A la xarxa…Facebook

Descomptant alguna excepció (?), les persones que entrau adesiara a llegir card.cat segur que gaudiu del facebook, una eina gratuita (encara) de relació virtual

https://www.facebook.com/

Com tota eina, en si mateixa, no resultarà bona ni dolenta, dependrà en tot cas de l’ús que cada un li vulgui donar. Mirant damunt damunt podrem veure que, com a la vinya del Senyor hi ha de tot: des d’aquells que mostren el que fan, per insignificant que pugui ser, fins als que l’utilitzen per adoctrinar -mostrant les mancances dels altres o els seus ideals-, passat pels usuaris que van fent còrrer acudits o informacions d’aquí i d’allà.

Al marge de la curiositat de guaitar en la vida dels altres, pot arribar a ser una eina important de relació amb persones que sintonitzen amb els teus valors, una eina per compartir informacions interessants que, altrament, passarien desapercebudes i, també una interessant eina de possible incidència social. Es tractarrà en tot cas de seleccionar i triar, en funció de cada cas, les 150 persones (número Dunbar) que cada un desitja que conformin la seva tribu.Una altra opció és la recerca del màxim número possible “d’amics”…per tu poder anar llançant els teus missatges.

En tot cas, i atès que els missatges poden arribar als amics dels amics dels teus amics aquestes xarxes socials com Facebook o Twitter ja han evidenciat la seva transcendència.

 

4 comentaris a “A la xarxa…Facebook

  1. Jo som una d’aquestes excepcions i mira q som es presi je je.

    No tenc facebook pq en general no m’agrada, a pesar que com tot té algunes coses bones com ara: sistema de promoció eficaç i gratuït d’empreses, associacions, projectes ( com ara Card.cat mateix)…; sistema de convocatòria genial per a esdeveniments i fins i tot manifestacions (recordem la Primavera àrab o el 15-M); sistema de mantenir un contacte continu amb gent coneguda q es troba en un altre país.

    Però personalment em pesen més els seus defectes: dubtes de quin ús es fa amb tota la informació i fotos q poses allà dins; aproximació a una vida més virtual que real (els meus alumnes es passen la tarda xerrant pel facebook més que veure’s a un lloc, xerrar i fer alguna cosa de profit junts, a pesar de viure al mateix poble); i sobretot veig q al final la intenció de tot això és xafardejar sobre la vida dels altres (recordau si no q aquesta era la intenció del creador del Facebook quan se va inventar aquesta xarxa… I l’objectiu primogeni mai es perd)

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Gracies pel comentari. Òbviament tothom tria -i tothom ha de triar sempre, en mancaria d’altre!- el seu camí i l’ús de les eines que té al seu abast.
      Res a afegir al teu comentari, tan sols qüestionar el posicionament, -que s’intueix negatiu-, en relació al tema del xafardeig (entès com parlar entre dos de temes banals). No es el xafardeig una manera de posicionar-se en relació als temes?. No és una manera de conèixer el posicionament dels altres?. Param mai de xafardejar?. No són xafardeig la majoria dels comentaris del card.cat?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Me referia al xafardeig de “saber coses personals de la vida dels altres”. Exemples: si el seu estat al facebook diu fadrí, mirar les fotos amb la seva nova amiga/amic… No crec q això sigui el mateix q discutir posicionaments i temes a través dels comentaris de Card.cat. Ara q sempre he dit q si feim una secció rosa al Card.cat segur q seria la més llegida je je.
        Amb això no vull dir q jo no xafardegi, com bé tu dius, tothom xafardeja a la seva manera i per això mateix no vull entrar a una temptació de xafardeig tan gran com seria el facebook

        VN:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • El facebook i les xarxes socials en general cadascú les fa servir com vol. Pots configurar-ne la privacitat i ningú veurà si ets fadrí o casat.
          Per altra banda i ha una cosa que em fa un puntet de ràbia: les persones que diuen “ja tornes a estar amb el mòbil/tauleta/ordinador!” quan la mires durant deu minuts per consultar noticies, mirar les xarxes… i en canvi troben normal quan una persona es passa mitja hora llegint el diari i/o dues o tres hores mirant la televisió.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada