Un matrimoni. Ell havia estat 15 dies fora i quan arriba la dona ja l’esperava damunt el portal amb la llagrimeta als ulls. Després de les corresponents abraçades i besades, ella: Ai, ja no podia esperar més, anit serà gros. Després d’haver sopat se’n van al llit i es posen en feina. Quan fa una estona que li donen el veïnat pega dos cops a la paret i, cridant, els diu: Ja està bé, vaja una setmaneta que m’heu donat; ni que tornàssiu estar de lluna de mel!