No és la mateixa cosa “hem arribat fins aquí”; que “fins aquí hem arribat”. Eh?

Oferir amistat quan et demanen amor, és com donar pa, a un que té set.

Seria molt trist veure com els nostres néts neixen amb el cap en forma d’euro, un número, i el nom de la família.

Quan us presenten un infantó, per no ficar la pota, la millor cosa es només emprar les paraules: “Sembla molt a son pare!”.