Qui dia passa, any empeny

Dia 31 de desembre es celebra a Palma la Festa de l’Estendard, coneguda també com Festa de la Conquesta i més popularment com La Colcada perquè es recita un poema de Pere d’Alcàntara Penya que duu aquest títol i descriu com es vivia aquesta festa antigament.

Es commemora la conquesta de Mallorca duita a terme pel rei Jaume I, que entrà a la Ciutat de Mallorca el dia 31 de desembre de 1229, guanyant aquesta terra als sarraïns que l’habitaven. La primera notícia que es té d’aquesta festa és del segle XIV.
Fins al segle XVI l’Estendard era portat per la part civil de la desfilada-processó des de la Casa dels Jurats a la Seu, on s’hi afegia l’estament eclesiàstic, i tots plegats continuaven fins a fora de la murada. Allà, imitant la processó del dia del Ram a Jerusalem, s’anava fins a la Porta de la Conquesta (també dita Porta de l’Esvaïdor, Porta Pintada i Porta de Santa Margarida). Però abans d’arribar-hi, se celebrava un sermó, al lloc anomenat el Peiró. Després tenia lloc un simulacre d’assalt de la ciutat, passant l’Estendard per dalt de la Porta, moment en el qual i un cop obert el portal, es cantava un tedèum. En arribar a l’església de Sant Miquel, les autoritats civils hi entraven a veure l’Elevació de la missa que s’hi celebrava, i tot seguit tornaven l’Estendard a la plaça de Cort, des d’on anaven a la Seu i s’hi celebrava una cerimònia.

Avui en dia la festa comença amb el cerimonial de col·locació de l’Estendard al mig de la plaça de Cort pels membres del consistori municipal i de la Cimera a sota del retrat de Jaume I el Conqueridor, la desfilada de les autoritats fins a la catedral, amb acompanyament de música (ministrils i banda municipal), de figures folklòriques tradicionals (cavallets cotoners) i dels cavalls de la Confraria de Sant Jordi, l’ofici solemne, el retorn de les autoritats a la plaça de Cort i la posterior retirada de l’Estendard amb el comiat de la guàrdia d’honor.
A continuació es recita el poema de Pere d’Alcàntara Penya, La Colcada.

“Ja no sap ningú la història
del nostre gran Rei En Jaume.
Mustia està ja la pauma
que mos donà la victòria.
Tot s’ha perdut …; la Colcada
molt pocs la recorden ja;
d’aquella hermosa diada
dins breu temps ningú hi haurà
que en puga contar cap mot;
Quan jo encara era fadrina…
– Contau-mos-ho tot, padrina!
Contau-mos-ho tot!”

És el dia de l’home dels nassos. Aquest dia surt a rotllo una persona que té tants nassos com dies té l’any. I com que ja som al darrer dia de l’any qualsevol persona que només tengui un nas ens serveix per astorar els infants de la casa. Antigament l’home dels nassos estava representat pel retrat del rei Jaume I, penjat a la façana de Cort.

Avui es fan els preparatius per rebre l’any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa, es posen els rellotges a l’hora en punt i es prepara el raïm, una tradició que enguany ha complit un segle, quan els viticultors, embafats per l’excel·lent collita de raïm que havien tengut varen dir: senyors, el raïm porta sort i se n’ha de consumir la nit de Cap d’Any. Fenomenal! Varen inventar la tradició.

“Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per tot l’any”, diu el refranyer.

Qualque any la grip ens juga i mala passada i hem de passar les festes i esperar el canvi d’any dins el llit.

Així ho recordava Maria Antònia Salvà en un poema titulat “Un Nadal sense porcella”.

“Un Nadal sense porcella,
sense endiot ni xampany:
vet aquí el Nadal d’enguany
d’un cos que se desgavella.
Un cap d’Any de mala mena
que ve desfressat de grip:
-si t’arrib, si no t’arrib,
a la fi em tirà d’esquena.
Si els Reis no em donen la mà,
no sé això com anirà”.

Dia 31 es celebra la festivitat de Sant Silvestre. Sant Silvestre és el déu selvàtic, Silvà, fecunditzador dels boscos .
En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
“Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra.”
També és la festivitat de santa Coloma.
“El dia de sant Joan
ses Joanes faran festa
i es dia de sant Silvestre
ses Colomes també en fan.”

El 31 de desembre és el dia indicat per fer el calendari de la ceba. El dia 31 de desembre a les 12 de la nit, es posen 12 talls de ceba, un després de l’altre, amb la pell i tot. Cada tall de ceba correspon a un mes de l’any, el primer tall correspon al gener, el segon al febrer,i així successivament. Aquests talls es deixen a la serena durant aquesta nit amb una mica de sal damunt de cada un. L’endemà al matí ja se’n pot fer la lectura: Els talls de ceba en què la sal ha quedat desfeta, correspondran als mesos plujosos. Els talls en què la sal no s’ha desfet, correspondran als mesos secs. Els talls de ceba en que la sal s’hagi desfet a mitges corresponen a mesos semisecs, o semihumits.
El dia de Cap d’Any era costum que els infants posassin la carta dels Reis al balcó o a la finestra davall d’una pedra o un objecte feixuc perquè no se l’endugués el vent i els criats dels Reis passassin a recollir-la. Els pagesos pregaven a la Mare de Déu de Bonany perquè els protegís durant l’any que comença.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada