Qui dia passa, any empeny

El tercer diumenge de quaresma, diumenge passat,  antigament havia estat el dia per començar a d’adquirir la butlla. La butlla de la Santa Croada. Un document que una vegada adquirit i pagat a la parròquia permetia indulgències i dispenses del rigor dels dejunis i abstinències similars a les dels croats de Terra Santa. Aquest document va vigir a Espanya fins l’any 1966. Les aportacions anaven des d’una pesseta pels que tenien ingressos inferiors a 5.000 pessetes l’any (de l’any 1950) a 25 pessetes pels que ingressaven mes de 25.001 pessetes.


La butlla deixava ben clar quins privilegis tenia el seu posseïdor:
“Así, pues, hacemos saber que, desde el día de la solemne publicación de la Bula de la Cruzada hasta un mes después de la publicación del año venidero todos los fieles residentes en territorio español o en cualesquiera otros territorios sujetos a la dominación española (excepto los regulares obligados por voto especial a comer manjares cuadragesimales todo el año) gozan, con las condiciones que abajo se expresan, y aun durante el tiempo que estuvieren fuera de España, siempre que eviten el escándalo, de los siguientes privilegios: -I. En cualquier día y en cualquier refección pueden comer legítimamente lacticinios, huevos y pescados. –II. La ley de abstinencia de carne y de caldo de carne los obliga solamente en los viernes de cuaresma, en las vigilias de Pentecostés, Inmaculada Concepción de la Virgen María y Natividad de Nuestro Señor Jesucristo, y al clero tanto secular como regular se exhorta vivamente sin obligación a guardar la abstinencia en los viernes de las Témporas extra Quadragésima. –III. Únicamente en los miércoles, viernes y sábados de Cuaresma y en las tres vigilias mencionadas están obligados a la ley del ayuno.
Es de advertir que la Vigilia de Navidad se traslada al sábado de las Témporas inmediatamente anteriores y que en los dichos días de ayuno queda en todo su vigor, para los que estén obligados a ayunar, la prescripción de no hacer al día más que una comida propiamente dicha.
Para gozar de los expresados privilegios es preciso:-I. Tomar el Sumario General de Cruzada. –II. Tomar, además, el presente Sumario. –III. Dar la limosna que para cada uno de los Sumarios hemos señalado. – Los pobres no necesitan, para gozar de este indulto, ni adquirir los dichos Sumarios ni dar limosna alguna, mas para usar de otras gracias y privilegios de la Bula deberán tomar los Sumarios respectivos.
Dado en Toledo, a 25 de julio de 1958″.
La Butlla té els seus orígens en el moment de les Creuades per fer la guerra als infidels. A Espanya pareix esser que aquests privilegis comencen el segle XIII amb el papa Innocenci III. Hi ha constància d’una butlla per a la guerra de Granada atorgada a Ferran el Catòlic. Cada tres anys el papa de torn anava renovant aquests privilegis i quan ja no van ser necessaris per fer la guerra s’adaptaren a altres menesters, sembla que a finals del segle XIX.
La butlla es dividia en Butlla de vius, de morts, de lacticinis, de composició i de carn. La que ens afecta a nosaltres, en aquest article, era la butlla de Carn.

La pràctica d’adquirir la butlla estava molt estesa i arrelada entre els nostres avantpassats i així ho recull mossèn Alcover a la rondalla” En Pere de sa butza”:

“ (…) Va caure que feien es sermó de la santa bul·la; i es predicador, bul·la d’un vent, bul·la de s’altre; sempre tenia la bul·la dins sa boca.
En Pere, que amb tantes de planissades com se n’havia duites, ni hi sentia ni hi veia de cap bolla, sempre que es predicador deia bul·la , se creia que deia butza.
-Ja me la deu haver afinada!- deia ell; i s’agotzonava tant com poria, i no decantava ses mans d’allà on tenia sa butza. I es predicador que com més anava més anomenava la bul·la , i en Pere que més se creia que la hi havia afinada. A la fi no pogué suportar-ho pus, i cridà ben fort:
-Malangra sa butza i es qui prega per sa butza! Velataquí, si la voleu!
La tira enmig de sa gent, pegà damunt es cap d’una dona, s’esclatà tota, n’eixumorà una partida, i foren com a picades d’aranya. S’aubercoc fuig, li pitgen totes darrere, l’assoliren una passa deçà es portal, i amb sa primera fitorada el fan a anar de copes; s’hi tiren totes damunt, i el se cuidaren a menjar a picades.
El deixaren per mort. I un parei de bones persones el se carregaren i el se’n dugueren a sa mare, que l’esperava que vengués amb sa carn sense ossos neta, per fer una vega d’aquelles d’aquelles.
Sa mare,, com va veure allò, no tengué més remei que colgar-lo; i de ràbia, el feu jeure amb sos talons darrere. I encara hi jeu, si no s’és aixecat”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.