Camí cap a Pasqua

Aquestes setmanes avançam junts cap a Pasqua, i en arribar-hi celebram la força de la vida, la plenitud de la vida, l’esperança d’una existència que assacia tots els nostres anhels, il·lusions i desigs de felicitat.

No potser recórrer aquest camí des d’una mentalitat amarada de grisor, com si el nostre Déu ens volgués persones de dolor i sofriment. Allò que hem sentit tantes vegades: ”hem vingut a aquest món per sofrir” o com diu Homero a la Il·líada: “la vida  de l’home ha de ser dolor”.

Res d’això signifiquen les pràctiques religioses habituals del temps de quaresma, com poden ser l’almoina, la pregària i el dejuni, sinó que fan referència respectivament a la generositat amb els demés, la relació amb Déu i harmonia i fondària dins la pròpia persona, i el control i domini d’un mateix. Dit d’una altra manera, avançar cap a la llibertat pròpia de les persones que saben el que volen i el que hi ha que fer, i que res els atura ni els esclavitza per tal d’avançar en el camí de viure en sentit i millorant la societat i el món, des de la consciència d’assaborir plegats el  Regne de Déu.

L’evangeli del dimecres de Cendra és un bon indicador que assenyala la direcció per no perdre el camí, es tracta d’aconseguir més autenticitat: “No practiqueu la justícia perquè vos vegin…; no facis almoina tocant la trompeta,….; no pregueu a plena vista, que tothom us vegi,…; no dejuneu amb un posat de circumstàncies i tristor,…. Mira de fer tot això, senzillament amb sinceritat de cor, des de la intimitat de la teva consciència,  des de la convicció i alegria més profunda, des de la satisfacció d’haver fet el que havies de fer, sense ostentació ni recompensa d’honor mundà, sense que ho noti la gent, sinó només les teves conviccions i consciència. Que aquesta sigui la teva manera de ser.

També és un bon indicador el fragment evangèlic de les Temptacions de Jesús, que són les mateixes que les nostres: “Si ets Fill de Déu: que aquestes  pedres es tornin pans, tira’t de dalt a baix i que no et passi res”. Dit d’una altra manera: “enlluerna  la gent i tot serà teu, faràs el que voldràs amb ells, augmentarà el teu poder, la teva fama, la teva riquesa”.      És com dir: “Converteix la religió en pura façana i a la seva ombra podrem continuar rendint culte als diners, al poder i a l’egoisme més refinat”.

L’autèntica quaresma és caminar fins a Pasqua en un procés de més i més autenticitat, superant cada prova fins aconseguir la sinceritat amb un mateix i la donació generosa. “Si ets fill o filla de Déu”… escolta la paraula que fa viure, i salva, i posa-la en pràctica

El que importa es fer camí i anar avançant, sense quedar emmotllats en rutines, mentalitats,  maneres de fer, pràctiques religioses externes, etc. . No fos cosa que ens passi com a aquell ós que recorria constantment, amunt i avall, els sis metres de llargada de la seva gàbia. I quan al cap de cinc anys, el van treure de la gàbia, l’ós continuà recorrent, amunt i avall, els mateixos sis metres, com si encara estigués dins la gàbia. I de fet hi estava… segons ell. Com conta Anthony de Mello a un dels seus acudits.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.