XXI Fira de Son Carrió: la ceràmica mallorquina

DIUMENGE 12 DE MAIG DE 2013

Son Carrió és una fira especial i entranyable, per ésser la fira que ençata l’estiu i la temporada de fires de la comarca.

 Enguany serà la XXI edició de la fira, una fira que va néixer amb l’objectiu d’esser un espai de trobada i foment de productes autòctons, tant pel seu consum com per donar-los a conèixer o per recordar als visitants de la fira quins són els productes de la nostra terra.

        

La Fira Ramadera de Son Carrió després de 20 anys de la seva edició té aquest objectiu de la promoció ben consolidat, es va començar  pels producte balear amb algun indicatiu de qualitat, fent un repàs per les denominacions d’origen, els productes balears i també els productes amb indicació geogràfica, per això durant totes aquestes edicions s’ha treballat amb força per donar a conèixer més aquests productes, promocionant el seu consum, fins també a  arribar l’artesania mallorquina, així les darreres temàtiques de la fira han estat:

–       2000. La llatra i el garballó
–       2001. Vins de la D.O Pla i Llevant de Mallorca
–       2002. La sobrassada Mallorquina i la mel
–       2003. EL formatge de la D.O Mahon-Menorca
–       2004. Les galetes d’oli i la confitura de les illes.
–       2005. L’oli de la D.O Oli de Mallorca
–       2006. Les herbes mallorquines i les eivissenques.
–       2007. Vi de la D.O Pla i Llevant i les sopes mallorquines
–       2008. Les sabates fetes a Mallorca
–       2009. Artesania de llauna.
–       2010. L’ovella de raça mallorquina
–       2011. El pa mallorquí
–       2012. Les teles de llengües “Flàmules”
–       2013. La ceràmica mallorquina

Però com el seu nom indica Fira Ramadera, els animals sempre hi ha estat presents, sobretot les races autòctones, és un atractiu de la fira que en la marc del centre cultural ca n’Apol·lònia sempre hi hagi presencia i varietat d’animals, cans de bestiar, raters, eivissencs, porcs,  gallines i coloms… Però, sobretot els darrers anys s’ha fet una aposta important per l’ovella de raça mallorquina. El diumenge de la fira es celebra el ja tradicional concurs morfològic de l’Ovella de raça mallorquina, en el que participen més de  32 corrals de diferents finques de Mallorca, amb aquest concurs el que s’intenta és donar suport a l’Associació de l’Ovella de Raça Mallorquina, que és la que l‘organitza,  tant en la cria com la producció i comercialització del “me mallorquí”.

2013. La cerámica a Mallorca.

La ceràmica és una artesania  de la que ja en trobam presència  a la època pretalaiòtica, on podem veure que els nostres avantpassats ja treballaven el fang per fer-ne estris de cuina amb els que menjaven, cuinaven o emmagatzemaven el menjar o altres materials decoratius com les comtes pels collars que es caracteritzen amb un gran sentit de la forma i estètica.

Més endavant els romans varen introduir el torn i  les àmfores, per transportar els aliments , com vi i oli, en els vaixells, però fou durant l’època islàmica quan Mallorca va arribar al esplendor amb el fang, es construïren de fang les canalitzacions d’aigua, s’utilitzava també en la construcció de cases…
Un dels focus de major expansió ceramista en el segle XVI va ser el que avui es coneix com el barri de “Sa Gerreria” (terrisseria en castellà), a Palma. Encara que se sap de la presència de terrissaires ja en l’Edat Mitjana (hi ha localitzat un indret gòtic al carrer de l’Hostal d’en Bauló), en el cadastre de 1576 estan documentades una vintena de terrisseries en aquest entramat d’estrets carrerons situat al cor de la ciutat. Un altre important nucli terrisser va ser Santa Eugènia, però en el segle XVIII els seus artesans van canviar d’ubicació per traslladar-se als nuclis veïns de Pòrtol i sa Cabaneta, tots dos al terme de Marratxí. El “Museu del Fang”, a sa Cabaneta, i les nombroses olleries repartides pel municipi, són la prova que avui es conegui com ‘la terra del fang’. Una tradició que té el major relleu a la Fira del Fang ‘, la fira anual que se celebra des de 1984. Per comprendre aquest important desenvolupament terrisser a Marratxí només cal treure el cap als grans jaciments de terra vermella que s’observen a la sortida de Pòrtol. Altres llocs que compten també amb una destacable activitat ceramista són Alaró, Consell, Felanitx, Manacor i Pollença.

L’element més característic d’aquest tipus d’artesania és sens dubte el siurell, una figureta pastada amb els dits, emblanquinada i decorada amb traços en vermell i verd. Aquestes figuretes duen a la base una xiulet i es realitzen en molt diversos tipus de personatges i animals. Donada la seva importància simbòlica per a la illa, el siurell mereix un capítol a part en aquest apartat dedicat a la tradició artesana a Mallorca. Amb la “terrissa” (com anomenen els mallorquins a la terracota), es fabriquen més altres objectes de pisa a una temperatura de cocció de 1000 graus. Els més típics són les olles, els plats morenos, unes gerres de vi anomenades “pitxers”, teules pintades, pessebres i “greixoneres”, un tipus d’olla indispensable en l’elaboració de la cuina tradicional mallorquina. Aquesta oferta s’ha vist incrementada en les darreres dècades amb la producció de nous elements de parament i jardineria, com testos, plats, jardineres, canelobres, jocs de cafè, gots, canonades, entre un llarg etcètera.

A aquesta edició de la fira de Son Carrió el que s’ha volgut fer es fer un homenatge a aquesta antiga industria que encara avui es manté viva dins l’economia balear i on s’ha volgut tenir en compte des de diversos punts de vista per treballar els tres elements que la conformen: la terra i l’aigua i el foc

Per una banda per l’artesania domèstica, estris de cuina, olles i greixoneres, vaixelles i ribells i tot tipus d’utensilis de cuina, en aquest sentit tenim representat a l’exposició Can Vent de Pòrtol, sa Teulera de Llucmajor, sa Roca Llisa i ceràmiques l’Albelló, les dues de Portol.

Per altra banda la part més decorativa del fang, cossiols, llamperes, aplics, fonts, gerres representada per l’oller Pere Coll de Pòrtol, el qual disposa dels motlles de l’antiga fàbrica de ceràmica modernista de Palma “La Roqueta” la qual fabricava, entre d’altres, les copes del Passeig del Born de Palma o les de la Possessió de Raixa, així com també les balustrades dels casals de Palma, també comptam amb la presència de la ceramista Aina M. Lladonet de Campos que realitza peces decoratives de ceràmica treballada amb elements naturals.

I finalment la vessant artística, que segurament va començar amb els siurells, figures tan típiques de Mallorca, elaborades a ma i de moltes formes i tamanys, tenim la seva representació amb l’antiga fàbrica de sa Cabaneta Ca Madó Bet des Siurells,  també les figures dels dimonis de fang de molts de pobles de Mallorca fets per l’artesana Francisca Truyols d’Inca  i la presència de l’escultor Guillem Riera qui fa figures i escultures de ceràmica de diverses temàtiques, totes elles molt ben aconseguides.

Tampoc no podia faltar  la presència de les ocarines, un instrument musical antic fet de fang que es va recuperar fa una sèrie d’anys, gràcies a na Carme d’Algaida i al seu projecte de recuperació que s’anomena els Sons de la Terra.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada