Freixura de Pasqua

La freixura, com més són més bona surt, per tant, jo vos diré el que posaria per persona.

Freixura, a gust de cada un, perquè a uns els agrada amb més tallades, i a altres com a mi, ens agrada més la verdura.

Una patata com el puny, dotze bajoquetes tendres de fava, una carxofa mitjana, una grapada de xítxeros, uns quants alls, un manadet de fonoll, uns quans manats de grells, una o dues “gindilles” xapades, un poc de sal i un poc de pebre negre. Ni ha que també hi posen una fulla de menta o de moraduix.

Es talla tot a bocins, més o manco iguals, grossos o petits, va ha gusts. Es posa una pella al foc amb oli d’oliva, quan l’oli és teb, s’hi posa la freixura.

Es té una olla de test a prop, i quant la freixura és quasi cuita, es posa dins l’olla de test, desprès fregim les patates i els alls, i dins l’olla. Mentre anam bullint els xítxeros, desprès els grells, primer la part blanca, i llavors la carxofa i les favetes, i la darrera cosa és el verd dels grells i les “gindilles”.

Amb un poquet del mateix oli, tot dins la greixonera, ho pos al foc, ho mescl ben mesclat, ho deix coure un poc més, remanant de tan en quan. Procurau que no us surti massa oliós, i si pot ser, es serveix calent.

Au, que ja em passat lo difísil, s’ha acabat la quaresma, i el dia de Pasqua, a menjar freixura!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada