Durant el mes de maig celebram dues festes cristianes que conclouen el temps de pasqua, l’Ascensió i Pentecosta. Vet aquí una ressenya de cadascuna d’elles per tal d’actualitzar el sentit que pot tenir per nosaltres celebrar-les. L’Ascensió: No està contada a l’evangeli perquè ens imaginem a Jesús per damunt els núvols, fent un espècie de viatge interplanetari, en pla miraculós i estrany; aquesta anècdota potser ben be una narració en llenguatge mitològic per transmetre uns ensenyaments pràctics a aquells seguidors de Jesús que en ell hi havien trobat novetats de vida. Imaginen a Jesús, amb llibertat, “com un ocell que vola”, sense quedar enfangat, ni agafat, ni rendit enmig dels paranys i embolics interessats del món del seu temps. En Jesús hi veuen la persona lliure del tot, que ha sabut anar més enllà de les estructures opressores de la societat del seu temps; que ha sabut veure i viure el que passa, sense quedar rendit per la força egoista i interessada dels poderosos del món. I senten que quan s’acaba la presència física de Jesús enmig d’ells, i les seves paraules i gestos en directe, és llavors que la comunitat ha de prendre el relleu i continuar les paraules i fets de Jesús, sense por i amb llibertat, perquè tothom experimenti la vida, l’alegria i la felicitat. Aposta conten també que Jesús els beneeix i dóna suport, enviant-los a viure des d’aquestes conviccions.
La Pentecosta: “La vinguda de l’Esperit Sant” també està contada amb un llenguatge simbòlic. Per aquells primers cristians, haver descobert en Jesús, la persona totalment lliure i nova, és una experiència que els dóna “10 cavalls de força” i la descriuen com la força i energia que produeix el vent i el foc, i com l’energia, la vitalitat i la llibertat del colom que vola. Les seves conviccions, apreses caminant amb Jesús, han estat una gran força transformadora, que els uneix des de les seves diversitats i els posa en marxa en una nova aventura de vida. Han entès que ser cristià dins el món, és una aventura molt més lliure i il·lusionant que viure tancats dins un foli quadriculat a on tot està marcat i classificat. Ésser cristià dins el món consisteix en tenir l’evangeli com a referència de les meves decisions i actuacions i, des de la llibertat i pròpia responsabilitat, amb creativitat i decisió sabre veure el que és millor per viure plenament l’opció pel be i la justícia dins cada situació humana i cada moment, des de la consciència que aquest és el voler de Déu, que estima i mira per tothom. La vida és un procés constant, que va madurant des de la pròpia experiència i vivència de les conviccions. Diu Jesús: “dir-vos-ho tot d’un cop seria massa, l’Esperit de la veritat ja vos guiarà cap a la veritat sencera”. Tots lluitam per sobreviure i, si en aquesta lluita tenim en compte els millors valors, anem descobrint la veritat de la vida i de les persones i del món, i aquesta veritat ens guia i defensa, i ens va fent persones més capaces.