Prepar un tassó d’aigua, un d’oli, una cullerada de saïm i la farina que es begui; així faig la pasta.
Es poden fer de carn de me, porc, conill… Tallada la carn procurant que no hi quedi cap osset, en bocinets com l’ungla, es trempa aquesta carn amb xítxeros, un poc de oli, un poc de llet, una espipellada de sal i una de pebre negre. A l’hora d’omplir-les, aquest preparat s’ha de colar, perquè si no es brou les destapa i es perd el “relleno”.
Al fer les panades, hi posau a baix de tot dos o tres talladons de xulla salada, després es trempat de carn i xítxeros, i dues o tres pessigades de sobrassada a damunt.
En estar fetes es posen en el forn un poc més de mitja hora a 180g i quan son tebes ja podeu començar a gaudir d’aquesta singularitat de Pasqua.
Què has d’anar a xerrar de panades i no n’has feta cap mai. Si ara provessis de fer-ne una ja veig que et sortiria un bunyol amb xíxeros, jijiji
Sr Profesor frustat; Tens rao, jo no ne fetes mai, però es meu fill si, en se mava recepta, i ben bones que foren; A més, no dirigeis se obre? i tu no has fet mai de picapedre ni de fuste ni de res on se aguinde embruta? Idò, te surt bestant be, i tampoc en vies feta mai de obre.