Tossals Verds

Començà el dia amb fred i amb un interrogant, en quant a saber ben bé per on iniciaríem l’excursió; quina ruta exactament arribaríem a fer. El que sí teníem clar era que caminaríem, ganes no en faltaven…

La causa de la incertesa inicial era bona, no comú a tots el diumenges de l’any, i encara menys trobar-la a la nostra estimada Serra de Tramuntana: NEU. El dia abans ja hi havia alguna carretera que permet l’accés a la Serra tallada i, per això, la nostra ruta programada perillava.

Em recolliren a Inca, i ja dins el bus estavem tots concentrats en que quan arribéssim a Caimari podríem trobar l’accés tancat, però no fou així; primer obstacle superat. Gran alegria es respirava i es manifestava un silenci, com a nins entusiasmats admirant el paisatge amb neu i els cims ben enfarinats, mentre el bus anava pujant la carretera de Lluc fins a la benzinera del Coll de sa Batalla.

Abans d’iniciar a caminar, ben clar teníem que neu trepitjaríem. Alguns estàvem pensatius per si posar-nos les polaines, si abrigar-nos més…

Tots llestos; el guia, en Biel, dóna l’inici de l’excursió. Un trosset per asfalt, bo de dur veient la quantitat de neu acumulada, i agafam el GR que puja per les voltes del Galileu.

Seguim pujant a pas tranquil, gaudint de la neu i fent moltes fotos. Algun trescador fa cucaveles, i no és precisament el més jovenet del grup, mostrant l’energia i valentia que hi ha.

També es deixa constància del nom del grup excursionista escrit damunt la neu.

Algun que altre més jovenet tira bolles de neu a fi de crear un continu joc i cerca amagatalls per ferir inesperadament.

Ens aturam  i berenam, i ja ens ofereixen figues seques, llepolies… Un membre del grup du un pepó que representa un trescador ben curiós, amb tots els seus utensilis: motxilla, pa.. res li falta.

Panxa plena  seguim pujant i trobam alguns corredors que van baixant tot contents.

Nosaltres seguim el nostre camí amb alegria i disfrutant del paisatge únic que ens envolta i d’una excursió que de ben segur no s’oblidarà fàcilment.

Pujam les voltes d’en Galileu fins arribar a les cases de neu que passaven desapercebudes. Agafa  protagonisme  la neu i quedam meravellats per les vistes  de la vall de Lluc, bosc de son Massip, puig Tomir i puig Roig que ens deixen impressionats, de tant en tant, quan assomaven entre  la boira.

Com més amunt pujam més boira hi ha, i quasi no ens deixa veure el Massanella..

Passam el coll des Telégraf. Cada pas que feim és una postal de neu, un arbre, un simple indicador de GR, una fulla… Comença a caure un poc de neu i es nota com incrementa el fred.

Passam el coll des Prat i baixàrem pel Comellar des Prat. Arribamala Fontdes Prat, on dinam ràpidament i sense pausa, ja que torna a nevar. Ens ofereixen uns dolços: “nevaditos”. Boníssims, i molt indicats pel dia…

Es decideix ambla Presidenta, el guia i la resta del grup no pujar al cim dels Tossals i anar cap a Mancor, ja que s’ha fet tard i el temps pareix que empitjora.

Seguim direcció Mancor pel camí des Pinetons. Arribam a Ca’n Bajoca: alguns cantant, altres xerrant, altres bevent pomada amb trinaranjus de llimona sense gas…

I seguim pel camí  del Bosc fins a la carretera, on ens espera el bus. Allà ofereixen generosament els darrers “nevaditos” que havien quedat.

Esper poder compartir un altre dia una excursió amb aquest grup de bona gent.

Cati Bestard

elstrescadors.blogspot.com

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada