Qui dia passa, any empeny

“ Sant Antoni gloriós,
de Viana anomenat,
siau nostre advocat
de tot perill guardau-mos”.

Sant Antoni de Viana, conegut també com a Sant Antoni Abat, Sant Antoni de Diana, Sant Antoni del porquet o Sant Antoni dels ases, per diferenciar-lo de Sant Antoni de Pàdua, o dels albercocs, és el sant per excel·lència de la ruralia mallorquina. Són munió el pobles que celebren la festivitat del sant amb foguerons, cançons, balls i ximbombades. Sant Antoni és el protector dels animals, indispensables, un temps, en la vida dels pagesos.

“Sant Antoni és un bon sant
i qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s’animal
tant si és de pèl com de ploma”.

Sant Antoni és un dels sants més populars de Mallorca. Ocupà el lloc de Saturn, déu de la sembra dels romans que va ensenyar els humans a plantar els primers cereals.


La protecció dels sant sobre els animals, diu la llegenda que ve del fet que hi havia un home que tenia un ase malalt que ja no servia per res i va decidir sacrificar-lo. L’ase, coneixedor de les intencions de l’amo fugí cap a  l’ermita dels sant que estava damunt un turó. L’amo seguí les passes de l’animal i el trobà agenollat davant la imatge del sant. L’animal quan va veure l’amo s’aixecà i partí, cametes me valguen, sense que el poguessin agafar. El sant l’havia curat i donat nou vigor. De llavors ençà la gent posà el bestiar baix la protecció del sant.

La devoció a Sant Antoni pareix que arribà a Mallorca amb la conquesta catalana l’any 1229, i l’establiment posterior dels frares hospitalaris de Sant Antoni, que havien estat encarregats, entre altres menesters, d’atendre els malalts de “ignis sacer”, “foc sagrat” o “Foc de Sant Antoni”, una malaltia estesa a França entre els segles X i XI , malaltia coneguda avui com a “ergotisme gangrenós” que era conseqüència d’haver menjat pa de sègol infectat per un paràsit i que podia arribar a provocar mutilacions espontànies dels membres. Alguns autors parlen que aquesta malaltia anava acompanyada de visions provocades per la dietilamina de l’àcid lisèrgic (LSD) present al pa. Per curar aquesta malaltia els monjos de l’orde empraven greix de porc i els animals que ells criaven tenien el privilegi de circular lliurament pels carrers sempre que duguessin penjada al coll una campaneta.

Diu la tradició que Sant Antoni va anar a Barcelona des del desert de la Tebaida, on dejunava i aguantava les envestides del diable, colcant damunt un núvol, per curar la filla del governador. Quan sortia de la ciutat, havent guarit el cos i l’esperit de la jove, se li presentà una truja que portava un porcellet a la boca que no podia caminar. La truja deixà el porcellet als peus del sant que el beneí i el curà. La truja, agraïda no es va separar mai més del sant i quan va morir el va enterrar.

“Sant Antoni és un porc
lo que té devora es peus.
Si no mos donau farina
No podrem menjar fideus”.

A Mallorca el tenien com a sant protector els forners, ferrers i tots els oficis que empraven el foc. Protector de cremades i d’incendis, advocat contra els lladres i per recuperar allò que ens hagin robat i també és el sant al qual invocaven les fadrines que es volien casar:

“Sant Antoni de Viana
si em donau un jove hermós,
vos vaig prometre d’agost
una auveia i un xot tos
i qualque vellet de llana”.

A Menorca també el festegen. És el patró de l’illa i d’algunes localitats menorquines. A Ciutadella es fa la Processó dels Tres Tocs que representa l’entrada de les tropes del rei Alfons el Liberal a Ciutadella, capital de la Menorca àrab, el 1287. A la processó es passeja la imatge de sant Antoni amb un porcellet als peus per un recorregut molt determinat que acaba all lloc on hi havia la porta d’entrada a la ciutat. Aquí és on es reprodueix la cerimònia central de la processó: fer tres tocs amb l’asta del penó del rei sobre una rajola amb la Tau del sant. Aquest ritual és executat pel regidor més jove de la corporació. Per cert, de tota la vida, a les beneïdes, s’han fet tres voltes amb els animals i els carros a un espai considerat sagrat per al poble i en sentit contrari a les agulles del rellotge. Són els tres tombs, les tres passades, les tres beneïdes, que ja fa uns anys, a molts de pobles, s’han reduït a dues per comoditat o cansament dels participants.

“Sant Antoni és patró,
de Maó i Ciutadella,
li pegam amb sa botella
perquè no tenim tassó “.

Sant Antoni va ser un ermità nascut a l’Alt Egipte devers el segle III o IV després de Crist. Va viure períodes importants de la seva vida al desert on resistí les temptacions del dimoni i morí havent complit els 105 anys, segons el relat de Sant Atanasi. Se’l representa com un home vell i amb barba, amb un gaiato en forma de “tau” i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de “tau” (creu de Sant Antoni); com a monjo o com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines. En la pintura més antiga se’l representa en companyia de sant Pau, ermità, amb uns lleons ajaguts als seus peus.

Tentacions de Sant Antoni.  Pieter van Os

“Sant Antoni i el dimoni,
jugaven a trenta un,
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta un”.

“Sant Antoni feia sopes,
a sa vorera de mar,
el dimoni hi va anar
i se les va menjar totes “.

A Sant Llorenç, Sant Antoni és el sant més venerat, juntament amb el sant titular del poble.

“Per Sant Antoni, gelades
I per Sant Llorenç, calorades”.

 

 

 

Un comentari a “Qui dia passa, any empeny

  1. A Salma, d’Artà, encara tenen campanetes amb l’emblema de sant Antoni per posar als porcs.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada