Aquests dies, molts dels pobles de la part forana de Mallorca viuen de manera apassionada les tradicions populars entorn de la Festa de Sant Antoni. Res que dir als esforços i feina per mantenir vives unes o altres tradicions. Però sovint dóna la impressió que mantenim i “ressuscitam” formes de tradicions, sense tenir massa esment dels elements essencials que han donat origen a aquelles celebracions. Pot ser molta gent no té ni idea de la figura del Sant, ni de l’aportació humana, ètica i de fe que ens aporta tal personatge. Ja sé que en les tradicions populars s’hi mesclen molts altres elements del passat, com ritus entorn del foc, etc. O que festes religioses són hereves d’altres celebracions anteriors que foren cristianitzades a un moment o altre de la història. Així hi tot, crec que és millor que anem també al bessó de la festa, amb tota la riquesa “espiritual” que Sant Antoni pot aportar-nos per un millorament de la nostra vida personal i col·lectiva. Que no sigui només una festa per cantar glosses, per suposat moltes d’elles amb sentit i que parlen del que vivim i del que mal vivim, enmig de foc i fum, sinó que també encengui una mica les nostres energies interiors per créixer com a persones i com a poble despert, poble que  veu, que jutja allò que veu i que actua i transforma la societat en tot allò que té de millorable i injust.

Moltes expressions populars de la festa fan referència a la lluita entre el bé i el mal, entre el que és negatiu i el que és positiu. En definitiva combat entre el pecat de la injustícia i el bé i la bondat. No hi ha dubte que pot ser d’enorme actualitat a un moment en què hi ha col·lectius que es consideren indignats per moltes de les mesures que, degut a la crisi econòmica,  afecten a bona part de la població més humil i més indefensa, o que degut a interessos polítics afecten a la pròpia identitat com a poble com és la llengua, o afecten al futur o la salut de la gent com és l’escola o la sanitat.

L’evangeli de la missa de Sant Antoni és aquell que conta de un jove ric,  que li demana a Jesús que ha de fer per viure amb més plenitud i fondària la vida; i Jesús li contesta que a més de viure una ètica de mínims, com pugui ser el decàleg, el que ha de fer és  vendre la riquesa i donar-la als pobres; que així tindrà un autèntic tresor. Aquest text evangèlic és el que va marcar i  capgirar la vida de Sant Antoni. Per això és llegit a les esglésies el dia que en feim memòria, ja que encaixa totalment amb el que fou la seva vida i la seva manera de ser. L’austeritat pròpia d’aquest Sant no consisteix en exprimir i empobrir el que res o poc té, sinó en distribuir millor la riquesa. Avui en dia se’ns parla molt d’austeritat, però Sant Antoni ens fa entendre que és una austeritat mal entesa un sistema on el ric continua essent ric i fins i tot més ric, i el pobre i humil de cada vegada més pobre i més marginal i més sotmès. L’autèntica austeritat no és prescindir del que és  necessari i just per un bon funcionament dels serveis socials bàsics i per assegurar la dignitat de cada persona, sinó eliminar els luxes i els guanys desmesurats dels qui més tenen i més poden. I d’això se’n parla poc o gens.

Crec que aquesta festa de Sant Antoni ens recorda algunes coses:

• que l’alternativa a l’individualisme és la col·lectivitat i voler abans de tot el bé comú i la igualtat
• que l’alternativa a l’egoisme i al propi interès és la generositat i la gratuïtat.
• que l’alternativa a la visió de la vida just des del tenir i des de criteris només econòmics, és sebre veure la vida des de la persona humana i les seves indigències.
• que l’alternativa a la pobresa i estretor dels dèbils no és una major austeritat del pobres, sinó que els rics i les institucions prescindeixin de luxes i de guanys desmesurats i abusius.
• Que l’alternativa a un món dividit entre pobres i rics és la justícia social i la construcció d’una nova organització mundial,  on totes les persones i totes les nacions del món tinguin el mateix pes i el mateix valor.

A més de celebrar la Festa de Sant Antoni des de les tradicions populars, visquem també “l’espiritualitat”, és a dir la humanitat, de Sant Antoni. Que no sigui només un Sant per a la diversió, sinó també un sant per millorar-nos personal i col·lectivament.