D’aquí pocs dies, l’Església Catòlica tindrà un nou pastor, o sigui, un nou Papa, després que l’actual anunciés la seva renúncia a la Seu de Pere. Fins aquí sembla tot molt bé, però és així o Benet XVI es convertirà en un Papa a l’ombra?

Dic això perquè al temps que anunciava la renúncia, a través dels mitjans de comunicació ha fet saber als feligresos de tot el món que ell, encara que amagat, seguirà estant a prop d’ells. Què volen dir aquestes intrigants paraules? La resposta no estarem molt a saber-la. L’elecció del nou Papa ens podrà donar la clau de la resposta.

Efectivament, és molt difícil que hi hagi un Papa més progressista; tots són conservadors, uns més que els altres, però conservadors al cap i a la fi; no hem d’oblidar que els electors que han d’elegir al nou Papa han estat designats cardenals durant els papats de Joan Pau II i Benet XVI. Els que haguessin pogut aglutinar una bona part del Col·legi Cardenalici no ho faran: uns perquè han mort no fa massa mesos, com és el cas del Cardenal Emèrit de Milà, Carlo Maria Martini, i uns altres, com podria ésser el Cardenal Dionigi Tettamanzi, ex-cardenal de Milà, perquè avui en dia ha estat una mica arraconat per part de Benet XVI. Per tant, és molt difícil que s’elegeixi un Papa diguem-ne una mica lliberal; és molt poc previsible, perquè la cosa està ben fermada, però naturalment hi pot haver sorpreses de darrera hora.

Però si aquesta sorpresa no es produeix voldrà dir que el Papa elegit serà de la mateix corda que Benet XVI; i perquè sigui així ja s’encarregaran Opus, Catecúmens, Legionaris de Crist, etc., etc.; i per això, Benet XVI, a l’estiu de 2011, va col·locar a la diòcesi de Milà al Cardenal Angelo Scola, avui per avui el que més paperetes té per a ésser elegit. De fet, hi ha que dir que un bon grapat de papes han deixat Milà o Venècia per a asseure’s a la Cadira de Pere.

I aquí ve el possible problema. Segons han dit als mitjans de comunicació, per boca del portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, Benet XVI es retirarà a un convent situat dins els mateixos murs del Vaticà. Serà per a només resar o per a controlar al seu successor amb corda curta? La resposta tardarà alguns mesos.

Aquesta no és la primera vegada que els catòlics han tingut dos papes, inclús tres, al mateix temps, però sempre havia estat per lluites tribals romanes; l’única vegada que un Papa havia dimitit per voluntat pròpia (després de mig any d’haver estat elegit, al 1294) va ésser Celestí V, que una vegada haver renunciat va haver d’amagar-se per les muntanyes fins que va ésser agafat i conduit al Castell Fumone (prop de Roma), on al cap de pocs mesos el trobaren mort ofegat; les males llengües digueren que el seu successor, Bonifaci VIII, l’havia fet matar.

Però en aquest cas, a Roma no hi ha aquestes lluites tribals com antany, quan la mort d’un Papa podia ésser per molts motius, especialment econòmics, com podria haver estat la sobtada mort de Joan Pau I, mai aclarida.

Penso que Benet XVI no hauria de quedar-se a resar i a meditar sobre la trajectòria de la seva vida i preparar-se pel traspàs cap al paradís que l’Església ha promès durant dos mil anys als seus seguidors que han estat bons al·lots, dins els murs del Vaticà, sinó que hauria de fer-ho lluny del centre de poder catòlic; per exemple, per què no a les Muntanyes Negres (França) o al seu Munic natal?, però lluny de qualsevol temptació de poder terrenal. La història de l’Església Catòlica n’està plena de temptacions terrenals de més d’un dels 265 papes que hi hagut fins ara, i avui per avui no sembla que sigui la millor opció dos papes dins la mateixa casa, a no ésser que sigui per a controlar-se un a l’altre, cosa que no crec; del contrari, tindríem un Papa a l’ombra, i les ombres a vegades s’allarguen molt. Ah! i al Papa Benet el seguirem anomenant Papa, encara que estigui amagat, no en mancaria més.