Un  personatge estrany, molt seu i certament estrombòtic, però tot un mite vivent del rock and roll. Amb tots vosaltres… Lou Reed, l’artista que camina pel costat salvatge de la vida.

Lou Redd al principi tocava amb el mític grup de Nova York Velvet Underground (algun dia segur que els pos en aquesta mateixa secció), el qual estava apadrinat per l’ artista Andy Warhol, líder del moviment art pop. Però després, a partir de l’any 1970, va inicar una carrera en solitari, en la qual ens centrarem aquí.

Des de l’any 1972 (any de la publicació del seu primer disc en solitari, Lou Reed) fins al 2011 ja ha presentat més de 20 àlbums, entre ells obres d’art com Transformer (1972), Berlin (1973), New York (1989) i cançons ja mítiques com Vicious, Perfect Day, Satellite of love o la que us present avui, Walk on the wild side.

A pesar que les seves cançons sovint tractin temes escabrosos com les drogues, el suïcidi o la mort,   han sonat molt per la ràdio i ja formen part del col·lectiu popular. La seva imatge, sobretot del principi (sempre de negre, amb cuir, ungles pintades a l’estil glam…), i el seu mal caràcter (són sonats els seus incidents amb la premsa i certa apatia amb el públic), tampoc han aconseguit disminuir la seva popularitat. I és que quan la música és d’una categoria suprema, com en el seu cas, tota la resta es converteix en anècdotes sense  més importància.

Aquí us deix un dels seus himnes més versionats, Walk on the wilde side, amb la lletra subtitulada perquè pogueu descobrir la descripció que en fa de la ciutat de Nova York a partir de personatges tan pintorescos, i propis, de l’univers Lou Reed, com ara ballarines, prostitutes, travestis…