Des de sempre he tingut una gran admiració pels músics de les bandes de poble que amb el seu esforç han anat al llarg dels anys alegrant les festes més importants dels municipis. Enguany es compleix els 40è Aniversari de la reconstitució de la banda llorencina. Per aquest motiu  anirem publicant a card.cat  notícies, històries, entrevistes, etc.  De la banda, dels músics, i de tots els que vulguin aportar els seus records de la banda de música de Sant Llorenç des Cardassar que va néixer amb el nom de: “Sociedad Filarmónica de San Lorenzo”.

Permeteu-me  testimoniar el meu agraïment personal, als components de la banda i a totes les persones que han col·laborat cedint informació i fotografies. 

   Sa Coma, abril de 2013                  Magdalena Ordinas Febrer

200 anys de bandes de música a Manacor

El passat mes de gener es va celebrar a Manacor la conferència, “200 anys de bandes de música a Manacor”, a càrrec dels investigadors , Albert Carvajal, Joan Lliteres i Antoni Gomila Una interessant i documenta conferència el capítol VII que parlava de la banda llorencina va captar la meva atenció Els vaig demanar la informació i molt amablement m’enviaren els apunts que reproduïm a continuació.

Apunts per a la història de les bandes de música de Manacor

VII – La Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar.

Uns anys abans de la seva segregació del terme de Manacor (1892), la vila de Sant Llorenç ja tenia banda pròpia, l’existència de la qual queda constatada per una instància que el seu director (Llucià Sureda) envià a l’Ajuntament el 13 de setembre de 1889.

Diu així: “Luciano Sureda y Conte, tejedor, natural y vecino de este pueblo y domiciliado en S. Lorenzo calle Artá nº 39 según la cédula personal que exhibe con el nº8.420, aVª Magª con el debido respeto dice: Que como director y maestro de la banda de música que existe en esta sufragenea atendiendo el objecto de la sociedad filarmónica que le ha confiado el expresado cargo, después que la citada sociedad se constituyó en reglamento que mereció superior aprobación del Sr. Gobernador de la Provincia y cuya copia debe existir en la Secretaría del digno cargo de Vª Magª, le parece una anomalía no salir de vez en cuando y aun todas las que sean útiles o necesarias o hacer conocer al público los adelantos de dicha música. Que el objeto de la música no puede ser otro que el que igualmente tienen todas las sociedades de la misma especie: Esto es, alegrar al pueblo con sus melodías en las fiestas públicas y servir al mismo tiempo a los particulares cuando por algún motivo quieran obsequiar alguna persona interesada. La acción de la música no puede estar encerrada como se ha pretendido desde hace una temporada, dentro de las paredes de casa de ensayos pues falta a su objeto y perdería todo el interés. Por tanto, y confiando en las notorias muestras de bondad y reconocida ilustración de Vª Magª. Suplica se digne conceder permiso para que la música de este lugar pueda salir o tocar en público todas las veces que le sea conveniente a orden público y comodidad de los vecino (…).”

Tampoc en aquesta ocasió no hem descobert cap clarícia sobre aquesta agrupació. Això no obstant, sabem que la llicència per poder tocar li fou retirada per l’espectacle poc civilitzat que donaven el joves durant els concerts. El permís que sol·licitava li va ser finalment concedit,  “pero con la previa condición de que el director de la banda ponga previamente mi conocimiento (del alcalde) con 24 horas de anticipación por lo menos, el objeto de la música, y días y horas en que ha de tocar, sitio y demás circustancias”.

Com a notes complementàries direm que el 3 de juny de 1888 la banda de Sant Llorenç actuà a la festa celebrada a Son Carrió amb motiu de l’erecció d’aquesta església en “Vicaria in Capite”. I que l’any 1913 la banda de música “Sociedad Filarmónica de San Lorenzo” tocà a Porto Cristo durant la benedicció de la font baptismal de la també nova “Vicaria in Capite”.

Autors: Albert Carvajal, Joan Lliteres i Antoni Gomila.