Relat. Capítol III

A sa possessió, com llavors feia més mal temps que ara, tots tenien un extra de feina per entretenir-se, però, aquest extra, posat per quan feia mal temps, es quedava per a sempre. Es pareller major, s’aixecava abans per fer ses sopes per berenar; s’euguer solia formatjar, es porqueret solia replegar sa llenya que veia guardant es porcs i en s’hivern cada dia tenia sa missió d’entrar llenya, abastament  perquè duràs fins a sa propera vetllada, es garriguer era un personatge apart, aquest tenint en s’ estiu  sa beurada a punt, agafant quatre tords en s’hivern, sabent on trobar caragols sense embrutar-se massa i tenint un lloc net per quan venia es senyor pogués collir un paner d’esclata-sangs ja havia complit. S’altra missió que tenia era fer voltes per sa finca i passar es “parte” a l’amo, però solia anar molt a lloure i molts de pics era s’espia des senyor.

Ses vetllades en s’hivern eren molt llargues a ses possessions, com és natural no tenien televisió ni ràdio ni tan sols llibres ni diaris per poder llegir i passar es temps.  Llavors com ho feien per passar sa vetllada? Se contaven rondaies, ( Mossèn Alcover, En Jordi d’es Racó, va anar a cercar quasi totes ses rondaies de ses possessions )  Feien gloses, qualcú tocava sa guitarra i sempre hi havia una història per contar: d’altres possessions  d’altres missatges, o de por, contes xinesos, que diríem ara. Arribava a ser molt repetitiu però així es passava sa vetllada que, no vos penseu, no durava sis mesos: pes novembre se pelaven ses ametlles, se tallaven ses garroves pels animals, se feia llatra i vencisos de càrritx per garbejar, … no deixaven que la gent s’avorrís.

Es nins en s’estiu, com ara, tenien vacances de s’escola (llavors es deia punt) i per Nadal, també. En s’estiu anàvem a collir ametlles i garroves. A Sant Llorenç sa finca més important era Pocafarina, i hi anàvem amb un camió d’en Llavorim. Entre nins i nines i espolsadors érem prop de cinquanta. D’entre vuit i onze anys ets espolsadors ja eren bergantells, també hi havia quatre o cinc persones majors per no deixar-nos despistar i s’encarregat.

Com que no tots som iguals, hi ha més d’un i més d’una que han esborrat aquest episodi de sa seva vida. Ses ametlles es collien un poc verdes per poder aprofitar aquesta mà d’obra barata. Partíem d’aquí on s’atura ara s’autoca per ses excursions de sa gent major,no m’en record a quina hora, però feia fosca negra, perquè quan sortia es sol ja estàvem davall s’ametller. A les nou berenàvem, mitja hora, a las onze, fumàvem, un quart d’hora ( per això de sa nostra edat hi ha tants de fumadors ), a la una dinar, fins a les tres, a les cinc una altra fumada, quinze minuts i fins sol ben post post estaves davall s’ametller. Ses messes eren de principis de juliol fins que començava s’escola pes setembre. Pes punt de Nadal, uns quants anàvem a entrecavar es tarongers que hi ha devora s’antiga carretera de Son Servera  ( Bergamotas ). Hi anàvem en bicicleta i sense guants. En Toni, es fill de l’amo, tenia prou coneixement per tenir-nos foc fet i per no deixar-nos-hi acostar fins que havíem tengut una estona ses mans davall s’aixella, o a un altre lloc calent. (continuarà…)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada