Crec que queda molt poca gent, sense adonar-se’n com la crisi està promoguda intencionadament pels grans dinancers, perquè ells consideren que ara ja hem tocat sostre.
No poden consentir veure com l’obrer viu tan bé com ells i el que s’ha aconseguit en prop de cent-cinquanta anys amb morts, molta lluita i sofriments, ho volen desfer, fins a tornar-mos a ficar dins la gerra com en Joanet.
Els que governen ara diuen “donarem una mà als amics i de passada podrem critícar l’oposició.
Us podeu imaginar amb els Aznar, Zaplana, Camps, Aguirre, Cospedal, Mato, Acebes, Arenas, Cascos, Matas… com marxaria l’economia a Espanya?
Del senyor Urdangarin, de moment no en parlaré perquè em pareix que just és un pobre envejós vulguent aprofitar el seu nom i mentrestant el govern també s’ha aprofitat d’ell i pensen que mentre xerrin d’ell no xerraran dels polítics.
Ara seriosament, la crisi està ben estudiada i ben executada pels banquers i les multinacionals. Els governs no són més que titelles.
Potser fa temps que vam sobrepassar el nostre sostre quan per tenir un quatre parets t’havies d’hipotecar durant dècades, quan era “normal” canviar de cotxe cada 5 anys o que cada família tingui més de 2 vehicles, quan era freqüent tenir una casa al poble i una altre a foravila, quan no eres ningú si no havies posat els peus en altres continents, … Gràcies a tot això el PIB creixia, els governs de torn inauguraven infraestructures sobredimensionades, empresaris s’omplien les butxaques trampejant les lleis i, sense adonar-se’n, cada vegada les families tenien més però eren més pobres. Potser hem entès malament el concepte de creixement econòmic i és hora d’un decreixement (a les bones o a les males), un creixement més sostenible i que prevalguin índexs com IDH per sobre dels purament econòmics – especulatius.
Jo no he cregut mai que se obre, agi viscut sobre ses ses posibilitats, es qui hi han viscut son ells, en sos gastos sobredimincianats, en ses obres inutils, i se seva rapinya. Per se obre, es que no so ha suad, o so esta suant, depres de se engan de ses hipotecas,se troba en una situacio dramatica. Tots sabem com se troben, i qui, les ha induits a na aquesta situacio.