La renúncia de Benet XVI: un acte de valentia històrica

Si bé diuen que hi ha hagut altres tres papes que han renunciat al seu pontificat, tant sols es té un coneixement puntual o exhaustiu de la renúncia de Celestí V el 1294, renunciant
al cap de pocs mesos de ser investit -oficialment, per manca de coratge per a dirigir l’Església Catòlica- pressionat i per les travetes del que seria el seu successor, Bonifaci VII.

Benet XVI ha renunciat al càrrec papal. Era ben hora que un Papa es decidís d’una vegada a ésser humà. Tantes vegades d’anomenar-se representants de Déu a la terra que ja s’havien cregut que eren el mateix Déu. Però no, són humans i si els punxen amb una agulla els fan mal i sagnen, i estan malalts, i també tornen vells, com qualsevol persona d’aquest planeta terra. Alabat siau Sant Pare per aquesta decisió tant valenta que heu pres!.

Si he de dir la veritat, he de reconèixer que no m’ha agradat gens; el seu encalç i derroc a tots els teòlegs que qüestionaven algunes decisions i manera de fer les coses del Vaticà en matèria de fe, i en especial als seguidors de la teologia de l’alliberament durant els vint-i-pico d’anys al front del Sant Ofici, o sigui, la moderna Inquisició, no convidava a tenir massa confiança en el nou Papa. Després d’uns parell d’anys, sembla que Benet XVI es va tornar menys dictador i més proper a la gent del carrer i als seus problemes i, sens dubte, un dels seus principals guanys ha estat reconèixer -i prendre mesures- contra els nombrosos casos d’abusos sexuals i d’homosexualitat dins el sí de l’Església Catòlica; just això ja és prou per a poder considerar-lo, no un gran Papa, sinó un Papa sense massa ombres i més clarianes de llum. Tot el contrari que el seu antecessor.

El motiu de la seva renúncia possiblement el puguem trobar en la seva debilitat física i en les lluites de poder que no aturen mai al Vaticà, dins la Cúria; però això són només especulacions dels mitjans de comunicació i de veus interessades; les vertaderes raons tant sols ell les sap. Però és la seva decisió i l’hem de respectar, i en aquest cas cal felicitar-nos que per fi hi hagi hagut un Papa que hagi entès que el poder terrenal d’un Papa té un límit: els anys i la salut. Esperem que el nou Papa, que serà elegit el proper mes de març, sigui un Papa que entengui més els problemes que avui té l’Església Catòlica, i en especial els dels ciutadans d’aquest nou món global que ha sorgit en aquests darrers cinquanta anys en el planeta terra. Esperem que sigui així, i que l’Esperit Sant il·lumini als electors i no les campanyes electorals que sens dubte duran a terme els grups de poder que conformen el Col·legi Cardenalici cap als deus candidats i aspirants a asseure’s a la Cadira de Pere.

4 comentaris a “La renúncia de Benet XVI: un acte de valentia històrica

  1. estic d’acord amb el que dius ! Aquesta decisió transmet la imatge d’un Papa com a ministeri de servei a la comunitat. Ha estat un bon exemple, que dignifica la persona del papa actual.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Com a mínim ha humanitzat la figura papal. Ara bé, això hi sòl haver gent que no li agrada ja que necessita sentir-se emparada per la figura d’un ésser superior.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada