Esbrinar el tema dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar era una assignatura pendent llargament covada. De fet els primers intents de recerca s’han de situar poc després de la publicació del “Llibre el Centenari”, quan na Bel Moll suggerí la transcendència econòmica del treball de la dona llorencina. Aquest passat dia 5 de març na Lourdes Melis Gomila va presentar el seu treball “La manufactura dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974)” derivat de la beca d’investigació convocada per l’Ajuntament de la vila. Rafela Riera, dia 6 de març, publicà a Card.cat un ample resum de les Jornades que havien acompanyat l’esmentada presentació.

La llarga, treballada i seriosa aportació de na Lourdes derivada de constatar les fonts orals disponibles amb les documentals, mostra, entre altres coses i si no ho recordo malament, que:

Segurament el primer taller va ser el que , després, seria conegut com Taller Gran

Es detecten dos períodes clars: l’obertura de tallers abans de la Guerra de la mà d’empresaris catalans, i un altre posterior que es podria situar a partir de la dècada dels anys 50, quan empresaris llorencins comencen a obrir els seus propis tallers. L’arribada d’aquests empresaris catalans fa suposar que hi havia una certa estructura de manufactura femenina que, tal vegada arrela en les “bossetes de plata” impulsades per Mn. Lliteres

En certa manera es podria dir que els empresaris aprofitaren els buits legals o la falta de control puix les brodadores actuaven com a escaraderes autònomes quan en realitat depenien de l’empresa. Aquest fet, juntament amb la continuada demanda fins la diversificació del turisme durant els anys 60 i la mecanització del procés, va fer que l’aportació del treball de la dona llorencina a l’economia familiar fos molt significatiu.

Vet aquí una semblança de l’autora:

Nom complet: Lourdes Melis Gomila

Malnom: No en tenc

Estudis, professió, càrrec o dedicació: Vaig estudiar història de l’art i després vaig fer un màster de gestió i investigació de patrimoni cultural. Actualment em dedic a la gestió i investigació cultural.

1.-Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes? Amb qualsevol que hagi lluitat pels drets humans.

2.- Quina és la qualitat que més valores en una persona? La compressió. Les coses poden resultar més fàcil si saps que hi ha alguna persona que et comprèn.

3.- La teva major afició? No se si és una afició, però tenir temps lliure!

4.- On i quan et sents feliç? Em sent feliç quan comparteix el meu temps amb gent que m’agrada i estim, m’és indiferent el lloc. I quan dic “gent” també van inclosos els meus dos cans raters…

5.- Què no perdonaries? Pens que s’ha de poder perdonar tot, sinó no pots passar pàgina mai. Allò que és difícil és oblidar, però intent ser comprensiva i perdonar a la gent que, per un motiu o altre, m’ha ferit. A més, jo també m’equivoc, i quan això passa m’agrada que siguin comprensius amb jo.

6.- Quin creus que ha estat el teu major mèrit? Saber valorar i adonar-me’n de les bones persones que em rodegen i que la vida m’ha regalat.

7.- De quin color et veus? Transparent, perquè em costa dissimular el que pens i sent, i això no sempre és bo.

8.- Quin és el darrer llibre que has llegit? Riña de gatos d’Eduardo Mendoza. Es un llibre que uneix dos dels temes que m’apassionen: la pintura espanyola del Segle d’Or i la Guerra Civil.

9.- Un programa de TV. El darrer que m’ha enganxat, i molt! és la sèrie Isabel, de la TVE. Conta la història de la reina Isabel la Catòlica. Crec que és una sèrie realment interessant, no només per la manera de narrar la història, sinó també per l’ambientació, la qual està molt ben aconseguida. A més, ha demostrat que la història no és avorridora i que pot ser difosa amb els mitjans més actuals que arriben a una gran quantitat de gent.

10.- Una cançó (i artista). Depèn del moment… en tenc moltes, per això no puc dir-ne només una… les primeres que m’han passat pel cap “Hoy puede ser un gran” d’en Serrat, “Gracias a la vida” de na Violeta Parra… i la música clàssica em relaxa molt. Per transportar-me d’aquest món ho aconsegueix amb l’addaggio in G Minor de n’Albinoni.

11.- Per posar-te un defecte…Soc caparruda, a vegades inconformista, i hauria d’aprendre a relaxar-me i no ser tan estricte amb alguns aspectes.

 12.- I una virtut? Estim molt a la meva gent, i crec que això és pot considerar una cosa bona, no?

13.- Quina és la teva meta? Poder fer sempre allò que me faci ganes.

14.- Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular. He estat estudiant a fora un parell de vegades i això m’ha ajudat a conèixer-me molt a mi mateixa, i això ha estat molt important per jo. Evidentment, també hi ha persones que m’han marcat i encara ho fan…

15.- El teu moment estel·lar o de plenitud: No en tenc un de protagonista, sinó molts de petits i senzills

16.- Llepolia o plat preferit? M’encanta el marisc i el peix, i el regalim, però sens dubte el meu menjar preferit és el de les meves padrines, qualsevol dels seus plats.

17.- Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç? Un centre cultural per poder-hi realitzar activitats tan diverses com representacions teatrals, conferències, exposicions, etc.

18. Què hi sobra? Jardineres! Jajajaja…

19.- A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust? A la platja del meu poble, Porto Cristo… quan hi soc em passen els millors moments de la meva vida per la memòria… crec que serà el meu lloc de descans etern.

20.- Una frase, idea o pensament final… Al final tot surt bé, i si no hi surt vol dir que encara no és el final… Té el sentit positivista que tant m’agrada