El President m’ha comanat que faci un article de comiat de Flor de Card, explicant el que ha suposat per al poble en els seus 41 anys de vida, però veig difícil poder-ho fer dins l’espai d’una revista digital. Per això em limitaré a donar quatre dades asèptiques de la revista, com vaig fer en el darrer número de desembre, que ja es pot consultar a la xarxa. Si qualcú vol més informació li recoman que recorri al número 234, publicat el gener de 1997, quan celebràrem els 25 anys, on hi ha una espècie de monogràfic. D’altra banda, a la pàgina web “Biblioteca digital de les Illes Balears”, de la UIB, trobarà moltes revistes digitalitzades. Basta teclejar “Flor de Card” en el requadre de recerca i hi podrà accedir. També pot consultar les darreres revistes a Card.cat: des de l’agost/setembre de 2011 fins al desembre de 2012

Organització

Des del febrer de 1972 al juny de 1975 la revista era el butlletí del Club Card i es confeccionava a la segona planta de l’Ajuntament, des de la redacció dels articles, les il·lustracions i la impressió fins a l’enquadernació. Guillem Pont n’era el director.

Des del juliol de 1975 fins al desembre de 1976 no va sortir al carrer, però s’editaren dos números que es distribuïren entre els col·laboradors: juliol 75/abril 76 i maig-desembre de 1976, on bàsicament es publicà el Batec, una relació dels esdeveniments més rellevants esdevinguts en el poble. 

Des del gener de 1977 fins al desembre de 2012 el col·laboradors han redactat els articles cadascú a caseva i després els han passat a Josep Cortès, que se n’ha cuidat de la direcció, la paginació i, si n’era el cas, la correcció ortogràfica.

Durant els 33 primers números la revista sortia sense autorització i després, quan es va legalitzar, ens obligaren a començar de bell nou la numeració. Així, en conjunt, Flor de Card va editar 33 números a la seva primera època, 2 durant l’any i mig en què no es va publicar i 409 després de la seva normalització. Per tant, en conjunt, si no vaig errat, hem tret 444 revistes al carrer.

 Capa legal

Com ja s’ha esmentat abans, en els seus inicis Flor de Card era el butlletí dels socis del Club Card i només es distribuïa entre ells mateixos.

Quan el Club Card es va desfer i les seccions partiren pel seu compte -algunes encara ara perduren i altres s’han anat esvaint fins arribar a desaparèixer- es va constituir la societat “Edicions Card, S.A.”, amb l’objectiu d’aconseguir fons per comprar una màquina d’escriure elèctrica. La societat es va constituir l’octubre de 1981 amb 90 accions de 2.000 pessetes cada una, que es repartiren 45 simpatitzants, a raó d’entre 1 i 5 accions perhom. Quan es va dissoldre ningú va voler recuperar el que hi havia invertit.

Finalment, el primer de gener de 1993 es va fundar l’Associació Cultural Flor de Card, que de llavors ençà s’ha cuidat de l’edició de la revista i de la col·lecció de llibres “Es pou Vell”.

Per evitar problemes en el lloc de treball, durant els primers anys Bartomeu Domenge Amer va figurar com a director, encara que en realitat els directors sempre varen esser els esmentats abans.

 Mitjans tècnics

Entre 1972 i 1976 la impressió era casolana i es duia a terme amb una multicopista de tinta d’alcohol marca Rex Rotary, que manejaven els propis col·laboradors. Els clixés es feien amb màquines d’escriure convencionals, sense la cinta entintada.

Entre gener de 1977 i abril de 1978 també s’emprà una multicopista, però en haver-se espanyada la Rex Rotary, es tirava a l’hotel Borneo, on hi treballava un dels col·laboradors.

A partir del maig de 1978 i fins el desembre de 1981 es passà al sistema de fotocòpies, amb alguna portada en offset.

Finalment, a partir del gener de 1982 s’ha anat imprimint sempre en offset, primer a la impremta que tenien els franciscans de Petra i després a la impremta Muntaner, de Manacor. Llevat d’algunes excepcions puntuals a les portades, no s’ha emprat el color i sempre ha sortit en blanc i negre.

 La llengua catalana

Reproduiré aquí un fragment del que publicàrem el novembre de 1987: “La primera revista publicada contenia un 23% dels articles en llengua catalana; la darrera del mateix any el percentatge va augmentar fins al 42%; des de mitjan 1973 fins al juny de 1975, els articles en català superaven el 90% del total; a partir de 1977 Flor de Card es publica quasi integrament en català, si bé fins al gener de 1981 -data en què el Consell de Redacció va prendre l’acord de no publicar res en altra llengua que no fos la catalana- encara s’admetien articles en castellà”.

Durant aquest temps s’han publicat nombrosos articles relacionats amb la llengua i la cultura catalanes: editorials, correcció de barbarismes, reivindicacions dels noms dels carrers, informacions sobre el II Congrés, polèmiques sobre el mallorquí/català, articles varis…

També s’han fet dos estudis sociolingüístics sobre la situació del català en el poble, publicats el novembre de 1987 i el juny de 2010.

 Publicacions

A més dels números més o manco monogràfics sobre les monges, les torrentades, les bosses d’argent, els noms dels carrers, els universitaris…, durant aquests anys s’han publicat diverses separates de la revista: els “Retales históricos” de mossèn Martí Rosselló, el conjunt d’articles sobre Salvador Galmés, “Sa Punta de n’Amer, una alternativa ecològica per a la comarca del Llevant”, “La parròquia de Sant Miquel de Son Carrió”, “Això era i no era” i l’Estudi sociolingüístic esmentat abans.

Flor de Card també ha impulsat l’edició de llibres: Història de Sant Llorenç I, de Ramon Rosselló i Història de Sant Llorenç II, de Josep Segura, abans de la creació de la col·lecció “Es Pou Vell”. Posteriorment, ja dins la col·lecció, Sant Llorenç I i II, de Guillem Pont, C.D. Cardassar, de Josep Cortès i Ignasi Umbert, Gent de la nostra Gent, de Guillem Pont, Semblances de Sant Llorenç, d’Isabel Muñoz, Téntol, de Josep Cortès, Els malnoms de Sant Llorenç, de Pau Quina, La terra de Drimm, de Pere Santandreu, Cronologia, de Josep Cortès, Calendari llorencí, de Tomàs Martínez i Sant Llorenç des Cardassar, de Josep Cortès. A la primavera de l’any que ve està previst publicar l’obra completa d’Antoni Vicens Santandreu, de Son Garbeta, elaborat per Gabriel Barceló.

 Premsa Forana

Flor de Card va esser una de les nou revistes que fundaren l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca, l’any 1978, juntament amb “Apóstol y Civilizador”, de Petra, “Bellpuig”, d’Artà, “Dijous”, d’Inca, “Felanitx”, “Manacor”, “Perlas y Cuevas”, també de Manacor, “Sóller” i “Vora Mar”, de Peguera. Ha format part de la seva junta directiva durant 27 anys, primer amb Josep Cortès i després amb Maria Galmés, que n’ha estat la tresorera durant més de 20 anys.