Per la berena, caragols homeopàtics

Hi ha coses un no faria en un dia qualsevol, però que se poden permetre en ‘bon dia de sa berena’ – terme 100% llorencí molt difícil de fer entendre per Ciutat. Un exemple. Que te pega un atac de caragolitis dia 5 de març o 4 de desembre, idò te fots! Que te pega es dia de sa berena, idò agafes els topins, i t’atures a un restaurant a la vorera de la carretera Palma-Manacor – i que segur no és el que primer vos vendrà al cap. Són de granja? La majoria, sí, però per dissimular hi posen un parell de caragoles petites, ‘boca-molles’. Arribat a la segona platada, fullejant el Diario de Mallorca, a la contraportada, llegeixo en titulars ‘La homeopatia y los horóscopos son la misma basura’. Qui ho diu és el Dr. Xurxo Mariño, neurocientífic gallec i professor del departament de Medicina de la Universitat de La Corunya. M’agrada sabre quines són les credencials de qui xerra, i panxada plena, peg una ullada a la xarxa sobre què ha fet aquest científic. A part d’activista de la malmesa cultura gallega (el que me provoca una primera sensació ‘homeopàtica’ sensu latto), és un bon científic, autor de més de 30 articles especialitzats en el tema de la neurociència, i bon divulgador de la ciència – al contrari que d’altres divulgadors amb major glòria televisiva, que tot sigui dit, tenen de científic lo que jo de merengue.

Al gra. Homeopatia, del grec homios ‘similar’ i pathos ‘sofriment’, és un tipus de medicina alternativa, descrita a finals del segle XVIII per Samuel Hahnemann, i basada en el principi similia similibus curantur, que en català vendria a ser ‘allò similar es cura amb alguna cosa similar’. Dit d’una altra manera, allò que causa determinats símptomes pot curar aquests mateixos símptomes si la dosi és baixa. Els que practiquen l’homeopatia consideren aquest principi com a axioma – normal, no ho poden demostrar – i el denominen llei de similitud. A qualsevol que tengui accés a documentació científica, li serà ben fàcil comprovar que a aquest principi homeopàtic li manca tot rigor científic. Mai s’ha pogut demostrar científicament, i ja veureu que no és l’únic aspecte de l’homeopatia que coixeja en aquest sentit.

En essència, l’homeopatia difereix de la medicina convencional en que la malaltia no és causada per un agent físic, sinó pel que en diuen ‘falta d’harmonia amb la força vital’. Per justificar-ho, Hahnemann es demanava ‘si algú havia vist mai la matèria de la gota o el verí de l’escròfula?’ (dues malalties molt comunes al seu temps). En el moment en que Hahnemann va formular aquesta pregunta, la resposta era no. Però es tractava de qüestió de temps. Gràcies a l’avenç de la ciència, uns anys després de la seva mort, es va demostrar que l’urat monosòdic era la ‘matèria de la gota’ i que el bacteri Mycobacterium tuberculosis era el ‘verí de l’escròfula’. Com il·lustra aquest exemple, l’homeopatia es va proclamar sobre conceptes arcaics i encara ara tendeix a alimentar-se d’aspectes que la ciència en la seva vessant mèdica no pot explicar. De fet, els clients de l’homeopatia, en gran part, provenen d’experiències fallides en el camp de la medicina convencional. En aquest aspecte, té bastant en comú amb les persones que, fruit de l’angoixa, acudeixen a l’astrologia, tarot i altres ciències ocultes. Segons qui ho miri, pot ser igual d’eficient posar un ciri al sant més estimat que prendre un remei homeopàtic.

Un altre aspecte dogmàtic de l’homeopatia és que els seus remeis curatius se basen en substàncies molt, però que molt, diluïdes en aigua. En concret, la preparació dels remeis homeopàtics consisteix en una sèrie de dilucions seguides de remenades vigoroses. Se veu que això de les remenades és important perquè cada remenada provoca la transferència de ‘l’essència espiritual’ de la substància en qüestió a l’aigua – sí, ho heu entès bé, les substàncies tenen esperit. A això de les dilucions l’anomenen dinamització o potenciació perquè se veu que com més diluïda està la substància, major és l’efecte. El problema aquí és que aquestes dilucions poden ser tan extremes que la substància ja no sigui present dins de l’aigua que la dilueix. Es tracta d’un concepte químic ben simple: en dilucions superiors al un límit – el nombre d’Avogadro 6,023 x 10^23 – te pots quedar fàcilment sense cap molècula ni una de la substància original. Per ser precisos, una dilució 30x – estàndard a molts remeis homeopàtics – implica que la substància curativa va ser diluïda en una proporció 1:10, remenada i després fet el mateix procediment 30 vegades. He fet dos comptes sobre aquest procés i el resultat és que la dilució final conté una part de substància curativa per cada 10.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000 parts d’aigua! O sigui, que en una dilució estàndard d’homeopatia, un ha de beure 29.803 litres de la solució homeopàtica per trobar una sola molècula de la substància curativa. Si feim cas als metges – ups, perdó, he dit metges – a 2 litres per dia, suposen 14.902 dies, o el que és el mateix: per trobar una part de substancia homeopàtica curativa hauria de beure l’aigua que me tocaria beure en 41 anys!!! Certament, en Hahnemann devia tenir arrels catalanes – per allò de la dilució infinita. Feta la broma, el que és cert és que si comprau compostos homeopàtics és ben probable que químicament acabeu comprant aigua amb sucre. Ni més ni pus. Això sí, segurament serà l’aigua dolça més cara que hagueu comprat mai. Una altra conseqüència d’això és que si vos pega antojo de productes homeopàtics – com a jo avui de caragols – no passeu pena, en podeu berenar, dinar i sopar. Són completament innocus, tant que el ‘Food and Drug Administration’, que regula la comercialització d’aliments i medicaments als Estats Units no obliga als productes homeopàtics a dur etiquetats els seus principis actius, al contrari del que passa amb la resta de medicaments (basta veure el prospecte). Clar, és que en alguns casos no podrien posar res més que aigua. Llavors resulta que no, que segons els seguidors de l’homeopatia l’aigua té ‘memòria’, i que se’n recorda d’haver estat en contacte amb aquella substància que suposadament li ha traspassat les propietats curatives. Ja ho sabeu, anau alerta si vos enviau aigua nedant per Cala Millor, no sigui que el tros de mar que vos heu empassat tengui memòria d’after-sun o ves a sabre de què hagin fet els guiris dins de la mar… La veritat és que, tenint en compte el seu cicle natural, si ha de recordar tot allò amb què ha estat en contacte, l’aigua deu tenir moltes neurones.

Malgrat això, els seguidors afirmen que l’homeopatia funciona, que té efectes. He fet una cerca d’articles científics a les revistes internacionals de major qualitat que contenen estudis comparatius. I la conclusió és taxativa: els efectes clínics de l’homeopatia són efectes placebo. Un dels articles més complets és una comparativa a gran escala que es va publicar l’any 2005 a la prestigiosa revista ‘The Lancet’ per Shang i col·legues, titulat ‘Are the clinical effects of homeopathy placebo effects? Comparative study of placebo-controlled trials of homeopathy and allopathy’. De fet, el comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns, format pels científics més prestigiosos del Regne Unit, en un informe publicat al 2010 fa referència als més de 200 estudis científics que demostren l’estafa. En aquests estudis clínics els malalts es van separar en dos grups: uns van prendre productes homeopàtics i els altres pastilles de sucre. No es va trobar cap diferència significativa entre els dos tractaments. En això precisament consisteix l’efecte placebo. En base a aquest fet, el comitè va suggerir al govern britànic que aturés l’aportació de fons públics per a l’homeopatia.

Aquesta conclusió ha estat demostrada una i més vegades. Així, no és estrany que la immensa majoria d’estats desenvolupats mantenguin l’homeopatia fora del quadre d’atenció mèdica del sistema sanitari públic. Als Països Baixos, fins i tot, el Ministeri de Salut va prohibir que els productes homeopàtics diguin a l’etiqueta que curen dolències. A Alemanya, els tractaments homeopàtics han deixat de ser finançats per la seguretat social. Malgrat això, hi ha excepcions, sobretot als països en desenvolupament com Mèxic. Més a prop, tenim el cas de França, on part del cost del tractament homeopàtic és cobert per la seguretat social (a la forma de copago a lo bruto).

A l’Estat espanyol, el Ministeri de Sanitat va publicar l’any 2011 el document ‘Documento de análisis de de situación de las terapias naturales’. No deixa lloc al dubte: ‘les revisions realitzades conclouen que l’homeopatia no ha provat la seva eficàcia en cap indicació o situació clínica concreta (…) i és difícil interpretar que els resultats favorables d’alguns assajos siguin diferenciables de l’efecte placebo’. Mira per on he acabat trobant un argument d’orgull de pertinença a aquest estat… Llevat d’això, hi ha certs arguments per a la intranquil·litat. Recentment, algunes poques universitats espanyoles comencen a oferir cursets d’homeopatia, sovint, al públic en general, independentment de la titulació prèvia. Per exemple, la Universitat Pública de Navarra ofereix dos cursos d’especialització en homeopatia. És una autèntica vergonya que institucions públiques que s’haurien de regir pel rigor científic es venguin per dos duros. Deuen ser coses del Pla Bolonya, i del seu lema ‘no miris la qualitat sinó la quantitat de matriculats’ (o sigui, dels diners que se derivin de la matrícula). Per altra banda, tranquil·litza veure com científics de l‘estat amb renom internacional estan posant el crit en el cel (http://www.change.org/es/peticiones/pide-a-la-univ-p%C3%BAblica-de-navarra-que-retire-el-curso-de-especializaci%C3%B3n-en-homeopat%C3%ADa). La universitat no ha de promoure creences, sinó ciència, i de qualitat.

Recopil·lam. Llei de similitud homeopàtica, contrària a les bases científiques de la medicina convencional –basades en el contraria contrariis curantur. Dinamització o potenciació amb dilucions extremes, completament irracional segons la ciència. L’homeopatia és, per tant, una pseudociència o paraciència (segons Wikipèdia ‘afirmació, creença o pràctica que, malgrat presentar-se com a científica, no se basa en un mètode científic vàlid, li manca el recolzament d’evidències científiques i no pot ser verificada de forma fiable’). A nivell científic és com els caragols de granja que m’he topat avui per la carretera de Ciutat: una estafa. S’ha de reconèixer que malgrat ser tan màgic i absurd com l’horòscop, el negoci no està gens malament. Sovint, des dels sectors pro-homeopatia es prenen posicions en contra de les grans multinacionals farmacèutiques i dels seus interessos i poder d’influència sobre els sistemes sanitaris públics. No sense raó. Però aquest és un tema que requereix un debat diferenciat i fora de postures demagògiques. Cal recordar que la indústria homeopàtica mou a nivell d’Europa més de 2.000 milions d’euros. Així hi tot hi ha gent amb dos dits de seny que passa de fer negoci amb la salut dels altres. Mirau la nota informativa de la farmàcia Rialto de Madrid. Casi res, va dir en Magí.

84 comentaris a “Per la berena, caragols homeopàtics

  1. Gracies Jeroni. Interessant aportació.
    La veritat es que moltes vegades els ciutadans “consumidors” anam ben desinformats. Segurament també hi hauria aplicacions habituals de la medicina convencional que tampoc passarien pel sedàs de la constatació científica.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Gràcies a tu Guillem.
      Podria ser que trobéssim alguna d’aquestes aplicacions, però en tot cas les diferències són abismals, tant en número de casos, com en la revisió periòdica i exhaustiva (sota estricte criteri científic) a la qual se sotmeten els nous fàrmacs. Al departament hi ha companys que estan desenvolupant nous fàrmacs (en concret pel tractament de tumors) i és impressionant els exàmens als que s’han de sotmetre – estam parlant de proves que fàcilment poden superar els 10 anys des de que es descobreix el seu efecte al laboratori fins que s’obté el permís de comercialització (i després encara hi ha un llarg període de seguiment). Qualsevol comparació amb els remeis homeopàtics és ridícula. No vull dir amb això que hagin de disminuir els tests als que se sotmeten els nous fàrmacs (així mos sentim segurs), ni tampoc que hagin d’augmentar els tests dels productes homeopàtics (al final són aigua i sucre). De l’únic que es tracta és de no perdre la perespectiva i la racionalitat.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
      • Totalment d’acord. Quan esmentava “aplicacions habituals” no hem referia tant als fàrmacs com a la pràctica habitual, als camins d’aplicació d’aquests: diagnosi, esperes, venda de fàrmacs als professionals…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Molt bo, una pseudociència per pseudomalalts. Tal vegada recuperant Sa barena de caragolins amb un bon amic sería més efectiu.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Bones,

    Dues cosetes:

    – 200 estudis? i quans finançats per la indústria farmaceutica?
    – “És una autèntica vergonya que institucions públiques que s’haurien de regir pel rigor científic es venguin per dos duros. “, jajajaj si això mateix dic jo!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. i sense ofendre, me pareix ridícul que copiis la definició de la homeopatia de la Wikipedia…

    Que tengueu bon dia!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Hola Mariabel
      Gràcies per posar en dubte els meus arguments. La discrepància sempre és bona si se raona en base a fets objectius i demostrables. És un tema que se pot enfocar des de diferents punts de vista. Si ho enfocam en base a creences, res a dir, cada un es lliure de creure el que vol. Una cosa distinta és que allò que un cregui sigui cert o real.
      “Quants finançats per la indústria farmacèutica?” Segurament alguns. Ho hauria de mirar. En qualsevol cas, quan un publica un article en una revista científic ha de declarar si té conflictes d’interès i se sol indicar quines són les fonts de finançament. Per tant, seria bo de sabre el què demanes. Ja te puc avançar que els articles de revisió i de referència que acab de mirar (els de major impacte) són de científics que treballen a centres de recerca públics, sense anar més enllà l’article de The Lancet. Declaren no tenir conflicte d’interessos. Per altra banda, moltes de les conclusions que coment provenen de col•legis oficials de metges, comitès de científics o ministeris. Que volem creure que tots els científics són perversos i cobren de les grans farmacèutiques, endavant…
      “jajajaj si això mateix dic jo!” Interpret que fas referència a la retallada d’inversió en investigació pública. No hi podríem estar més d’acord.
      “i sense ofendre, me pareix ridícul que copiis la definició de la homeopatia de la Wikipedia…” Per vici professional solc citar les fonts d’informació, i a l’escrit ja faig referència a la mateixa Wikipèdia, al Diario de Mallorca, a ministeris, a universitats, a comitès, etc. Te don la raó en que hagués pogut emprar més citacions, però en un escrit com aquest la citació contínua hagués dificultat la comprensió. En qualsevol cas, tenc tots aquests documents científics a la teva disposició (me pots enviar un mail a jeroni.galmes@uib.cat). Respecte de la Wikipèdia, en alguns casos pot servir com a font d’informació primera, sempre i quant se contrasti el seu contingut i es complementi amb altres fonts. Lo ridícul seria creure que allò que diu la Wikipèdia és incorrecte i escriure el contrari. Cap ofensa ni una.
      Encantat de discrepar.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Gràcies per la teva resposta!!!

        Ui jo allò que volia expresar es que per fer tal argumentacions hauriem de ser informacio validada (com bé tu ja saps)… i que les hipotesis que tu presentes no haurien de tenir variables d’aquestes que perverteixen els resultats jejej

        I clar és fàcil deixar en ridícul la homeopatia quan un es basa amb una definició de la Wiki que qualsevol persona, sabi o no, la pot fer…

        Saludos cordials, no m’enred més…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Mmmm, curiós que critiquis el tema de les citacions… i més quan els defensors de l’homeopatia alaben els seus beneficis sense citar cap estudi, ni tan sols la wikipedia.

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Més bé al contrari: si la wikipèdia és suficient com per deixar en ridícul l’homeopatia és que realment és ben ridícula. De qualsevol manera, aquestes pseudociències se solen deixen en ridícul per elles mateixes. T’aconsell que consultis un manual sobre agrohomeopatia. Agafa kleenex.

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Ui no! no cal que trargiversis les meves paraules perquè et sentis atacat…
            De totes, ja et bases amb la Wiki, podries també haver copiat les postures a favor 😉
            Les teràpies naturals o alternatives s’han estès entre la població per qualque cosa… És curiós que per defensar una teoria necessitem despresciar-ne una altra o fer comentaris o articles despectius…

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. ‘Segons qui ho miri, pot ser igual d’eficient posar un ciri al sant més estimat que prendre un remei homeopàtic.’

    Urooooo, no hagués dit mai que els remeis homeopàtics fossin tan efectius. Estic per preparar l’aigua beneïda amb una dilució d’essència espiritual del tamarell de la platja d’aubarca… (flors del pare bernat)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  6. El que més m’ha sorprès ha estat el comentari del Pare Bernat, que en el seu primer paràgraf ve a dir que un remei homeopàtic té el mateix efecte terapèutic que una oració, com varen comentar diumenge passat al Què-qui-com? Que ho digui un heretge com jo, passi, però que ho digui el Pare Bernat…!
    També vaig llegir que totes les malalties són psicosomàtiques, ja que el “psico” també és “soma”, o sigui, que el pensament també forma part del cos i la possibilitat de curació augmenta si s’adopta una actitud positiva.
    Enhorabona, Jeroni, pel teu article.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  7. Si la comunitat científica té una postura tan rotunda sobre aquests productes, com és que es permet la venta d’aquests remeis a les farmàcies, sent com són establiments que únicament poden estar conduïts per professionals de formació científica? No haurien de ser els coŀlegis farmacèutics els primers en oposar-s’hi? 

    Si els medicaments només es poden vendre a farmàcies, per què aquests productes que no ho són, sí s’hi poden vendre? I això que tant els defensors com els detractors d’aquests remeis s’esforcen en diferenciar-los clarament de la medicina i la farmàcia…

    Igualment que hi ha una llista de productes que només es poden vendre a farmàcies, n’hi ha una de productes que no s’hi poden vendre? Si no hi és, per què, i si hi és, per què no s’hi inclouen aquests productes? Si seguim l’argumentació de l’article, també puc trobar cartes astrals a una farmàcia? (bé, si hi puc trobar pulseres power balance….)

    En la meva opinió no és tant denunciable el producte en si, ni la gent que decideix fer-ne ús, sino l’aparença de producte com a  contrastat cientificament que es desprèn del seu tractament social, començant pel caire cientíc de qui el ven, i que el situa, diferenciat del producte farmacològic, però en un nivel paraŀlel. Així, del cartell adjuntat a l’article no acab de deduir si el farmacèutic ven o no ven aquest producte (amb un medicament, que té l’obligació legal de dispensar, podria posar aquest cartell informant de la seva opinió, però sempre l’hauria de vendre, deixant de banda els supòsits legals de la denominada ‘objecció de consciència’. Pareix que és aquest mateix tractament el que el farmacèutic dóna a aquest producte quan, si de veres creu que no l’ha de recomanar, el que hauria de fer és retirar-lo de la venta, cosa que no pot fer amb els productes farmacèutics).

    Conclusió: l’homeopatia deu ser a la medicina, el que la wikipèdia és a una font de coneixement científic.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Estimada libèl·lula,

      M’indigna que comparis l’homeopatia amb la wikipedia. No sé perquè li teniu tanta mania la veritat. La major part dels seus articles estan força encertats, i el contrari que el que passa amb la homeopatia, abans de fer segons quins tipus d’afirmacions és demana una citació que la sustenti. De fet, vos convid a que intenteu fer un canvi a la definició de l’homeopatia que hi ha actualment a la wikipedia, a veure quan de temps dura publicada…

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • No era la intenció ni ofendre ni indignar a ningú; era més una forma coŀloquial de fer broma sobre les qüestions que havien sorgit.

        Això no lleva que consideri abismal la diferència que hi ha entre la wikipèdia i les publicacions científiques, sobretot pel control reglat de persones doctes en la matèria que han de passar les segones, i que no passa la primera. Per això crec que si bé, la wikipèdia, ens és a tots de gran utilitat a nivell de consulta personal, no crec que sigui un fonament adequat per a un escrit científic.

        PD: Per a la indiganció que t’he causat no et recomanaré ni unes flors de Bach, ni del Pare Bernat, ni un digestiu, sino una passejada pels ametllers de sa Real, que segur que t’han anat mel aquest dies, jejej

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • T’equivoques en una cosa Libèl·lula: en Jeroni no ha fet cap article científic sinó que argumentatiu, usant, si vols, arguments de base científica per demostrar una cosa. A més ho ha fet a una revista de caire divulgatiu “per a tots els públics” com és Card.cat, per la qual cosa no veig incorrecte la citació del Viquipèdia. Una altra cosa seria que això fos un treball universitari (és el cas que deia na Maribel) o un escrit per a una revista científica especialitzada (no és el cas de Card.cat).
          Per altra banda, si en Jeroni només s’hagués limitat a usar la cita del Viquipèdia al seu article podríem acusar-lo d’emprar “arguments pobres”, però no és el cas d’aquí (usa un bon grapat de fonts, a part del Viquipèdia).

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • A veure, quan un cita alguna cosa no agafa és primer paper o notícia que troba i la referencia. No, primer ha de contrastar el seu contingut, sigui quina sigui aquesta font!

          Per exemple, un pot esta escrivint un article sobre en Franco i amb ànim de cercar informació decideix renunciar a la wikipedia, total, com de fiable pot ser una enciclopèdia editada per quatre frikis de manera gratuïta? Per tant decideix anar a una font d’informació més fiable com pugui ser, mmmm, no sé… Posem el Diccionario Biográfico Español, editat per historiadors que cobren una pasta. Ha de ser més fiable per força, no? No importa contrastar res, fantàstic, si ho diuen aquests senyors deu ser cert. A més sona bé, quedara molt millor a la bibliografia que no pas wikipedia. Seguint aquest raonament un pot acabar citant aquesta BURRADA de frase:
          “Franco fue un general valeroso y católico, que participó en un golpe de Estado contra un Gobierno caótico con el único fin de restaurar la monarquía democrática[…]Montó un régimen autoritario, pero no totalitario[…]”

          PD: No pots aplicar llei de Godwin, no importa t’ho plantegis 😉

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Vols dir que no trobarem burrades a la viquipèdia? Si n’hi ha, duen la signatura de l’autor per poder identificar la seva trajectòria?

            Si l’ecrit va per jo, torn a repetir que no he criticat la viquipèdia ni per la seva gratuïtat, ni per la qualificació de ‘frikis’ dels seus autors, sino per la falta de control qualitatiu de la seva publicació. Així que no m’imputeu argumentacions que vos inventau per defensar la vostra postura.

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Jo no dic això, jo dic que tota font d’informació s’ha de contrastar. Sa wikipedia, per exemple, afegeix un apartat de referències a n’es final que pots utilitzar per intentar contrastar s’article.

            De totes maneres també hi ha frases no contrastades a sa wikipedia, de fet aquestes solen estar marcades com a “citation needed”.

            En vista a sa confusió que hi ha entorn a sa wikipedia tal volta algun dia hauria de fer un article sobre es seu funcionament. Ho anoto! A veure quan puc posar-mi…

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Sí, i a jo m’agradaria que un metge m’expliqués per què se passa a l’homeopatia…
      Completament d’acord que aquests productes haurien de ser eliminats de les farmàcies, però la farmàcia és un negoci. I no són els farmacèutics els que fan les lleis que regulen la venda de medicaments. Hi ha més d’un farmacèutic que se deu tapar el nas mentre obri la caixa. També se venen productes miracle per 1000 remeis, des de la caiguda del pèl fins a crema-grasses. Aquests pseudomedicaments com els homeopàtics van bé a tothom, són innocus, el client se’n va content perquè se’n va amb un placebo que creu que el curarà i el farmacèutic perquè cobra (cosa difícil en els temps que corren). Repeteisc que lo fotut fotut és que penetrin dins de les universitats públiques.
      El que diu en Pep sobre el poder de la ment és ben cert. Hi ha exemples per vendre. Un company meu que té un nin molt malatís abans no podia consentir la publicitat homeopàtica, però l’altra dia me va reconèixer que sí, que funcionava. El nin segueix igual de malat que sempre, però sa mare ja no passa pena. A jo en Gili de s’autoescola me va llevar un fic fent una creu amb un guix de pissarra.
      En qualsevol cas, no hem de menystenir l’efecte placebo per a algunes dolències. És millor que un pacient nerviós se tranquil·litzi prenint pastilles de sucre que determinats ansiolítics.
      Se sol fer referència a l’homeopatia en el cas de malalties cròniques, lleus i amb una important base psicològica. Vull pensar que en altres casos més sèrios (tumor de pulmó o sida, per posar dos exemples), un homeòpata serà abans persona i l’enviarà a un metge especialista, en comptes de receptar-li barrabassades (nitrosamones i partícules víriques, respectivament).

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +2 (de 2 vots)
    • “En relación a la evidencia científica disponible, el documento señala que todavía es muy escaso el número de estudios publicados de
      suficiente calidad que proporcionen alto grado de evidencia sobre
      su efectividad en situaciones clínicas concretas mediante la
      aplicación de métodos científicos.
      Sin embargo, esta ausencia de demostración de su eficacia no debe
      ser considerada siempre como sinónimo de ineficacia. Muchos
      pacientes refieren cierto grado de satisfacción asociado a una
      percepción de mejoría de los síntomas o en su bienestar o en calidad de vida, aunque en muchas ocasiones no se dispone de estudios que
      permitan determinar si esta mejoría es debida al efecto específico
      causado por el tratamiento administrado o a un efecto placebo.”

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • això és més o manco el que deia en Jeroni Galmés idò. Que científicament no s’ha pogut provar res i que els efectes de millora que reben alguns pacients bé potser simplement l’efecte placebo, que també podria existir amb un ciri a Lluc (depèn de les creences de cadascú).

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Sí, clar… deu ser que no sé llegir o cadasqú interpreta el que li dóna la gana.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: -2 (de 2 vots)
          • Tu mateixa:
            “Muchos
            pacientes refieren cierto grado de satisfacción asociado a una
            percepción de mejoría de los síntomas o en su bienestar o en calidad de vida, aunque en muchas ocasiones no se dispone de estudios que
            permitan determinar si esta mejoría es debida al efecto específico
            causado por el tratamiento administrado o a un efecto placebo.”

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  8. Pd: llegint per la web i me renyareu perquè no he citat, parlen de canviar el nom de Teràpies Alternatives a Complementàries, ja que la idea seria que tot fos una suma de coneixements i no una resta. Jo estic totalment d’acord amb aquesta idea. Llistat de teràpies complementàries:
    1. Sistemas integrales o completos (homeopatía, medicina
    naturista, naturopatía, medicina tradicional china, acupuntura,
    ayurveda).
    2. Prácticas biológicas (fitoterapia, terapia nutricional,
    tratamientos con suplementos nutricionales y vitaminas).
    3. Prácticas de manipulación y basadas en el cuerpo
    (osteopatía, quiropraxia, quiromasaje, drenaje linfático,
    reflexología, shiatsu, sotai, aromaterapia).
    4. Técnicas de la mente y el cuerpo (yoga, meditación,
    kinesiología, hipnoterapia, sofronización, musicoterapia,
    arteterapia y otras).
    5. Técnicas sobre la base de la energía (Qi-Gong o Chi-kung,
    Reiki, terapia floral, terapia biomanética o con campos
    magnéticos).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Ara sí que BEN CLAVAT de la Wikipèdia (perdonau està en castellà):
        AROMATERAPIA: La validez del mecanismo de acción es rechazada por las comunidades científica y médica. Se considera que la creencia en la aromaterapia se basa nada más que en evidencia anecdótica y pensamiento mágico, como ocurre con muchas terapias alternativas. Pocos estudios rigurosos y controlados han sido efectuados, y algunos de los beneficios que han sido reportados son atribuibles a una mala metodología y al efecto placebo. Esto ha llevado a que la aromaterapia sea catalogada por algunos como pseudociencia o charlatanería.

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Mentre hi hagi un sector important de la comunitat científica, com són els farmacèutics, que promoven la venta d’aquests productes, com es pot dir que el producte està rebutjat per la comunitat científica? Hauria de dir que està rebutjat per aquella part de la comunitat científica que no n’obté beneficis directes…

          Aqui trobarem una enquesta del 2008 entre els apotecaris que es manifesten a favor d’aquestes ‘xarlataneries’ com diu en Jeroni, (no es tracta d’un cas puntual, a diferència del metge que es passa a l’homeopatia que em deies abans) i al final també es destaca que la Agència Europea del Medicament reconeix els efectes de la menta, anís i el fonoll, com a exponents de l’aromaterapia. (no conec ni la web referenciada, ni als professionals que cita, però com que el president de card.cat ha deixat clar que aquesta revista no necessita cap tipus de contrast, i que ho agunta tot, confiarem en què tot lo que es diu en ella és cert)

          http://www.prnoticias.com/index.php/salud/762-prsalud/20081450-la-aromaterapia-mejor-en-la-farmacia

          És una llàstima que també les opinions científiques es venguin per dobers, en el seu moment amb productes farmacèutics, com diu na Maribel abans i en Serafí més abaix, i ara amb aquests productes, atribuint-lis un caràcter i una aparença que és alié a ells.

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 2 vots)
          • “aquesta revista no necessita cap tipus de contrast, i que ho agunta tot…”. Si aquesta és la teva opinió del Viquipèdia… Tu sabràs. Veig que gent experta o entesa en això de la informàtica (Joan Tomàs o Serafí) no en tenen la mateixa opinió.
            A part, ja t’explic que en jeroni va més enllà de citar només la Viquipèdia…

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • ‘la aromaterapia está catalogada por algunos como…’. Aquesta afirmació no tendria cabuda a una publicació impresa seriosa, gratuïta o no. Qui son ‘algunos’? Qui son ‘los otros’? En aquest sentit la meva crítica.

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Qui va descriure l’homeopatia per primera vegada era un metge, no un bruixot. No cal dir com ha evolucionat la ciència i la medicina des de quan aquest senyor va descriure l’homeopatia a avui en dia.
            La ciència (i la medicina, toxicologia, farmacologia, etc. com a branques), no avança amb opinions ni amb creences, sinó amb experiments CIENTÍFICS, els resultats dels quals són posteriorment analitzats i discutits en ARTICLES CIENTÍFICS, que són enviats revistes CIENTÍFIQUES INDEPENDENTS i revisats per 1 o 2 editors i un mínim de 2 revisors anònims i experts en la matèria. Una vegada feta la primera revisió, l’editor en cap t’envia un veredicte, que pot ser ‘reject’, ‘major changes’, ‘minor changes’ o ‘accept’. Seguidament, si cal, continua el procés de revisió fins que el manuscrit és acceptat o rebutjat. El sistema és criticable en alguns aspectes, però passa un poc com la democràcia (el menys dolent de tots els sistemes). Una de les normes més estrictes que aplicam durant el procés de revisió és el de demanar una anàlisi estadística rigorosa, que permeti concloure de forma inequívica que el tractament té efectes ESTADÍSTICAMENT significatius. En el camp de la medicina, això servei per diferenciar de l’efecte placebo.
            Les revistes científiques són classificades en funció del camp científic i del factor d’impacte (fórmula matemàtica).
            A partir de fets empírics, demostrables i repetibles creix i es consolida el coneixement científic. Que hi ha ALGUNES EQUIVOCACIONS, sense CAP dubte, i algunes són de campionat. Però d’aquí a comprarar el mètode científic, en què es basa la farmacologia, amb les experiències personals de ‘que a jo m’ha anat bé’ de l’homeopatia, acupuntura, shiatsu, sotai, aromateràpia, sofronització, musicoteràpia, arteterapia..). Entre altres coses perquè una vegada publicats, els articles científics poden ser contrastats per altres articles, que també han seguit el mètode científic.
            Respecte dels científics i de les seves OPINIONS. Estam en el mateix. No mesclem opinions, amb articles científics. Conec excel•lents científics que són molt creients, i fins a on jo sé, no s’ha demostrat CIENTÍFICAMENT l’existència de Déu.
            L’OPINIÓ (però NO la dada) científica és corrompible i es pot comprar i vendre, com gaire tot en aquest Món. Hi ha governs que se serveixen d’opinions de científics (biòlegs en aquest cas) per justificar que una carretera pugui ser construida atravessant un espai natural.

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Bufff, quina quantitat de pseudocoses que hi ha!!!

      Segur que es difícil recordar tot això. Amb ànim d’ajudar-te, t’adjunto un diagrama de Venn relacionat que sempre va bé a l’hora de relacionar conceptes.

      PD: És un comentari ‘pseudo’-humoristic, no l’agafis pel costat que no toca 😉

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Uoooh Chemtrails i tot surt per aquí…
        Falten els OVNIS… per acabar de fer més macu el teu cartell. Per cert, la imatge de WIki no??? jejjejeje

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  9. Jo faig servir una pomada homeopàtica de nom “Traumel” i just puc dir coses bones.
    Per altra banda els qui defensau a ultrança els medicaments farmacèutics pareix que vareu nàixer ahir i oblidau certes animalades que han passat. Per posar-ne un exemple si voleu podeu cercar, a la wikipèdia si voleu, “Talidomida”.
    Perquè no cercau que en deien (o obviaven) aquestes publicacions plenes de propaganda farmacèutica que tant bravejau quan es venia aquest medicament.
    El més lògic és cercar un equilibri entre medicina, homeopatia i els remeis de la padrina sense obsessionar-se amb cap d’elles.
    P.D.: Em crec molt més les paraules de na Teresa Forcades que no les de la OMS. He dit 🙂 .

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Per ventura m’he perdut al llarg de tants comentaris però, qui i a on s’ha brevejat alguna publicació plena de propaganda farmacèutica? Quina publicació s’ha destacat?

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  10. Per cert, l’únic mal de la Viquipèdia és que és gratuïta i hi ha certa gent que no te altra costum que criticar el que és gratuït i després veneren i compren obres com el diccionari de la RAE a on hi podeu trobar articles total o parcialment polititzats.
    Cosa semblant passa en el tema de la tecnologia: a un telèfon que no hauria de costar més de 250€ li poses una poma mossegada a la part del darrere i en fas pagar més de 600€ i la gent el compra a poalades. Si el regalassin ningú el voldria.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Jo som un dels que ha qüestionat la Vikipèdia així que no sé si la teva afirmació va per mi. Encara que m’extranya perquè he fonamentat el per qué de la meva crítica, sempre en relació a l’ús que en volguem fer de la infromació. La meva crítica xerrava de la maca de control de qualitat a la publicació (el que no impedeix que una publicació seva, en particular, pugui ser exceŀlent). En cap cas he criticat la seva gratuïtat, que sense dubte crec que és un dels seus millors valors.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Jo no dic que no sigui qüestionable, ara bé, a qualsevol article seu si t’hi fixes a dalt a mà esquerra hi ha un apartat a on posa discussió. De totes maneres crec que en Joan Tomàs també t’ha contestat més amunt.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  11. Jeroni! tot i que no tenim sa mateixa opinió, crec que el teu article ha donat per molt!!! esper el pròxim.

    Esper que en cap moment t’hagin molestat els meus comentaris…

    Fins aviat!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Comprenc és un tema espinós que pot ferir sensibilitats. Amb la religió hagués passat una cosa semblant, o amb la llengua, o amb l’hotel de la Ràpita… Quan vaig enviar aquest escrit als editors ja els dir que passava pena que me penjessin a la rotonda de l’entrada des poble. Devora això lo teu ha estat un no-res!
      Res d’ofendre. La discrepància lògica és un bon símptoma (motor de revolucions polítiques i culturals). Lo fotut és l’uniformisme i l’avenència inquebrantable (dictadures, monarquies, exèrcits).
      Sí estam d’acord en que ha estat un debat divertit, en qual he intentat donar el MEU punt de vista, que he creat després de llegir un bon grapat d’articles científics sobre el tema (que solen ser d’accés restringit però al quals hi tenc accés, i de nou t’ofereisc). Jo no he emprat mai l’homeoteràpia, i per tant no puc parlar a nivell empíric.
      Certament en tenia pensat un altre encara més espinós, sobre agricultura ecològica i transgènics, sempre amb evidències científiques i amb la intenció de fer trontollar axiomes (=proposicions que se creuen evidents i s’accepten sense demostració prèvia). És l’agricultura ecològica realment més respectuosa amb el medi ambient? És lo natural més sà? Són realment els productes ecològics més nutritius? És viable l’agricultura ecològica a nivell mundial? Són els transgènics perillosos o pel contrari poden ser més ecològics, nutritius i sans que els naturals? Què en diu la CIÈNCIA?

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Esper el teu article amb ànsiaaa!!

        JO QUE ESTIC CUIDANT SES TOMATIGUERES ECOLÒGICAMENT I AMB MOLT D’AMOOOR

        No entiendo nadaaaaaaa… 🙂

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  12. Idò, més de quaranta respostes!. Enhorabona Jeroni! (No crec que el President no et faci arribar un bon present, hahaha).
    Entre un i altre han sortit o s’han insinuat moltes coses…em queda l’endarrer d’alguna possible referència de l’efecte placebo en els animals (les homeopàtiques (?) “píndoles de l’amo en Borges” s’aplicaven, també, a les bísties) i, sobre tot, i atès que alguns dels editors del Card.cat som productors i consumidors de productes ecològics, el proper article que has anunciat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  13. Gràcies Guillem.
    Mentre esper el present (hahaha), he pegat una mirada ràpida al què hi ha publicat sobre homeopatia i animals, a revistes científiques indexades. La veritat és que no hi ha gran cosa. El primer que ha trobat la meva cerca ha estat un article a The Veterinay Journal (la vuitena en índex d’impacte en les ciències veterinàries), de KL Overall i AE Dunham, que treballen a la Universitat de Pennilvània. KL Overall és un expert en el camp de la neuropsicologia animal, amb més de 60 articles a revistes d’impacte. He copiat la part final de l’article científic (està en anglès):
    CONCLUSIONS
    When an approach declares itself outside the accepted methodologies of science, it should not and cannot be taken seriously by scientists. Hypothesis testing and falsification are at the very core of the scientific approach. If homeopathy and other CAMs (complementary and alternative medicine) wish to be considered by scientists, they must be shown to be valid using methods that science uses to evaluate all treatment modalities. If these fields are not willing to comply with these rules they cannot be considered scientific and cannot be used in any set of scientific and medical best practices.
    Quite simply, the onus is not on the rest of the scientific community to provide and prove others’ experiments – it is on the proponents of CAM. If, for validation, one has to invoke another, non-specific way of thinking or authority separate from that used in science, one should not be surprised when the outcome of such invocations is that results are considered non-scientific and the proponents’ assertions are considered invalid using the methods by which all of science is tested.
    The ultimate findings of Cracknell and Mills (2008) could, we suggest, be restated as follows:
    1. There is no evidence of any effect of the homeopathic ‘treatment’;
    2. There was no effect of treatment using the homeopathic ‘treatment’;
    3. Dogs suffering from fear associated with the noise of fireworks will not benefit from ‘treatment’ with the homeopathic preparation;
    4. The homeopathic preparation will not help fearful dogs who worry about the noise of fireworks.
    By co-opting the status implied by the phrase ‘placebo-controlled, double-blind studies’, Homeopet asserts efforts not made and effects not found to gain them credentials they do not have in the eyes of a public that cannot know this. The veterinary community simply must not allow their intellectual and professional credibility to be stolen so blatantly.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Doncs m’alegra que facis aquesta pregunta libèl·lula. I sa veritat es que sa Wikipedia si que en diu alguna cosa, almenys s’edició anglesa que es sa que he consultat.

        Hi ha un apartat dins l’article de l’homeopatia, titulat ‘Veterinary use’. On s’exposa el que estaves demanant. Entre d’altres diu:
        “[…]Other studies have also found that giving animals placebos can play active roles in influencing pet owners to believe in the effectiveness of the treatment when none exists.”

        Que traduït seria:
        “Altres estudis també han demostrat que donar placebos als animals pot tenir un paper important en induir a fer creure als propietaris de les mascotes en l’eficàcia del tractament quan realment aquesta no existeix”

        Aquesta afirmació està sustentada, com bé indica l’article de la Wikipedia, en un paper del Dr. Hektoen de la escola noruega de ciència veterinària publicat al seriós journal Veterinary Record.

        Satisfet?

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Exacte. Satisfet. A més t’he de donar s’enhorabona perquè ets de les poques persones que contesta, de forma directe i sense revolts, allò que he demanat davant del dubte.

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
  14. Tal vegada seria més pràctic que Card.cat organitzés un acte el format que trobi més convenient (p.e. conferència/es que aportin dades i idees, seguit de debat obert). Per complementar-ho més amb la revista, una vegada acabat l’acte, es podria motivar la gent a publicar la seva opinió on-line…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Molt bona idea!!!
      Simplement demanaria que a l’acte hi assistissin diferents professionals de diferents branques i ideologies. Sempre podria ser més enriquidor.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Interessant…

        Quan tu fas les xarrades sobre educació sexual també hi assisteix, per exemple, un capella? Ja saps, per tenir professionals d’altres branques i ideologies, i pugui d’aquesta manera explicar la postura oficial de l’església catòlica sobre aquest tema.

        O simplement ho descartes? Total, què putes ha de saber s’església catòlica de sexe, si tot lo que diuen esta basat en suposicions i concepcions místiques de sa realitat, no?

        Veus es símil???

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Ah perdona, jo no havia entès que si feim una conferència només seria de caire científic (sí és així, doncs que tengueu molta sort perquè segurament cap persona que pensa igual que jo no assistirà, ni tan sols ha tengut coratge de contestar).
          Si allò que t’interessa és el debat i l’enriquiment cultural, aquí som.

          Un professional amb carrera de ciències de la salut i amb estudis d’altres teràpies a ritme de 7 pacients per dia amb un marge de 10 anys de feina, (cosa que en conec un parell), dóna molt de marge per fer estudis científics i tenir una base per poder contrastar informació. Ara que si tu trobes que això no és informació rellevant, doncs tu mateix.

          Va quedar clar a l’informe que vam penjar tant Jeroni com jo, que no hi ha suficient quantitat d’estudis com per poder-los valorar òptimament.

          Lo dels capellans per jo no té cap símil ni un i sincerament no sé que contestar a lo que has dit abans..

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Et contesto paràgraf per paràgraf:

            1. Si feim una conferència que tracte d’un tema tan delicat com és la salud pública, crec que el més convenient és que sigui de caire científic (ja que és l’únic que a nivell metodològic pot aportar proves empíriques fiables). I sí, m’interessa el debat i l’enriquiment cultural, però basat en una argumentació racional no en suposicions místiques no demostrades.
            2. Un professional amb carrera de ciències de la salut i amb estudis d’altres teràpies a ritme de 7 pacients per dia amb un marge de 10 anys de feina, a lo que dóna molt de marge és a s’enriquiment econòmic des subjecte (Posem 300 dies treballats per any i 100 euros per pacient… 2.100.000€!!!:-O). A realitzar estudis, pot ser, però científics ho dubt molt, no sense fallar a sa metodologia experimental o a sa demostració de sa hipòtesis. A més, tenint en compte es doblers que hi ha per mig, un poc esbiaixada pot estar la seva opinió, no? Tot i que sigui a nivell subconscient.
            3. Es fet que no hi hagi estudis suficients per demostrar una cosa no li dóna validesa, és una fal·làcia com un piano (Nota mental: escriure un article sobre sa tetera de Russell
            4. Com que no té cap símil? Dona, això és que no t’interessa es debat i s’enriquiment cultural des teus alumnes ;-), jejeje
            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • aaah vols dir que els estudis d’un subjecte així no tenen validesa perquè hi ha una variable econòmica que interromp la validesa, en canvi als medicaments de tota sa vida, amb una indústria farmacèutica darrera i unes variables econòmiques d’escandol, si tenen validesa… i després sa mística som jo.

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Jo no he dit això, jo dic que no són vàlids perquè fallen a sa metodologia experimental o a sa demostració de sa hipòtesis (dos pilars bàsics del mètode científic).

            I tampoc dic que ses farmacèutiques no tinguin en compte la variable econòmica, clar que la tenen, és un negoci. Però a diferència de s’homeòpata, es tests que han de passar els seus medicaments abans de la seva comercialització són moooolt extensos, com bé va explicar en Jeroni a n’es segon comentari d’aquesta, a hores d’ara, llaaaaaarga llista de cometaris.

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Els 200 estudis que diu Jeroni clar (que no sabem qui els ha financiat) i que torn a repetir el que diu l’informe: “En relación a la evidencia científica disponible, el documento señala que todavía es muy escaso el número de estudios publicados de
      suficiente calidad que proporcionen alto grado de evidencia sobre
      su efectividad en situaciones clínicas concretas mediante la
      aplicación de métodos científicos.
      Sin embargo, esta ausencia de demostración de su eficacia no debe
      ser considerada siempre como sinónimo de ineficacia. Muchos
      pacientes refieren cierto grado de satisfacción asociado a una
      percepción de mejoría de los síntomas o en su bienestar o en calidad de vida, aunque en muchas ocasiones no se dispone de estudios que
      permitan determinar si esta mejoría es debida al efecto específico
      causado por el tratamiento administrado o a un efecto placebo.”

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Crec que necessites llegir més atentament el text que referencies, com ja t’han comentat unes quantes vegades…

        El text el que diu és que no pots establir relació de causalitat entre la milloria del símptomes i la ingesta de substancies homeopàtiques, és una fal·làcia —Post hoc ergo propter hoc— ja que la milloria podria ser derivada de l’efecte placebo o a altres causes.

        I et repetesc, es fet que no hi hagi estudis suficients per demostrar una cosa no li dóna validesa, lo contrari és una altra fal·làcia… Encara em faràs treure temps de davall ses pedres per escriure s’article de sa tetera de Russell

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Per darrera vegada:
        – Tots els estudis CIENTÍFICS rigorosos metodològicament han demostrat que l’efecte homeopàtic = placebo.
        – No els he llegit a tots. Però dels 10 que he seleccionat d’entre els que tenen més impacte, no n’hi ha CAP que estigui finançat per una farmacèutica. CAP NI UN.
        – Per molt finançats que puguin estar per farmacèutiques, no se publica CAP article científic ni s’aproven nous fàrmacs que no passin un estricte control seguint la METODOLOGIA CIENTÍFICA (tant en el laboratori com després en el mercat). De fet, perquè una farmacèutica amolli doners per financiar el teu nou fàrmac, l’hauràs de convèncer i bé del seu possible efecte emprant la METODOLOGIA CIENTÍFICA.
        – Els homeopàtics no passen aquest control. Per què? La resposta està al cromatograma del Què, Qui, Com.
        – Pel fet de no passar aquests controls de més de 10 anys, amb milions d’euros d’inversió CIENTÍFICA, les MULTINACIONALS productores de substàncies homeopàtiques tenen grans uns beneficis. Quina és la seva inversíó? Un poc de substància ‘activa’, molta aigua, pots per fer les dilucions, etiquetes, i un remenador. Un exemple és BOIRON (pegau una ullada http://www.boiron.com/en/). Boiron és la FARMACÈUTICA (ella mateixa es descriu així) gran distribuidora de productes homeopàtics. Per cert, bé es preocupa de finaçar cursos d’homeopatia: http://www.unavarra.es/fundacionuniversidadsociedad/formacion/formacion-continua/cursos-de-especializacion/curso-de-especializacion-en-homeopatia?submenu=yes).
        – Ja que imparteixes xerrades sobre sexualitat i mètodes anticonceptius, mos podries descartar categòricament que en l’espècie humana no és possible la reproducció asexual (sense fecundació) mitjançant òvuls (el que s’anomena apomixis en les plantes). Nota: no me creuré la teva resposta si no me demostres que hi ha estudis CIENTÍFICS que ho neguin. Altera amb el que dius perquè igual demostres que una verge por concebir per obra de l’esperit.
        – Finalment, te record que els mètodes anticonceptius que ensenyes es van obrir camí, al seu temps, amb l’experimentació CIENTÍFICA, i tenen efectes secundaris (alguns d’ells). Ah! Esper que els anticonceptius que ensenyes als al·lots no siguin els que venen les grans farmacèutiques, no fos cosa els fessis propaganda gratuïta.
        Me sap greu no seguir a partir d’aquest comentari, però el debat no pot quedar encallat en aspectes absurds que ja han estat més que comentats.

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
  15. Bon artícul Jeroni:

    Sols una recomanació per els que esteu convençuts que la homeopatia es una disciplina seriosa. Heu provat d’emprar un anticonceptiu homeópatic en compte de la píndola o el preservatiu? Si us haguéreu de sotmetre a cirurgia: Voldrieu que l’anestesista emprara homeopatia en compte d’anestésics convencionals?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Pel que es desprèn de moltes aportacions, crec que la majoria de gent que es mostra a favor ho fa amb cert sentit comú i només per a dolències o molèsties lleus. Així na Mariabel xerrava de tecniques complementàries, enlloc d’alternatives, la mateixa idea de combinació defensava en Serafí, i en Jeroni confiava que per casos extrems com de càncer no s’aplicassin aquests tractaments. Sempre hi pot haver excepcions, però no crec que la postura que planteges sigui l’acceptada per la majoria i, almenys, en aquest debat ningú la defensada.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Impartesc xales als IES sobre Educació Sexual! tal vegada no tens clar quins són els mètodes anticonceptius…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • Ara t’hem plegat, Mariabeleta!!!!
          Hem de donar per fet que com que imparteixes xerrades als IES sobre Educació Sexual tens un major coneixement que la resta, i per tant, t’hem d’atribuir una major autoritat moral per parlar d’aquest tema. Hi estic d’acord, perquè presupòs que ets una bon professional i t’has procurat bona informació d’aquest tema.
          Per què no apliques, idò, el mateix raonament envers als què ens dedicam a la ciència?

          VN:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • En cap moment he dubtat de la teva professionalitat.
            He parlat de la meva experiència empírica en quant a teràpies complementàrires sesnse menysprear ni desvalorar en cap moment la medicina occidental…
            Qui extremitza o és alarmista sou voltros…jejejej d’aquest pas no acabrem mai i jo estic esperant el d’agricultura ecològica.

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  16. Crec que heu batut el rècord de comentaris en un article de Card.cat ( I NO DIRÉ RES DELS COMENTARIS QUE CIRCULEN PEL LINE D’ALGUNS QUE ESCRIVEN A CARD.CAT ). Au venga al·lots,…Don’t stop!!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Doncs el record estava en 60 comentaris de l’article de les glosses de Sant Antoni de fa dos anys. I amb aquest comentari que ara escric aquest article en tindrà 61, per tant… Sí. New Record!!!!

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  17. Ido que farem ara?

    Diuen que els homeòpetes s’anestesiaran amb floretes, i que tornaran als anticonceptius homeopàtics que alguns coŀlegues prediquen damunt sa trona.

    Vol dir això que els antihomeòpetes, per prendre un poquet d’aire i oxigenar el cervell, enlloc de caminar enmig d’un alzinar, aniran a cercar botelles d’oxígen a Son Espases? Per posarse morenos triaran la cabina de rajos abans de solejar-se enmig del claustre de Sant Salvador, com feia el vostre servidor abans de ser exprior?

    L’únic que està clar és que aquest debat prové d’un pecat original: fer una caragolada en bon dia de berena o de pancaritats, quan lo cristianament mallorquí és anar de panades i robiols…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Jo el vaig veure ja fa un temps i està molt bé!!! M’agrada molt sa part on fan examinar a un expert en homeopatia dues substancies diferents, un placebo i una homeopàtica, amb un espectrògraf d’infrarojos. I va i s’equivoca. Sa cara que se li queda és un poema. Quin expert, jejejeje

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  18. Hola Jeroni,

    excel·lent article digne de ser llegit una i una altra vegada.
    Totalment d’acord pel que fa a l’exposició tan exhaustiva i clara sobre l’homeopatia.
    És clar que no podem deixar de banda el món científic ni posar-lo al costat d’aquests nous tractaments basats en teràpies complementàries o medicina alternativa. Personalment no catalogaria l’homeopatia com una teràpìa complementària ja que des del meu punt de vista no complementa res sino que crea, sí, crea una nova font d’adicció o creença que suposadament ha de servir d’ajuda per poder fer front a problemes de salud que els científics, professionals i demés no ens poden solventar. On queda el món de la ciència i dels coneixements adquirits amb la professionalitat d’aquests científics si ens decantem pels nous mons de “medicina” i deixam de banda aquells que veritablement són els que ens poden ajudar?
    No sé si l’exemple dels caragols de granja, acaba de ser massa vàlid per fer la comparació amb la teràpia de l’homeopatia ja que crec que aquest “mol·lusc gasteròpode” sí que pot complementar un buit per falta d’existències malgrat la matèria o composició no sia la mateixa, però… aquest nou mol·lusc té un caire científic…? L’elaboració es fa a les granges, o no?
    Totalment d’acord amb la reflexió d’en Josep quan diu que l’actitud positiva augmenta la possibilitat de curació, valgui doncs la redundància de la frase “Mens sana in corpore sano” del poeta romà Juvenal. No es tracta de menysprear una teràpia de l’altra sino de ser conseqüents amb allò que realment forma part del món amb el qual hem nascut i que ens pot donar una solució davant d’un problema.
    Al·lots, i passant a termes més col·loquials, aclarim les nostres ments i considerem allò que veritablement ens ajuda i ens solventa els problemes que poden sorgir en determinats moments de les nsotres vides.
    Enhorabona Jeroni per tot !

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • On queda el món de la ciència? No ho sé, perquè fa una seixentena de comentaris que esper que algú relacionat amb el món farmacèutic m’aclari quina és la seva postura en aquest debat, i com es justifica la seva promoció i venta a través d’establiments regentats per científics.

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  19. Bé,  com que diuen que el debat ja s’ha acabat, i com que ja s’han destacat alguns aspectes possitius del mateix com el récord de comentaris, i la irrupció de nous comentaristes, per la meva part i com a opinió personal,  lamentaré:

    -la deriva massiva d’argumentacions de reducció a l’absurd relacionada amb les circumstàncies personals i/o professionals dels debatents. Crec desitjable evitar la subjectivitat dialèctica i així, no fer referència a circumstàncies personals de l’altre debatent encara que els hagi  posat damunt la taula de forma voluntària, sobretot si la mateixa idea es pot defensar de forma objectiva i no caure en l’aparença d’un atac personal (que no crec que sigui la intenció), però que és facil caure-hi sobretot amb aquest tipus de reduccions. És una mera opinió personal, cada un sabrà on vol posar els seus límits argumentals en un debat públic on tothom que hi particpa ho fa sense aspiracions de guanyar-hi res.  

    -la falta de participació quantitativa de gent de caire prohomeopàtica (encara que vista la contraargumentació personal a què s’exposaven ho puc entendre. Una cosa molt similar passa amb els debats polítics a card.cat).

    -que els que ocupen el caire científic del quadrilàter hagin estat incapaços de incidir en el paper que ocupen els coŀlegues farmacèutics (i per extensió qualsevol científic que participa del negoci homeopàtic. Només he estat capaç d’apreciar una crítica a la Universitat de Navarra pels cursos que impartia, i al final la resposabilitat pareixia recaure en el Pla Bolonya).

    -la falta de particpació del gremi farmacèutic, malgrat les múltiples soŀlicituts, i que pel seu doble caire de científics i de graó en el negoci homeopàtic, gaudeixen d’una inmillorable posició per intervenir en el debat.

    -que es recuperi l’estil, que es va iniciar en un debat sobre l’avortament, de declarar unilateralment tancat el debat.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
  20. Gracies per tancar el tema.
    Si hi hagués la possibilitat amb un “m’agrada” bastaria, però “ja que hi som” deixa’m fer un petit i insignificant afegitó en el primer apartat. Primer “tot el que es diu és dit per algú” (Maturana, Echeverria…) és a dir que el què i com es diu defineix a qui parla. I també allò de que en els debats, a diferència dels actes cooperatius, tothom intenta guanyar, tenir més raó que l’altre (Bauman, Sennet)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  21. Gràcies per enviar-me aquest article Jeroni! Estic totalment d’acord, uns amics farmaceutics m’explicaren més o manco el mateix, però tú en el teu article ho expliques amb molta claretat, esper que tengui molta difusió….

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  22. Fantastic Jeroni, et felicito, has fet que el meu mati d’avui fos molt i molt entretingut i didactic.
    Tb felicitar a tots els que heu participat del debat pq ho heu fet super enriquidor.

    Espero ansios els transgenics i el seu debat.
    Despres tb podem passar a religions i altres…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  23. Enhorabona per l’article Jeroni!!!
    No tardis molt en publicar l’article que parli de l’agricultura “ecològica” i dels transgènics, crec que encara serà més controvertit que aquest.
    Segueix amb aquesta tasca de difusió científica, que avui en dia és molt necessària,
    Vivim en un temps on la ciència té més influència que mai en la vida quotidiana de la gent, però al mateix temps hi ha una ignorància científica generalitzada.
    Com a mostra un botó: etiqueta un producte alimentari com “natural” o “ecològic” i automàticament la gent li pressuposa tot un seguit de qualitats positives i beneficioses.
    En canvi si l’etiquetatge desglossa els additius químics que se li han afegit, per millorar-ne les qualitats organolèptiques o de conservació, molta gent ja el considera perjudicial, la paraula “química” els hi produeix pànic. Fins i tot pseudocientífics com en Punset es presten en aquest joc anunciant pans de motlle “naturals.

    Adéu i una abraçada Jeroni!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  24. Retroenllaç: Nova enquesta de Card.cat | card.cat

  25. Retroenllaç: Agricultura… “ecològica” (I) | card.cat

  26. Buf 81 comentaris!!! Ja no recordava el debat que havia suscitat el tema. Bé aquí us deix una petita aportació nova: és d’un programa de Radio 3 que escoltava avui mentre feia pedra. i he trobat curiós.. Xerra un tal Víctor Javier Sanz, metge especialista en cardiologia, medicina familiar i comunitària y diplomat en sanitat. Curiosament opina bastant igual que en Jeroni…

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/hoy-empieza-todo-con-marta-echeverria/hoy-empieza-todo-marta-echeverria-homeopatia-vaya-timo-30-12-13/2270520/

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  27. Sense intenció de ressucitar el debat, Pau, no es tracta de d’opinions ni creences, sinó d’evidències. Vos suggereixo fortament el següent vídeo sobre una mini xerrada del mag James Randi, especialista desenmascarador de pseudociències:
    http://www.youtube.com/watch?v=drPNYLVsGQM
    És curiós, però pel que he vist per la xarxa, sembla que hi ha un lligam bastant fort entre homeopatia, biodinàmica (tipus d’agricultura ecològica acientífica “extremista”) i la doctrina Waldorf. Clar que aquestes dues darreres són aportacions de l’esotèric Rudolf Steiner. No m’atreveisc a dir-li pedagogia (i sí doctrina) perquè la pedagogia és una disciplina cientifica. Per exemple, i segons tenc entès, a les escoles Waldorf pasen hores practicant “eurritmia”, una mena de disciplina de moviments i contorsions amb i sense música que harmonitzen les ànimes dels nins i que, segons Steiner, cura malalties, entre elles, clar està, el càncer.
    Seria interessant que algun professional del camp de la pedagogia i l’ensenyament ens pogués fer algun article d’aquesta altra “pseudo”. Ben interessant.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  28. Retroenllaç: Coneixent en… Jeroni Galmés | card.cat

Respon a Mariabel Servera Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada