Moments de cinema

Aquesta secció d’avui va dedicada a un dels nostres afèrrims seguidors, el Pare Bernat Romaguera, per tal de donar-li ànims davant d’una prova trascendental a la qual està a punt d’enfrontar-se.

Per això, com que sé que enguany no ha tengut gaire adeptes en el primer bany espiritual de l’any, que se sol fer dia 1 de gener a les gèlides aigües de la Mediterrània,  i que va haver de banyar-se quasi tot sol (una mostra, Pare Bernat,  de la crisi de valors que assola el nostre temps) he trobat convenient, per animar-lo, que li mostri una escena del film Oh Brother en què sí que es veu una multitud (eren altres temps) que sí pren el bany purificador. Esper que no li molesti el petit detall que no es tracti exactament de la mateixa branca religiosa que la que vostè professa i que li serveixi realment d’ànims per aquesta trascendental aventura que està a punt de dur a terme. Des d’aquí: molta sort!!!

Ara ja xerrant més cinematogràficament, Oh Brother és una pel·lícula dels germans Cohen (uns altres dels meus directors preferits, capaços de fer obres mestres com Fargo, El Gran Lebowsky o Muerte entre la flores) i interpretada, ente d’altres, pel genial George Clooney.

El film és una adaptació lliure de l’Odissea, a pesar que la trama es contextualitzi a principis del segle XIX a Amèrica. Així el protagonista es diu Ulisses; surt un ceg que prediu el futur com si fos l’oracle; hi ha un venedor de bíblies amb un ull tapat que ens remet al cíclop; apareixen unes seductores dones que simbolitzen les sirenes… i així fins a aconseguir una Odissea moderna molt original. Però és que a més, els germans Cohen, insaciables i aprofitant que contextualitzen el guió a principis del segle XIX, també mostren  la història de l’Amèrica Profunda. Així podrem descobrir el Ku Klux Klan, el bluesman Tommy Johnson, l’Església baptista… I tot aquesta mescladissa de l’Odissea, de la Història americana i de comèdia (perquè no oblidem que al final el film no deixa de ser una comèdia) està fet amb perfecte sincronia amb la trama i no impedieix el bon funcionament de la pel·lícula.

En resum, un film magnífic amb gran tocs d’humor i abundants referències històriques i literàries, tot acomopanyat d’una brillant banda sonsora guanyadora d’un Grammy. Sens dubte és una de les millors bandes sosnores que he escoltat en la meva vida i segur que sortirà algun dia per La cançó de la setmana. Per això, a part  de fixar-vos amb l’escena, també m’agradaria que presteu atenció a la música que l’acompanya.

Us deix la cançó a part perquè val realment la pena. És una composició popular religiosa canatada aquí per la virtuosa veu d’Alison Krauss.

2 comentaris a “Moments de cinema

  1. I tothom que em tracte de loco….
    ” Mira’l al Pare Bernat, pobre home, amb lo serio que pareixia…. Desde que el varen treure de St Salvador…. Ha acabat ben sonat…  Resa tot lo dia, des d’hora prima fins a completes, oracions ininteŀligibles de vint minuts,  una darrera s’altra, i llavors….abans  de  què arribi es vespre… va a saludar ametllers, figueres i tarongers…tresca camades, puja dreceres… s’atura a beure, tal ment com si fos un ase… i per acabar-ho d’adobar…. Banyo fitxo l’u de gener….pobre exprior…ha acabat ben malament….”

    M’alegr, senyor President, que vostè hagi sabut apreciar la purificació d’aquell instant, i fins i tot l’hagi relacionat amb un autèntic moment Cohen. Esper venir amb bones notícies de la meva peregrinació de ponent.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada