Dins dels nyarros de l’arquitectura moderna dels darrers 12 anys promogudes pel Govern de les Illes Balears (Palma Arena, Palau de Congressos, Estació de Metro, Opera de Palma…) i pagades per nosaltres, n’hi ha una que tot i trobar-se gairebé a l’altra banda de l’illa ens afecta o ens afectarà a tots un dia o l’altra: l’Hospital de Son Espases.

Començada i posada la primera pedra per part del PP i acabada per part del PSOE i el pacte, l’hospital que s’havia de convertir en el centre sanitari de referència a les illes ha resultat ser un hospital situat a uns terrenys gens adients i legalitzats amb mangarrufes que finalment el Tribunal Suprem ha decidit que eren il·legals.

Captura de pantalla de l’edició digital del DBalears

Però no tot acaba aquí, Son Espases té l’honor de ser l’edifici públic amb la pitjor distribució que s’hagi pogut veure mai:

– Si deixau el cotxe als aparcaments subterranis, fixau-vos bé amb la lletra que posa a les columnes, és quelcom imprescindible. No serieu el primer ni el que fa 10 que diu que s’ha passat més d’un quart d’hora cercant el cotxe.

– Quan accediu a les plantes de l’edifici des dels aparcaments subterranis, correu el perill d’eixir a urgències quan realment el vostre destí es troba a l’altra banda de l’edifici, i creis-me, les distàncies a aquest hospital son llargues, llarguíssimes.

Radio Teràpia Nuclear?! unes paraules que no donen cap pista a la majoria dels visitants de l’hospital

– Si per altra banda deixau el cotxe als aparcaments de la planta baixa, us trobareu amb un panorama al que no hi estareu gens acostumats.

Normalment a qualsevol edifici públic s’hi pot trobar una entrada principal per als visitants a del centre, a l’hospital de Son Espases això no és així: si no ho record malament hi ha unes 7 o 8 entrades totes de la mateixa mida, custodiades per uns rètols que no ajuden en res a ubicar-se als usuaris.

Tampoc no hi trobareu una recepció amb la seva corresponent recepcionista (aquestes persones tan dolentes que s’encuiden d’orientar-vos) sinó que en el seu lloc hi trobareu uns taulells gegants amb la distribució de l’edifici, que a molta gent -sobretot a la de més edat- no els hi servirà per res més que posar-se encara més neguitosos.

Aquests són els taulells que trobareu en lloc de la típica recepcionista

– Com que a molta gent no els hi serveixen els taulells, el que fan es demanar als infermers, metges i d’altre personal com ho han de fer per arribar al seu destí, pertorbant d’aquesta forma el normal funcionament dels treballadors (pel que es veu que els/les recepcionistes deuen anar més cares que els metges).

El més normal és que la primera vegada que hi aneu hageu de demanar a entre 7 i 8 persones informació per arribar i que hageu d’anar amunt i avall pels llarguiiiisims passadissos de l’hospital. Si és així considerau-vos uns afortunats.

– Aquesta mala distribució no tan sols afecta als visitants de l’hospital, també és fatal de cara a la gent que hi treballa.

Fa uns dies parlant d’aquest desgavell amb un metge em contava l’experiència d’un company seu que hi treballa. “Per anar des del meu despatx fins a la consulta tenc que caminar més de 10 minuts” i afegia que pel que fa al descans de 20 minuts que tenen els treballadors per berenar “tothom se’n afluixa d’anar a fer el cafè, ja que just per arribar al bar hi ha 7 o 8 minuts de camí, això si fas via”.

– Aquestes distàncies fins al Bar/Restaurant també afecten als visitants, que després de la visita també acostumen a aturar-se a fer el cafè o menjar qualque cosa i el que als Hospitals de Manacor eren com a molt 3 o 4 minuts a Son Espases es pot convertir en 10 minuts o més, ja que el bar es troba separat de l’edifici principal.

– L’ubicació de l’hospital és feresta, difícil de fer-ho pitjor. Per accedir-hi s’ha de travessar gairebé de dalt a baix una de les vies més concorregudes de la ciutat. Si hi heu d’anar d’urgència un dia feiner a les 8 o les 9 del matí, potser tardareu més de 20 minuts just per travessar el tros que va des de l’estadi del “Baleares” fins a l’Hospital.

Tot plegat fa que el que havia de ser l’hospital de referència a les Illes Balears i un lloc a on la gent s’hi hauria de sentir bé, s’hagi convertit en una mala experiència tant per als visitants com per als treballadors.