Dia escolar de la no-violència i la pau

 

Durant els mes de gener són dues les diades de pau: el dia primer de gener, Jornada de Pregària Mundial per la Pau, instituïda pel Papa Pau VI , i el dia 30, Diada escolar de la No-Violència i la Pau, fundada pel pedagog Llorenç Vidal, fent-la coincidir  amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

Per tal de ser didàctics i un poc pràctics podem parlar de la pau en tres àmbits diferents  relacionats:

1.-. La pau comença per un mateix, per la pròpia manera de ser. L’harmonia dins un mateix és el millor cultiu per ser persona de pau. Conèixer-se i ser conscients de les pròpies limitacions i capacitats i acceptar-se tal com un és, amb l’autoestima adequada i amb una escala de valors ben definida i ordenada és un bon talant per ser persona de pau, que sap manar i conduir i refrenar “l’animal salvatge ” que tots portem dedins, i que sap aportar lo millor d’un mateix al seu entorn. Per qualque cosa el Mahatma Gandhi, un autèntic artesà de la pau, recorda que el vertader enemic el portem dedins quan diu: “La veritat és totalment interior. No l’hem de cercar fora de nosaltres mateixos, ni l’hem de voler realitzar lluitant amb violència contra enemics exteriors”. La persona que no està en pau amb ella mateixa serà una persona en guerra amb el món sencer. Fixau-vos que quan parlam de guerres i de terrorismes sovint els  donam nom de persones que han afavorit, provocat i gestionat aquella violència. El combatre amb un mateix és el més difícil, i vèncer-se a un mateix és la victòria més bella.

2.- Un segon àmbit és el nostre entorn més immediat, amb totes les relacions i organitzacions pròpies: família, empresa, barri, poble, nació, etc… La pau es viu i s’educa en el nostre àmbit concret de cada dia. Un talant de diàleg, de confiança i de reconeixement dels demés, d’obertura a la part de veritat de l’altre, de consens, de no imposició, de justícia, de perdó, de comprensió, de solidaritat i de compartir, és una bona manera de créixer i fonamentar la pau. Es allò que he llegit a qualque banda: “La violència és la por a les idees dels altres i la poca fe en les pròpies idees”. I per qualque cosa diu també Cícero, clàssic llatí: “la força és el dret de les bèsties”. Perquè hem de voler aconseguir amb la força bruta i l’opressió, allò que es pot aconseguir utilitzant la raó?

 3.- Un tercer àmbit és la pau entre pobles i nacions, que només s’aconseguirà si tots els pobles són considerats amb el mateix pes, mesurant-los no per allò que tenen o per interessos polítics, sinó per la dignitat de totes les persones que hi viuen, a partir del principi de què “d’home a home va zero”, sense distinció de nacions, races, cultures, ideologia, religió, pobresa o riquesa.  Diu la “Pacem in Terris” del Papa Joan XXIII que “és una greu injustícia reprimir la vitalitat i el desenvolupament de les minories ètniques; i que els governants se consagrin, amb eficàcia, a promoure els valors humans de dites minories, especialment en lo que fa referència a la llengua, cultura, tradicions i recursos i iniciatives econòmiques”.

També són necessaris  organitzacions internacionals amb poder d’impedir i aturar qualsevol guerra, sense que cap nació pel seu compte pugui considerar-se l’àrbitre del món en base al seu potencial militar. Les armes d’avui en dia quan s’utilitzen sobrepassen els efectes, que tradicionalment s’han considerat justificats per la legítima defensa. Les darreres guerres n’han estat un exemple permanent. I els documents d’església fa estona que denuncien tot això. Ja deia n’Erasme de Rotterdam: “ La pau més desavantatjosa és millor que la guerra més justa”. I allò tan repetit d’en Gandhi:” No hi ha camins per la pau, la pau és el camí”. I També en John Kennedy: “O fixam un final per la guerra, o la guerra acabarà amb nosaltres”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada