El procomú i govern obert

Segons Javier Linares una administració oberta (oGov) és la que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal d’escoltar el que ells diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta, i que comunica tot el que decideix i ho fa de forma oberta i transparent.

En aquest sentit, emergeixen iniciatives ciutadanes com és el cas del Pacte per la Transparència i el Bon Govern a la Regió de Múrcia on es promouen 22 mesures en funció de cinc grans postulats:

  • Transparència: “volem saber”.
  • Participació: “volem prendre part”.
  • Col·laboració: “volem contribuir a la millora dels serveis públics”.
  • Avaluació: “volem conèixer l’impacte real de les actuacions públiques”.
  • Control extern: “volem institucions públiques amb capacitat de reacció efectiva en cas d’anomalies o queixes externes”.

El procomú o bé comunal s’entén aquells béns, recursos, processos o coses el benefici, possessió o drets d’explotació pertanyen a un grup o una comunitat de persones.

Segons Silke Helfrich, el procomú és la manera de produir i gestionar de manera col·lectiva, béns i recursos que ens pertanyen i poden ser lliurement utilitzats per tots i entre tots han de ser ampliats i preservats. Els principis que regeixen en la utilitat pública són, entre d’altres, equitat en l’accés i en el gaudi de beneficis, transparència i democràcia en les decisions, corresponsabilitat i reciprocitat en el maneig dels recursos. Es tracta no només de drets sinó també de responsabilitats, i de relacions socials del donar i prendre.

Els deu principis del procomú, segons James Quilligan:

1. Som cocreadors amb la Natura.
2. En crear el nostre ambient compartit, participam en la nostra pròpia cultura.
3. A través de la cooperació creativa, els usuaris es converteixen en productors dels seus propis recursos.
4. La cooperació entre usuaris i productors és la pràctica de la corresponsabilitat.
5. L’expressió social i política de coresponsabilitat és fiduciària.
7. El Comú coproduït i cogovernat genera noves fonts de valor.
8. El valor del Comú és la base d’un Sistema Monetari lliure de deute o d’interessos crediticis.
9. Una societat basada en el Comú és el resultat d’una societat d’intencions col·lectives orientada a la sostenibilitat.
10. L’economia del Comú es basa en la reposició.

El repte del segle XXI és convertir el ciutadà en l’eix del sistema.

La democràcia ha de recuperar les polítiques substantives que defensen la persona i el seu hàbitat, davant l’opressió dels mercats.

4 comentaris a “El procomú i govern obert

  1. El de dalt, Pau, són un reflex dels de baix.

    Sempre havíem sabut que molts polítics s’omplien les butxaques a costa del poble (uns més uns manco), i sempre ho havíem consentit, ja que tal volta si nosaltres haguérem estat en el seu lloc hauríem fet el mateix. Quan les coses anaven bé, i esclatàven casos de corrupció cada dos per tres, ens consolàvem dient que la classe política era un mal necessari i que no hi podíem fer res. I ens oblidàvem que eren nosaltres els qui els havíem posat allà dalt.

    La “indefensió apresa” és una altra de les tantes tècniques de manipulació social de l’ampli ventall que la propaganda neoliberal introdueix en la població de manera sibil·lina.

    El poder ho ve fent històricament de molt diverses formes, fent-nos creure que som els únics culpables dels nostres mals (un exemple familiar és el famós missatge que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats), provocant un estat d’apatia i resignació que ens impedeix rebel·lar contra el sistema opressor, sigui quina sigui.

    En el següent vídeo, una professora fa una a priori “innocent” activitat amb els seus alumnes, amb l’objectiu de mostrar com opera aquest mecanisme de la indefensió apresa en cinc minuts.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. no te diré que n’hi hagi molts que utilitzin aquesta frase de manera interessada, però és ben cert que “hem viscut per sobre de les nostres possiblitats” tant a nivell general (Palma Arena, Òpera, auditòriums a tos els pobles…) com individual (amb un sou de 1000 euros aspiràvem a tenir cotxe bo, casa bona, els millors aparells electrònics…).

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • En part és cert, no és un exercici de responsabilitat ciutadana donar culpes a banquers i polítics de tots els mals. El sistema es basava en l’endeutament, i a la majoria de ciutadans ja ens anava bé, i per descomptat, ha estat el gran negoci dels bancs.

      Ara passa que això a fet “crac”, i aquest sotrac a fet despertar a molts ciutadans, i la gallina dels ous d’or ha desapareguda.

      Fins ara, en general, associàvem benestar amb capacitat de comprar el que desitjàvem. ¿No ens convendria fer un pensament sobre el què és el benestar? ¿No hi guanyaríem molt si fóssim més essencials? No som gens supersticiós, ni crec en profecies, encara que, meam si serà vera el que diuen els Maias de que ara toca un canvi en l’interior de les persones?

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada