Fa un temps tenguérem un president que, per no haver-se cregut que la crisi fos tan profunda i coneguent el caràcter dels seus paisans, per no alarmar i no volguent amagar-se darrere la situació que es va trobar després de l’espoli del govern del Sr. Aznar i els seus ministres i amics, es va torbar a reconèixer la crisi, com tampoc no va sebre -o no el deixaren- explicar d’on venia la crisi. Passarà a la història com a mal president.

Aquí on la realitat és, amb el gran govern d’ara, de dretes, tenim un milió  més d’atur, els jornals en lloc d’apujar han baixat, en els hospitals les llistes d’espera son més llargues, els pensionistes també cobren manco, pagam part de les medecines que abans no es pagaven, pagam per la targeta sanitària, ens han apujat tots els imposts, n’han posats de nous, s’han retallat prestacions, fan lleis per protegir-se de les seves barrabassades, com la farmàcia de JR, haurem de pagar per néixer, per morir, per inscriure’ns en el registre, per donar-nos d’alta a l’Ajuntament, per posar un plet…, o sia, el pobre no té defensa.

Com que era la millor obra del Pacte, no poden acabar el tren de Palma a Artà, perquè ells han de tenir dobbers per poder-se apujar el sou. Estan creant pobresa només per demostrar qui mana i quines són les intencions de separar els rics i els seus dels treballadors i dels pobres. Després, per demostrar qui mana, s’apunten tantos, com quan no tenien a les Balears cap problema amb el bilingüisme ells se n’inventen un. A la nació condemnen el jutge Garzón perquè es va atrevir a investigar el cas Gürtel, una altra demostracio de qui mana aquí.

Les enquestes diuen que probablement tornin guanyar, a mi em fa molta por que si guanyen no convertesquin la nostra estimada pell de brau en democràcia a lo sudamericà. Això només depèn del grau de sensatesa que tengui el poble a l’hora de votar.