El sr. President del Govern estava assegut dins l’avió al costat d’una nina, la se mira hi pensa: Vet aquí, la “niña de España, le dare conversación. Hablemos; oí comentar que si se habla habla con su vecino, no parecen tan largos”.
La nina que acaba d’obrir un llibre per posar-se ha llegir, el se mira, i demana: De què voldreu conversar?
” Pues, no se, que tal Economia?”. mentre li dedicava un somriure.
D’acord va dir ella, pero abans deixi’m que li demani una cosa. Una cavall, una vaca i un cervol mengen d’una mateixa pastura
“Sí”, Contestà el President.
La nina afegeix: però els excrements de cérvol son petites bolletes, el de la vaca és una esclafada i la la del cavall és com una pilota de palla. Perquè creu vostè que passa això?
En Mariano, visiblament sorpres, posa lers neurones en marxa, però ben prest li va dir; “Hmmm no tengo ni idea”
La dolça i delicada nina, amb un somriure somriure encantador, li va contestar; ¿De veres es sent qualificat per discutir sobre economia quan no és capaç d’opinar sobre una simple merda?
Estic content que aquesta secció tregui a coŀlació, a través de la sempre recurrent temàtica escatològica que de tant en tant surt per card.cat, una màxima immutable de la societat espanyola: que la ignorància pròpia no t’impedeixi opinar i donar lliçons sobre qualsevol tema. Ja en aquest sentit, fa uns mesos, varem poder comentar una cita de n’Azaña.
Si en lo malement que mos ho estant posant es teus……i no ho agafam en un poc de humo, es que, poc però qualque cosa ferem per se llibertat, només mos queda aceptar es fracas; O abandonar es pais, o preper-mos a torna anar en es fons de sa gerra.
Per evitar malentesos, aclariré que quan feia referència a “ignorància pròpia” no me referia a l’autor de l’article sino a l’ensenyança que de l’acudit en podem treure, ja que la nina no accepta un ‘no ho sé’. Era un mer comentari, potser poc afortunat si voleu, però que en cap cas posava en entredit ni l’humor, ni la poca realitat de l’acudit (algú pensa que si al president Rajoy el deixassin triar un tema de conversació triaria l’economia?). Me sap greu si algú ha malinterpretat les meves paraules, procuraré no caure amb la mateix pedra.
També voldria afegir que consider un error haver d’imputar tendències polítiques invariables, per molt pròximes o allunyades que en certs aspectes cada un pugui tenir les seves idees envers a un programa polític, pel mer fet de fer un comentari (o dos, o tres, o cent) que s’entreveu contari a la ideologia de l’autor. Crec que aquest és un dels prinicpials mals de card.cat (pero ni molt menys exclusiu d’aquesta revista) i que impedeix la major participació de gent de altres idologies, inclús baix pseudònim.
Dalmaaaaau… T’han posat a puesto.
Contestant a sa Libè–lula; Saps que es lo que me emprenya, molt? Idò no tenir se sufcienta preparecio per poder debeti en profundidat en tu, perque ses ideas i es orgumens hi son; I saps perque no estic preperat? Perque quant jo era nin, esteiem governats per Gent com se que mos governa ara. No tota sa culpa es meva, maldement hi hages idea, quant jo era nin, en es doze anys, es de clase trebeidora, se posaven ha fer doze o catorse hores de feina, i es disates vuit, llevors quedava ajudar a ca teva, per tant consider tot lo conseguit com un bon extra. Perdona, perque se me va escapar voler dir de quines ideas etcs, quant ni ho se, ni si ho sebes som ningun per esquempero, però es que cada vegade que sent parlar de aquesta gent, i les veig quina es se seva idea, me indin tant, que avegades se me nota; Perque te heuras donat conte de que aquets en se llei en Wert mos duen 40 anys enrera, en se de en Gallardon ( Això que era es Rojillo de es PP ) Mos afica ara fa 30 anis, en Sanidad 50 , i en Aducacio 45, si en això li afegim com aumentan es paro, es robos , se pobresa, es suicidis, per no podero resisti, se diferencia que posen, cada vega més grose entre ells, es rics, i nosaltres es pobres, no ductis que només se salven perque lo primer en posar en marxa es anular-mos se capesitat de pensar, i saben fer demagagia per donar se culpa en es altres. Sa prosime te dabatire ses noves tatses preperades per posa en marxa molt prests en es Jutjats, en es Registre, i en es Notaris. Ja es clar que tothom ha de cobrar per se seva feina. però de aqui on toca.