Isabel Maria “Nelly”, in memoriam

Isabel Maria Muñoz Carrión “Nelly”, tota una vida dedicada a l’ensenyament i a la poesia.

Isabel Maria va néixer a Lubrín (Almería) l’any 1936, i va morir a Sant Llorenç des Cardassar el 2 de febrer de 2013, a l’edat de 76 anys.

La seva formació acadèmica va començar a l’Institut de Puertollano (Ciudad Real) on va realitzar els estudis d’ensenyament mitjà. Després va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Còrdova i, finalment, va cursar estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Granada.

L’any 1956 el seu pare va ser destinat a l’illa per motius laborals, i juntament amb la seva mare, decidiren fixar la residència a Mallorca.

Isabel Maria va exercir de mestra, primer a Palma i llavors a Sant Llorenç, des del 1975 al 2000. Durant aquests vint-i-cinc anys hem estat molts els alumnes que hem seguit les seves classes, i, probablement, tots guardam algun bon record d’ella.

Les seves aficions foren l’escriptura, la pintura, la literatura i, en definitiva, tot el que tenia una relació més o menys directe amb l’art.

Durat molts d’anys va col·laborar a la revista local “Flor de Card”. Primer, amb diversos articles sobre el món literari, l’estètica i l’art; més endavant dugué a terme una sèrie d’entrevistes a persones del terme de Sant Llorenç. Aquest treball es va donar a conèixer, després, en forma de llibre, “Semblances de Sant Llorenç des Cardassar”, publicat l’any 2001.

Aquests darrers anys ha donat a conèixer les seves composicions poètiques a través de la revista de poesia “Arboleda” i de la revista de cultura “Tántalo”.

Entre les seves publicacions destaquen: “La primavera es azul” (1991), “Haces de Luz” (1997) i “A Trenc d’Alba” (2006).

L’any 1992 va obtenir un “Accèssit” de poesia per la seva participació en el primer Certamen de Poesia “Rosa de primavera” de la revista “Oci i Cultura” del Govern Balear.

En aquests moments estava acabant de preparar un altre poemari, que, dissortadament, no ha pogut veure publicat.

Isabel Maria fou una dona compromesa amb la formació, l’educació i l’art. Ens ha llegat el seu afecte, la seva disciplina, l’amor al treball i a la poesia.

Vet-aquí una mostra de les breus composicions a les quals era tan afeccionada:

A la “rosa del Nil”
(flor de lotus)

Blava com la mar.
Auba de la cultura,
Per sempre… Eterna!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.