Tal vegada heu tingut la sort de topar amb qualcú extraordinari a la vostra vida; extraordinari no per haver dut a terme una fita excepcional, sinó perquè surt d’allò que anomenem ordinari. Qualcú que us planteja dubtes sobre les vostres creences, que us qüestiona sense ofendre, que resulta intrigant, confós, irritant a vegades i, sempre,inoblidable.
Eric resulta un personatge, en certa manera, extraordinari. Un estudiant d’intercanvi a qui els costums locals i les visites turístiques ineludibles semblen causar-li la més absoluta de les indiferències… i per què insisteix a dormir dins el rebost? Per què aquesta sorpresa davant dels objectes més insignificants?
Publicada per l’editorial Barbara Fiore, Eric és una de les històries escrites i il·lustrades per Shaun Tan que conforma el recull d’històries Contes de la Perifèria.
Pareix un llibre interessant, potser amb la línia de l’ingenu de Descartes. Tot i això m’ha agradat especialment la següent frase:”Qualcú que us planteja dubtes sobre les vostres creences, que us qüestiona sense ofendre(…)”. Potser modificant el significat inicial de la frase sempre he dubtat de la honestedat de la frase “modificar creences sense ofendre”. Per una part si algú posa en qüestió les teves creences, crec que és inevitable sentir-se ofès. Com sinó pots justificar la teva vida fins aleshores si et diuen que el que feies era incorrecte?. No dubt que existeix la possibilitat que canviïn les teves creences i no t’ofenguis, però possiblement no fossin les teves creences sinó simplement una elecció casual de la “moda del moment”. Tot i que hi ha un tercer cas, del meu punt de vista, que és fins i tot més interessant. El moment en que posen en dubte les teves creences però la propia prepotència i arrogància personal fan pensar que l’altre és un simple estúpid que no sap res però a pot a poc i sense ofendre’t vas adonant-te que és ell qui té raó.
Jo he viscut aquestes experiències però no dubt que existeixin altres opcións.