al palau del Rei Herodes o al temple dels sacerdots a Jerusalem, per descobrir i experimentar l’Amor i la Salvació de Déu, sinó que els envien a l’estable dels pastors: “Vos ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor; les seves senyes són aquestes: un infant petit, en draps, dins un pobre bres, que no ha trobat lloc dins el poble.

Tant de bo, els governants i els poders econòmics del món sàpiguen també fixar els seus ulls, el seu cor i les seves decisions en l’entorn del “nous pastors”, que irradien el reflex de la llum i la salvació de l’Amor de Déu.

Jeroni Llambias Vidal.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.