Descontrol

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que el sistema d’execució hipotecària establert a la legislació espanyola conté clàusules abusives i no protegeix el consumidor, en permetre el desnonament abans que aquest pugui exercitar accions judicials per danys i perjudicis contra l’entitat financera.
I fins ara no hi havia a Espanya ningú que se n’hagués temut, ni els partits polítics, ni el Banc d’Espanya, ni els notaris, ni els dissenyadors d’estratègies de les entitats financeres, ni el Govern, ni els defensors del consumidor, ni…?

Des de l’any 2000 ençà, la Junta d’Andalusia ha subvencionat prejubilacions de 68 empreses, a 42 de les quals s’hi han detectat 183 irregularitats, moltes d’elles de treballadors que mai no feren feina a les esmentades empreses. El frau es coneix com l’escàndol dels ERE d’Andalusia.
Els membres de la Junta asseguren que no en sabien res, però no vol dir que diguin la veritat. En tot cas, si no ho sabien, no hi havia ningú que ho controlàs, ni la conselleria, ni el director general d’Ocupació, ni la Junta, ni…?

La crisi de Xipre ha fet tremolar els fonaments de la Unió Europea, basats en la confiança, quan acordaren no respectar la garantia de tots els dipòsits bancaris inferiors a 100.000 euros per fer front al deute bancari.
I no sabia la Unió Europea que Xipre era una espècie de paradís fiscal, que pagava uns interessos que triplicaven els de la resta d’Europa i que l’impost de societats era molt inferior, provocant una clara competència deslleial? I si ho sabia, per què no havia fet res?

Luís Bárcenas, l’extresorer del Partit Popular, ha aconseguit una enorme fortuna, que ha tret d’amagat del país, i ara està imputat per un gran nombre de delictes  relacionats amb la corrupció.
Malgrat la presumpta evidència dels papers que va publicar El País, el Partit Popular diu que no en sabia res, però li seguia pagant el sou i li facilitava un despatx, una secretària, un xòfer i també li pagava la Seguretat Social. Si fos ver que no ho sabia –que no ho crec-, ningú havia sospitat res ni havia investigat el destí del que presumptament pagaven les empreses per aconseguir concessions?

Continuam amb l’Església i els capellans pederastes, amb la Generalitat i el Palau de la Música, amb tots els partits i Mètode 3… o ho resumim amb una sola paraula: descontrol.

Un pensament a “Descontrol

  1. Per acalarir un poc els conceptes a què fa referència el primer incís i per situar-nos relativament dins aquest descontrol, en realitat, el que diu el Tribunal Europeu és que la legislació processal espanyola és contrària a la normativa europea de protecció als consumidors perquè en els procediments executius (com l’hipotecari) no es pot entrar a debatre el caràcter abusiu de les clàusules escrpiturades i, si el jutge ho troba necessari per aquest debat, tampoc pot decretar la suspensió cautelar del procediment. La sentència europea no parla de reclamació de danys.

    El fet que la llei espanyola de processos executius no permeti aquest debat és perquè s’enten que el procés es basa en un document (en aquest cas, l’escriptura pública) que ha passat per un doble control de legalitat com és el notari i el registrador. No obstant això, el descontrol legislatiu espanyol només permet al notari i al registrador refusar una clàusula per abusiva quan aquesta ha estat delarada nuŀla pels tribunals amb anterioritat i inscrita en un registre específic. Aquests sistema de protecció tan estúpid implica que perquè notaris i registradors puguin disposar d’aquestes sentències que els habilitin per actuar hagin de pasar unes quantes dècades (i un procés judicial instat i costetjat pel particular davant l’entitat bancària). El notari, com a molt, podia incloure una clàusula on ell expressava la seva consideració com a clàusula abusiva, però sense gens de força legal.

    En aquest sentit, i per posar de manifest la falta de rigor que és tenir un procés executiu sobre la base d’un document en el que el control de legalitat no pot ser exhaustiu per les limitades competències del notari i del registrador, la Dirección General del Registro y del Notariado en una resolució de 4 de novembre de 2010 (i d’altres posteriors) ja s’havia recolçat en la regulació europea de protecció de consumidors i usuaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.