Far de Formentor

El dia 23 de desembre de 2012 començà amb molta boira però teníem molta il·lusió per recórrer el camí vell del Far de Formentor.

Aquest camí es va iniciar el 1857, amb la intenció de construir el Far (abans no existia cap comunicació amb el cap de Formentor). Comunica Cala Murta amb el Far de Formentor i com diu Joan Riera en el seu bloc Aires de la Serra Mallorquina “es va dissenyar amb un rost dolç, puix hauria de ser la via per a subministrar el combustible per a les làmpades i els queviures dels farers”.

  Arribàrem al suposat punt de trobada de Sant Llorenç, diem això perquè no sabíem molt bé on era. Eren les 7:55h, no hi havia ningú i vam començar a posar-nos nerviosos. En pocs minuts es va omplir de gent, amb les seves rialles i la seva xerrameca. N’Encarna va ser la primera en donar-nos la benvinguda al grup, dir-nos que ens agradaria molt i que la podríem dur sense problemes encara que fos de “3 botes” (ejem, ejem…).

El bus ens va deixar al pàrking de l’hotel Formentor. Ens penjàrem les motxilles a l’esquena i n’Aina Pujol, la guia, va donar el “sus”.

Amb les primeres passes ja començàrem a fer nous amics i també ens proposaren fer aquest escrit. Nosaltres acceptàrem, sense saber molt bé què ens esperava.

 La primera mitja hora fou una mica complicadeta perquè pujàrem per una drecera empinada i mig esborrada pel càrritx. El resultat van ser els calçons ben banyats i la troballa d’un parell d’esclata-sangs. La recompensa va ser arribar a Cala Murta, petita cala de pedra d’aigües netes i cristal·lines (aquesta vegada ningú es va animar a tirar-se dins l’aigua :-D).

Després continuàrem pels costers dels puigs Garballó i Fumat per arribar al coll de la Bretxa (249m). Allà fórem rebuts per un jove del grup que molt amablement ens va oferir unes llepolies que durant el berenar havíem rebutjat (aquesta vegada sucumbírem davant l’oferta i foren delicioses. No sabem quin és el teu nom però moltes gràcies!). Es van reagrupar tots els components del grup i junts admiràrem el paisatge que teníem davant els nostres ulls.

 Emprenguérem la caminada, passes per amunt i passes per avall fins que arribàrem a Cala Figuera, situada entre el Cap de Catalunya i la punta den Tomàs.  Creuàrem la carretera PM221, per la qual transiten els vehicles que arriben al Far, i poc després veiérem per primera vegada el Far. Na Bel “de Sa Costa” ens comentà que encara  faltaven dues hores per arribar a la nostra meta :-o.

Dinàrem i continuàrem la nostra ruta. Just abans d’arribar al far pujàrem a un petit mirador (170m). Quan hi guaitàrem poguérem veure com la mar blava i tranquil·la mullava els seus peus.

Ja hi érem, ja véiem el far, el teníem davant! Si estiràvem els braços semblava com si el poguéssim agafar però…encara ens quedava el darrer esforç, baixar el darrer tram del coster en més mal estat.

Vam arribar a la carretera i alguns aprofitàrem els darrers metres per pujar corrent al far, amb els peus un poc fet pols però contents d’haver vengut.

   A l’excursió hi hem trobat un ambient cordial, agradable i carregat de companyerisme (sempre hi ha hagut paraules d’ànims i suport per posar un peu darrere l’altre, sort de vosaltres!). No han faltat oferiments de menjar i beure nadalenc i no tan nadalenc (figues seques, torró, “mantecados”, llepolies, herbes de tota casta…), entrevistes amb preguntes curioses (Què significa anar a fer una mussa?, Quina edat tens…?) i gent disposada a xerrar i gaudir del dia.

Donar les gràcies i l’enhorabona a tots els que heu fet possible aquesta caminada.

Us desitjam unes bones festes i que tengueu un bon començament d’any! Ens veim a la propera sortida!

Jaume, Xisco i Maria

elstrescadors.blogspot.com

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada