La paràbola del Pare Bo, més coneguda com la paràbola del Fill Pròdig, ens explica Déu com un Pare que té un negoci familiar  i que, enmig de tots els seus maldecaps, el que més li interessa és la relació amb els seus fills: respecta la seva llibertat, sap callar i esperar, davant la petició del seu fill petit que vol fer la seva vida, i encara que ell sofreix, accedeix al que li demana el fill, perquè sap que torna gran i que no el pot tractar com un infant. Passa pena per què coneix les seves debilitats, però sap també les seves possibilitats, i deixa que ell mateix aprengui de l’escola de la vida, i encara que el fill tuda bona part del que ha rebut, el Pare entén que és el preu que ha de pagar per madurar.

I quan és fill petit torna ple de vergonya, perquè s’adonat que ha perdut tota la seva dignitat de persona, i es troba tremendament tot sol, buit, i amb fam, troba un pare amb entranyes de mare, un pare-mare que l’abraça, l’omple de besades i organitza una gran festa, música i ball a voler, per l’alegria que té quan veu que el fill que era com un mort, ha tornat a viure. I tot això passa davant la incomprensió de l’altre fill que no pot entendre de cap manera l’amor, comprensió, perdó i alegria de son pare i de tota la casa.

Aquesta coneguda paràbola vol deixar ben clar que el Déu de l’evangeli no és el Déu de la severitat i de la por, que oprimeix els seus fills i filles amb un caramull d’obligacions baix pena de càstig, no és el Déu de la culpa, ell troba que tothom ja té prou sofriment amb la seva pròpia consciència i amb les ferides i humiliacions que la mateixa vida reparteix a cadascú. El  Déu que l’evangeli explica no té més llei que l’estimació, i no té altra justícia més que el perdó. I No té altra curolla més que la d’aquell bon amo o madona de possessió que el que més vol és omplir la casa amb l’alegria fonda i autèntica dels seus fills i filles.

Tots som aquest  fill petit de la paràbola del pare bo, que des de l’experiència de viure en llibertat la nostra vida, i des de les nostres limitacions, errors i possibilitats, anam descobrint l’amor, el perdó i la misericòrdia de Déu i de la societat, que ens criden a viure amb els altres des d’un procés constant de col·laboració, transformació, canvi, conversió i alliberació de tot allò que ens deshumanitza i no ens deixa ser una societat digna i feliç.

Tant de bo caminem cap a la utopia d’una humanitat reconciliada i en festa. I que sigui festa per a tothom.