Reflexions

Un padri deia: Els fills de les meves filles, són els meus néts, els dels meus fills vés tu a saber. La padrina contestava: Els fills són de qui els cria.

Tornar vell, és com pujar una muntanya, vas perdent forces,però la mirada, com més amunt et fas és més lliure i la vista es més amplia i serena.

La paraula amor, no vol dir res; L’amor s’ha de demostrar amb proves, i la prova més grossa, es deixar viure lliurement.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada