La Poesia de Jaume Galmés

Ahir dia i festa del Llibre

A la biblioteca de Sant Llorenç es presentà el llibre de Jaume Galmés “Poesia 1984-1998 – Volum I. Nàufrag en el temps (2a ed.) -cant – Dionís”.

La presentació, treballada amb seny i profunditat anà a càrrec de Francesc Cubells. Posteriorment en Jaume va llegir alguns dels seus poemes. Després dels aplaudiments, el silenci amb el públic assegut evidenciava l’entrega i el desig de més poesia llegida, just abans del refrigeri i les signatures de rigor.

A la contraportada d’aquest primer volum s’hi pot llegir:

“Jaume Galmés viu la literatura amb una energia certament insòlita” va escriure Sebastià Alzamora en constatar, a partir de la lectura de Nàufrag en el temps (1993), la intensitat absoluta en que el nostre poeta viu la poesia…

Cant, el segon poemari inclòs en aquest volum, referma la importància de la poesia com a tema en l’obra de Jaume Galmés. El poeta identifica la Vida amb la Poesia i explora els límits expressius del llenguatge…

A Dionís, el tercer dels poemaris aplegats en aquest volum, reflexiona sobre el poder de la poesia i sobre la recerca de la bellesa…”

Un dels poemes llegits, Fantasia vespral, del primer poemari, diu:

A l’estiu procur deixar ben obertes

les persianes de la meva cambra.

Així si no hi ha son i sí un vent manyac

que acarona els arbres, amb el del rossinyol

(que niua i refila invisible dins els romeguers)

al coixí arriba un altre cant, un nou empar dins la fosca,

una música de sons i brisa, que ve d’enfora,

deixant-me amarats cos i sentirs.

Aleshores em dic: “Remor d’ones?”

Ah, si just davall la finestra tengués un mar….!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada