I ja en van dos aquest any

En un municipi com Sant Llorenç, que no supera els nou mil habitants, no és molt freqüent poder celebrar el cent aniversari d’algun dels seus veïns; idò aquest any hem tingut la sort de poder assistir-ne a dos.

El 19 de juliol na Catalina Genovart “corema” va travessar la barrera dels cent anys, Continua

Far de Formentor

El dia 23 de desembre de 2012 començà amb molta boira però teníem molta il·lusió per recórrer el camí vell del Far de Formentor.

Aquest camí es va iniciar el 1857, amb la intenció de construir el Far (abans no existia cap comunicació amb el cap de Formentor). Comunica Cala Murta amb el Far de Formentor i com diu Joan Riera en el seu bloc Aires de la Serra Mallorquina “es va dissenyar amb un rost dolç, puix hauria de ser la via per a subministrar el combustible per a les làmpades i els queviures dels farers”.

Continua

Sopar de Quintos dels 62

Na Bàrbara Mesquida ens envia aquest escrit i les fotos:

El dissabte dia 14 de desembre de 2012 ens reunirem els quintos del 62, de Sant Llorenç per celebrar el nostre 50 è aniversari.

No és pot dir cada dia, ja tenim mig segle. I molt contents de poder-ho celebrar vam anar a sopar al restaurant de sa plaça i després a fer un poc de gresca amb els jovencells de Continua

El Patge Reial a la Biblioteca de sa Coma

Nadal Cultural a la Biblioteca de sa Coma

La biblioteca de sa Coma per aquest Nadal ha organitzat activitats tan per grans com per petits, així divendres dia 14 varem tenir amb noltros n’Eulària Arlés, lectora en veu alta, Continua

Qui dia passa, any empeny

Avui és el vespre de Nadal, dia de Matines, de la Missa del Gall, ara celebrada només dues hores després de fer-se fosc, és el dia d’escoltar la Sibil·la, representació cantada d’una profecia sobre la fi del món, que té els seus orígens devers el segle X i que des del segle XIII es canta en català i que fou prohibida pel Concili de Trent al segle XVI. Fou declarada per la UNESCO, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’any 2010. Continua

Moments de cinema

D’altres vegades ja us he xerrat de David Lynch, un dels meus directors de cinema favorits, però segurament només coneixeu el seu vessant més popular: l’obscur i inquietant que ha mostrat a treballs com Twin Peaks, Lost Highway (Carretera perduda), Mullholland Drive… Però el bo de Lynch va tapar la boca a tots els detractors que l’acusaven de ser un director massa complex i surrealista, incapaç de fer una pel·lícula senzilla i “normal”, amb l’estrena de The straight story (Una història vertadera), una bellíssima història basada en un fet real en la qual un ancià atravessa mitja Amèrica amb una màquina de tallar gespa (no té carnet de cotxe ni vehicle) per anar a visitar el seu germà que és a punt de morir i amb el qual està barallat des de fa deu anys.

En resum, una història entrenyable (que recordem va passar de veritat) molt ben dirigida per David Lynch que va guanyar la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar al millor actor secundari. Continua

Els pastors avui

Els dies de Nadal,  el món  culturalment  cristià fa festa entorn d’un Déu que l’evangeli l’explica com un infant despullat, tremolós, indefens, que neix sense un ca seva perquè no troba posada a on vulguin acollir-lo; i un Déu fet infant, que també haurà d’emigrar fora del seu país perquè el poder de torn, representat pel rei Herodes, el té mal a ple. Continua