Molt se n’ha parlat de Sant Antoni, qui més qui manco sap que va néixer a Egipte, que va ser temptat pel dimoni, que és el patró dels animals, que du una porcelleta… que jugava a 31 (de fet també és el patró dels jugadors de cartes).

Però i la devoció que sentim a tot Mallorca per aquest Sant d’on surt, qui se’n ha cuidat de transmetre durant devuit segles els miracles i protecció de Sant Antoni?

De tots és coneguda la importància del bestiar en la ruralia mallorquina de segles passats, els animals eren guardians i ajudants (cans), eren transport i treball (cavalls, ases i muls), eren menjar (gallines, porcs…)… però igualment era i és important la vista i Santa Llucia no ha esdevingut icone d’un poble. Així idò qui s’encarregà de difondre i mantenir viu l’esperit de Sant Antoni?. Els Antonians.

Les relíquies del Sant anaren canviant d’ubicació al llarg de segles, passaren de Tebadia a Alexandria (529), per Constantinopla (613)… fins que arribaren (980) a Mont Saint Didier, prop de Viena del Delfinat a França.

A finals del segle X , inicis de l’ XI una epidèmia de “foch sacre” o “foch de Sant Antoni” va devastar França. La malaltia era originada per la ingesta de pa negre fet amb ségol infectat d’un fong (claviceps purpurea), que provocava unes llagues doloroses i gangrenoses que arribaven a provocar mutilacions espontànies, avui ergotisme. Hi va haver malalts que demanaven la intercessió del Sant o peregrinaven i curaven miraculosament. Un cavaller de la regió anomenat Castó va prometre que si el seu fill guaria dedicarien les seves vides al servei dels malalts i dels peregrins, així fou i juntament amb 6 companys més formaren la primera congregació de laics antonians. El Papa Urbà II va aprovar el seu projecte i Bonifaci VIII va donar a la casa el rang d’Abadia i a ells els va prescriure la regla de Sant Agustí i les va otorgar el seu hàbit negre amb creu blava al pit.

Durant l’Edat Mitjana, l’Ordre de Sant Antoni s’estén per Europa. El 13 de setembre del 1230 arriba a Mallorca per mitjà de la donació reial de Jaume I a Pere de Teça, en nom de la casa i frares de Sant Antoni , de l’alqueria de “Naga” al terme d’Inca, juntament amb unes cases a la Ciutat de Mallorca amb privilegis perpetus. Aquesta ràpida implantació es pot explicar pel precari estat sanitari de l’illa després de la conquesta. Es funda l’hospital de malalts de foc de Sant Antoni.

Fou, la del Antonians una ordre molt protegida pels soberans de Mallorca i Aragó, ho demostren donacions i privilegis otorgats per aquests durant anys. l’Infant Pedro, senyor del regne de Mallorca i fill del rei de Portugal, el rei Sanç o Pere IV d’Aragó, asignen llimosnes periòdiques, autoritzen que ocupin el carrer, o els deixen en testament terres i possessions. Fins i tot Ferran el Catòlic, manda observar que segons uns breus del Papa i una carta de l’oficial de Mallorca, ningú més que els frares de Sant Antoni tenen dret a demanar llimosna en nom del Sant. Però no només es sustentaven de favors i privilegis reials, altres notables de l’illa els anomenen als seus testaments i gent més húmil els deixa un llit o el que les seves possibilitats els permeten…

A més, a les plantilles dels hospitals tenien gent que es dedicava a demanar llimosna per a la causa, casa per casa.

Un altre privilegi per Reial Cèdula d’11 de juny de 1765 de Carlos III era el de poder pasturar i engreixar porcs pel carrer. Aquesta costum s’havia prohibit per a tothom al 1627 per raons òbvies, però la dispensa només va durar 10 anys per les molèsties que ocasionaven, però els ho compensaren amb 200 lliures i la gràcia de poder rifar un porc gras, el més gras de Mallorca, que havia de ser engreixat a l’interior de les dependències evidentment.

Carles III va extingir l’Ordre Antoniana al 1788, en virtut de la Butla papal de Pio VI, però l’hospital de la Casa de Sant Antoni va continuar dispensant atenció mèdica als pacients, majoritariament pobres de solemnitat, que així ho sol·licitaven.

Al 1850 va tancar definitavament les portes.

Fins aqui el que està documentat i que conta l’obra L’hospital reial de l foc de Sant Antoni de Viana a ciutat de Mallorca (1230/1850), de Maties Tomàs Salva.

Ara un parell de curiositats:

He llegit, però no sé on, que possiblement guarien més els peregrins perquè en deixar ca seva deixaven de menjar pa contaminat.

L’Ordre de Sant Antoni tenia cura dels malalts i pobres, l’exclusiva de les almòines de les capelles del Sant a les esglésies de Mallorca, i si a això hi afegim la capta porta a porta i que el Sant és patró dels animals (tan importants com hem dit), tenim la combinació perfecte per mantenir viva la devoció al Sant.

No estan confirmats exactament tots els casos de foc de Sant Antoni que s’atenien a l’hospital de Ciutat (els darrers 100 anys d’existència 537 ingressos), potser hi havia manifestacions de llagues per altres motius, que es confonien amb la malaltia.

La mortalitat era del 55%, en 10 casos documentats es va procedir a l’amputació, la supervivència augmentà al 80%.