Comentari a la paràbola del Pare Bo

La paràbola del Pare Bo, més coneguda com la paràbola del Fill Pròdig, ens explica Déu com un Pare que té un negoci familiar  i que, enmig de tots els seus maldecaps, el que més li interessa és la relació amb els seus fills: respecta la seva llibertat, sap callar i esperar, davant la petició del seu fill petit que vol fer la seva vida, i encara que ell sofreix, accedeix al que li demana el fill, perquè sap que torna gran i que no el pot tractar com un infant. Passa pena per què coneix les seves debilitats, però sap també les seves possibilitats, i deixa que ell mateix aprengui de l’escola de la vida, i encara que el fill tuda bona part del que ha rebut, el Pare entén que és el preu que ha de pagar per madurar.

I quan és fill petit torna ple de vergonya, perquè s’adonat que ha perdut tota la seva dignitat de persona, i es troba tremendament tot sol, buit, i amb fam, troba un pare amb entranyes de mare, un pare-mare que l’abraça, l’omple de besades i organitza una gran festa, música i ball a voler, per l’alegria que té quan veu que el fill que era com un mort, ha tornat a viure. I tot això passa davant la incomprensió de l’altre fill que no pot entendre de cap manera l’amor, comprensió, perdó i alegria de son pare i de tota la casa.

Aquesta coneguda paràbola vol deixar ben clar que el Déu de l’evangeli no és el Déu de la severitat i de la por, que oprimeix els seus fills i filles amb un caramull d’obligacions baix pena de càstig, no és el Déu de la culpa, ell troba que tothom ja té prou sofriment amb la seva pròpia consciència i amb les ferides i humiliacions que la mateixa vida reparteix a cadascú. El  Déu que l’evangeli explica no té més llei que l’estimació, i no té altra justícia més que el perdó. I No té altra curolla més que la d’aquell bon amo o madona de possessió que el que més vol és omplir la casa amb l’alegria fonda i autèntica dels seus fills i filles.

Tots som aquest  fill petit de la paràbola del pare bo, que des de l’experiència de viure en llibertat la nostra vida, i des de les nostres limitacions, errors i possibilitats, anam descobrint l’amor, el perdó i la misericòrdia de Déu i de la societat, que ens criden a viure amb els altres des d’un procés constant de col·laboració, transformació, canvi, conversió i alliberació de tot allò que ens deshumanitza i no ens deixa ser una societat digna i feliç.

Tant de bo caminem cap a la utopia d’una humanitat reconciliada i en festa. I que sigui festa per a tothom.

Un comentari a “Comentari a la paràbola del Pare Bo

  1. En aquests politics que mos han tocat en sort, es imposible que es debil pugui viura en festa, però confiem en so esperit de sa gent, ni no mos tornem deixa enganar, amen.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada