Després d’algunes setmanes sense… ja tocava la pertinent dosi de rock and roll en aquesta secció. I per això he elegit un dels grups més potents de l’Estat espanyol: els ja clàssics Extremoduro. 

El  grup extremeny (d’aquí el seu nom Extremoduro) és una de les bandes més representatives del rock “urbà” (juntament amb Rosendo), el so de les quals sol ser de guitarres crues i nues (sense efectes de postproducció)  i lletra molt directe i “de carrer”, que no accepta floretes ni eufemismes. No obstant això, no hem de confondre aquest tipus de lletra amb el del típic grup que expulsa insults i gorsseries una darrera l’altra sense cap sentit, sinó que amb aquest llenguatge més quotidià i proper,  Robe Iniesta, el vocalista i líder del grup, també és capaç de fer poesia i criticar la societat que ens envolta i la religió (la qual té entre cella i cella, i i si no recordem Jesucristo García). De fet, fins i tot, és capaç d’incorporar en les seves cançons fragments poètics d’autors reconeguts com Santos Isidro Seseña, Antonio Machado o Miguel Hernández.

Seguint en la mateixa idea, Ama, ama, ama y ensancha el alma, la cançó que us present,  és realment una adaptació d’un poema del seu bon amic  Manolillo Chinato en la qual es fa una contundent crítica a la societat actual, que es mou exclusivament per les coses materials i no presta atenció a allò més espiritual com podria ser ESTIMAR (en majúsucules i referit a moltes coses). Com és d’esperar, Extremoduro no transmet aquest missatge de manera refinada ni comercial, sinó que a la seva manera (directa i agressiva). Perquè m’entengueu us deix la lletra ben subtitulada de la cançó i així podreu seguir vers per vers el que diu i com ho diu.